Defensar tot allò que hem aconseguit

Cada Nou d’Octubre celebrem allò que compartim com a poble. La nostra història, la nostra cultura i, inevitablement, la nostra llengua. Però tot aquest patrimoni no es protegeix només amb discursos institucionals ni amb declaracions d’estima. La llengua es protegeix parlant-la, ensenyant-la, escrivint-la i garantint que qualsevol ciutadà puga utilitzar-la amb normalitat.

Durant dècades, la societat valenciana ha avançat en aquest camí. I ha costat molt. Generacions que van créixer sense poder estudiar en valencià han vist com els seus fills podien fer-ho. Hem aconseguit que estiga present en les administracions, les universitats, els mitjans de comunicació o la creació cultural. Evidentment, queda molt per fer, però els avanços són innegables. El problema és pensar que són irreversibles.

Els espais guanyats i els drets aconseguits durant anys poden retrocedir amb molta més rapidesa de la que imaginem. De vegades, n’hi ha prou amb canviar una norma, reduir una ajuda o convertir la llengua en un terreny permanent de confrontació política.

Algunes decisions de la Generalitat Valenciana preocupen precisament per això. Els nous criteris lingüístics de l’Administració han sigut qüestionats per apartar-se de les directrius de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la institució normativa que reconeix el nostre Estatut. El mateix Consell ha presentat la seua política lingüística com una manera de distanciar el valencià de la suposada «catalanització». Quan la política pretén decidir sobre qüestions que corresponen als filòlegs i a les institucions acadèmiques, difícilment estem ajudant la llengua.

També resulta preocupant traslladar aquesta lògica de sospita a les aules. L’escola necessita bons professionals, recursos i confiança. Convertir conceptes tan delicats com l’«adoctrinament» o la «neutralitat ideològica» en instruments de vigilància pot acabar provocant inseguretat i autocensura entre els docents.

Defendre el valencià no significa imposar-lo a ningú. Significa evitar que desaparega dels espais que tant ha costat guanyar i garantir que qui vulga viure en valencià puga fer-ho. Significa també convidar qui arriba a conèixer-lo i compartir-lo, sense convertir la llengua en una frontera.

A Alcoi sabem que una cultura sobreviu perquè hi ha gent que la practica cada dia. Per això hem de continuar parlant valencià amb confiança, transmetent-lo als més joves i exigint a les institucions que el protegisquen.

Els drets mai no haurien de donar-se per descomptats. Perquè costa dècades guanyar-los i molt poc començar a perdre’ls.

Un país on viure

Àlex Cerradelo, vicealcalde d’Alcoi

Una història compartida, una culturaque hem construït generació rere generació, una llengua que ens identifica i unes arrels que ens connecten amb el nostre passat. Tot això és el 9 d’Octubre.

Formem part d’una identitat comuna, oberta i resistent, i a Alcoi ho sabem molt bé. Sabem què significa lluitar en defensa de tot allò que ens defineix com a societat, de la nostra manera de ser i de viure. I és des d’eixa lluita que treballem per fer avançar la nostra ciutat i el País Valencià, per construir una societat més justa, més igualitària i amb drets per a totes i tots. Perquè el 9 d’Octubre és celebració, però també és el moment d’alçar la veu.

És el moment de reivindicar el dret a construir un projecte de vida digne. El dret a una educació pública i de qualitat, a una sanitat pública forta i a uns serveis públics que ens permeten viure millor. El dret a una cultura dinàmica i a viure en la nostra llengua. Perquè el 9 d’Octubre no és només mirar amb orgull cap al passat: és també defensar les condicions perquè la nostra gent puga construir el seu futur.

I si volem un futur, sens dubte, hem de defensar amb tota la fermesa el dret a l’habitatge. Hui reivindiquem les nostres arrels, però cada vegada és més difícil viure i arrelar als nostres pobles i ciutats. Cada vegada és més difícil que els nostres joves puguen emancipar-se i que la gent puga continuar vivint als nostres barris.

Defensar el País Valencià és també defensar que l’habitatge siga un dret i no un negoci. És apostar per polítiques que faciliten l’accés a una vivenda i per ciutats on les persones siguen el centre. És entendre que una ciutat viva és una ciutat on la gent pot viure, arrelar i tindre oportunitats.

Aquest és el país que volem. Un país que estime, protegisca i pose en valor la seua cultura i la seua llengua. Un país orgullós de les seues arrels i de la seua història, però amb la mirada posada en el futur. Un país amb serveis públics forts, amb oportunitats i amb drets. Un país on viure.

Aquest és el país que volem construir des d’Alcoi. Per això, davant de les adversitats, seguirem resistint i lluitantper un futur millor.