La formació és un dels aspectes primordials en la lluita contra l’exclusió, ja que és un factor determinant per al que es coneix com «ascensor social». És a dir, que la persona puga millorar les seues condicions socioeconòmiques al llarg de la seua vida gràcies al fet de tindre una formació que li done l’oportunitat de tindre una ocupació qualificada i ben remunerada. I això també fa possible que la pobresa no esdevinga una qüestió hereditària.
Per això, les polítiques de lluita contra l’exclusió fan una especial incidència en l’aspecte formatiu. Un aspecte decisiu en aquest sentit és combatre l’absentisme escolar, que sol ser l’origen dels problemes de falta de formació acadèmica en el futur. L’abandonament dels estudis, tal i com va exposar al cicle «Converses de futur» la secretària autonòmica d’Atenció Primària i Serveis Socials, Irene Gavidia, «és un alt risc d’exclusió i una perpetuació del cercle de pobresa», per la qual cosa és «fonamental» lluitar per la seua desaparició.
Hi ha, va afegir la responsable de la Generalitat, «un esforç molt gran» per part de l’administració, per exemple a través dels centres socioeducatius de barri. Gavidia va al·ludir també a qüestions materials, com la cessió de tablets per als estudiants que no poden permetre’s l’adquisició d’un equip informàtic. Ara bé, va recalcar que el més important «no és donar el recurs, sinó acompanyar en el procés», és a dir, fer tot el possible per a estimular l’interés per l’aprenentatge en els joves. «Si en la família no hi ha un hàbit d’estudi, pot ser molt difícil per al menor concentrar-se», va afegir.
A més, no es pot descuidar la formació dels adults, en tant que s’ha de facilitar que hi puga haver facilitat d’ascens social. Gavidia va indicar al respecte que s’està estudiant la implantació de programes que puguen assimilar-se a una FP Bàsica. En qualsevol cas, l’atorgació de la Renda Valenciana d’Inclusió també comporta un acompanyament en la recerca d’ocupació i en la preparació per a adquirir la formació necessària.
La secretària autonòmica també es va referir a la necessitat de buscar alternatives professionals en sectors fins ara potser poc explorats, com el de l’economia social o l’economia verda. Va recordar, en aquest sentit, que els barris amb alt risc d’exclusió no deixen de ser «un reflex del que està passant en el conjunt de la societat», on també hi ha una necessitat de «buscar altres formes més qualificades d’ocupació» que facen possible assolir un major nivell d’ingressos i qualitat de vida.
