Irene Gavidia durant la seua intervenció al seminari digital de «Converses de futur». | INFORMACIÓN

La Generalitat està impulsant una atenció integral als barris de les grans ciutats de la Comunitat Valenciana amb un elevat risc d’exclusió social com a eina per a combatre la pobresa, tal i com explica la secretària autonòmica d’Atenció Primària i Serveis Socials, Irene Gavidia. La responsable autonòmica fa èmfasi en la importància d’afrontar al mateix temps qüestions com l’habitatge, la formació i la inserció laboral, a més de l’ajuda econòmica, ja que aquests i altres factors solen ser decisius perquè una persona o una família estiguen en una situació de pobresa estructural. A més, incideix en el fet que cal fer tot el possible per evitar que aquesta pobresa es transmeta de pares a fills i siga encara més difícil de superar aquesta vulnerabilitat.

Irene Gavidia va fer aquestes valoracions dilluns d’aquesta setmana, durant la seua intervenció al cicle «Converses de futur», organitzat per INFORMACIÓN. La responsable de la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives va oferir un seminari digital amb el títol genèric de «Pobresa i població en risc d’exclusió», i al qual va exposar diferents polítiques que la Generalitat ha dut a terme per tal de fer front a aquest problema o que té previst dur a terme a curt o mig termini. Un dels aspectes més destacats en aquest sentit va ser l’esmentada necessitat d’implementar polítiques integrals en aquests barris, per a abarcar aspectes com les condicions d’habitatge, l’ocupació, la participació ciutadana i la formació, tant de la població escolar com dels adults.

Bona part d’aquestes polítiques giren entorn de la Renda Valenciana d’Inclusió, una eina «fonamental» per a Gavidia en l’estratègia contra la pobresa. Aquesta línia d’ajudes, va recordar, no només està plantejada des d’una perspectiva «economicista», és a dir, com a un simple subsidi, sinó que va enfocada a «la prestació de serveis». Es tracta, va dir, de «garantir drets i dignitats dels usuaris», entre ells «el dret a la inclusió», i per això, juntament amb l’ajuda econòmica hi ha un «acompanyament» a l’usuari i un seguiment a les seues necessitats en el terreny sociolaboral.

A més, hi ha una aposta ferma per «l’impuls, la implantació i la consolidació del nou model social», el qual té un esperit «municipal, d’estar en contacte». És a dir, a través dels serveis socials de base, i amb equips estables. «És fonamental que la població tinga als seus professionals accessibles», va remarcar. S’ha de fer, en aquest sentit, que el contacte entre el professional i l’usuari siga estret i continu, i també, molt important, que hi haja una continuïtat pel que fa a l’atenció del professional, és a dir, que l’usuari sempre siga atés per la mateixa persona. Això implica «una consolidació dels equips», i que no hi haja «fluctuacions» de personal.

I això comporta, va afegir Gavidia, una inversió en personal, per tal d’oferir «qualitat en el servei» i fer que siga «un espai de confiança, cura i atenció cap a la ciutadania». Amb la pandèmia de coronavirus s’ha incidit encara més en aquest reforç, davant de l’increment de necessitats. Hi havia l’obligació de donar «una resposta contundent a la situació». Els barris de la Zona Nord d’Alacant són una de les àrees on s’ha estat treballant amb especial intensitat, donades les seues característiques de vulnerabilitat.

La secretària autonòmica va re cordar que la Renda Valenciana d’Inclusió «fa un diagnòstic de la unitat de convivència i dona resposta» a la seua situació, tant en l’aspecte material com el social. Al seu parer, a més, és un instrument molt interessant per a tractar d’impedir la transmissió generacional de la pobresa, en tant que contempla accions «per a la formació i adquisició de competències per a la inserció laboral». I també s’incideix en aspectes com les condicions en què es troba l’habitatge familiar i el foment d’hàbits i estils de vida saludable, com a elements que contribueixen a la millora personal.

Gavidia va admetre que ara mateix un dels problemes és la demora en la concessió de la Renda Valenciana d’Inclusió. Ara bé, això també és degut a que «hi ha molta llista d’espera», tot i que en a la ciutat d’Alacant ha baixat en poc temps de 1.600 a 800 persones. La secretària autonòmica es va felicitar del descens, i va destacar que ja hi ha més de 10.200 beneficiaris a tota la Comunitat.