Juanito Calderilla, l'instigador fester xixonenc

Corrien les 16:30 del passat divendres 30 d'agost, una setmana després de donar el tret d'inici dels Moros i Cristians de Xixona, quan arribava la notícia per WhastApp: «Calderilla s'ha mort».

La notícia deixava gelats a alguns, a altres no tant perquè ja sabíem del seu estat. Però, Bernardo Garrigós, actual vicepresident de la Federació, i president l'any de la revolució festera, comentava que havia manat al seu fill anar a la Mitja Lluna a per les plomes del turbant per als seus nets per a l'acte de l'Ambaixada Infantil. Malalt i preocupant-se per la Festa i pels que li envoltaven.

Eixe era l'actitud d'un més que fester, que va fer de la seua faena un passatemps i de la Festa la seua faena.

Recorde que el pregoner del 2009, Alejandro Mira Monerris (doctor enginyer naval i president de la Real Acadèmia de Doctors d'Espanya, entre d'altres coses) amb una formació impressionant va pujar a fer el pregó i pocs dels que allà l'escoltàvem el coneixíem, i el fet del desconeixement ell el justificava perquè mai havia eixit a Festes. Juan Escola Moncho, Juanito Calderilla era tot el contrari. Una formació normal: des de Panaero-bambero, fuster, passant pel terró fins arribar a ser conserge del Poliesportiu Xixonenc.

Però, no el coneixem pels seus treballs, no! No siguem il·lusos. Natural de Xaló s'integra plenament a Xixona i és un exemple de com la FESTA, en majúscules, és sinònim d'integració.

Comença amb els Piratas-Marinos i eixe mateix any, el 1968 refunda els Moros Verds, juntament amb una sèrie d'amics i d'amigues que encara estan al peu del canó. I ja mai canviarà de colors.

Passen els anys, i sent la festa com un tot, com a pròpia, un apassionat d'esta. Tanta és aquesta passió que el 1995, juntament amb Bernardo Garrigós, li comenten a Alfonso Soler (president d'aquell any) que necessiten recuperar l'Entrà des del Pont d'Alacant; Alfonso el de la impremta els comenta que: «l'Entrà va sole» i s'adonen que han de fer alguna cosa.

L'Any 1996 creen en la Mitja Lluna (el cau de Calderilla), un grup de festers que seran l'inici dels canvis que vindran i canviaran la fisonomia festera, Fester en Acció. I aconsegueix(en), amb molta feina i queferosia el seu propòsit, començar a les 17.30 l'Entrà des del Partidor, i feia el seu primer discurs breu, intens, com era ell, i la frase que ara s'ha fet un himne: «Per Xixona, per Sant Bartomeu i Sant Sebastià: que arranque l'Entrà».

L'any següent el grup de Festers en Acció va seguir treballant, ell era l'ànima del grup. Tenia moltes idees, tenia ansietat en portar-les a terme i el que es proposava ho aconseguia.

L'any següent, el 1997, ja teníem altra de les seues idees, els Festers de l'any, Farineta i Punyal, que serien els encarregats de donar el punt de partida.

L'any següent, el 1998, Vicent Pla Candela, seria el primer director de l'Himne de Festes, el pasdoble que ell mateix va compondre, però per arribar al dia 22 d'agost de 1998, van estar treballant de valent, uns quants (Bernardo, Vicent, Calderilla...) i després es van fondre en una forta abraçada que repetiria any rere any amb tots els directors de l'himne fins 2018, que es van acomplir 20 anys i va ser el darrer anys va eixir, acomplint eixos 50 anys dels que retornar a la vida els Verds.

Es va passar a l'oficialitat, i el grup de Festers en Acció va agarrar les regnes de la Festa, sí, la Federació i ell va ser Assessor de Festes durant 8 o 12 anys, juntament amb la seua ànima inseparable, entre d'altres, Bernardo Garrigós.

I es van fer nombrosos canvis estatutaris, normatius i filosòfics però sempre amb l'adjectiu de la Festa. Pel seu bé, sense demanar res a canvi.

Tot aquest breu currículum ha convertit a Calderilla en un dels millors promotors del pas a la Festa Moderna de Xixona. Va aconseguir, fins i tot, que en la seua estimada i única Mitja Lluna, canviaren el nom del carrer i el posaren Travessera del Moro Traïdor.

Era un apassionat, ja ho hem dit. Era un fester que no passava inadvertit. Sentirem la seua pèrdua, de segur, d'igual manera que la d'un altre fester/a o veí o veïna. Però Calderilla era Calderilla. Un instigador fester.

Com deia en el seu primer discurs que va fer al Partidor: «Oblidem els problemes de tot l'any i siguem amics per un dies els Moros i els Cristians». Descansa allà on estigues, sentint Fiesta en Jijona, dormint en la Mitja Lluna, amb els teus Verds de l'ànima, perquè ens has ensenyat que la perseverança, en aquest cas festera, sempre serà un do que tenies. Per sempre Calderilla