Acadèmiques alacantines a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

«Agafats del bracet, així entre dos clarors fent una volta al claustre renaixentista del Monestir de Sant Miquel dels Reis —seu de l’Acadèmia— parlant de sor Isabel de Villena: Jo tinc la imatge d'Albert Hauf i Valls (Mallorca, 1938) i de don Ramon Arnau i Garcia (València, 1925-2008); cada un representava una sensibilitat, Arnau venia de la Real Academia de Cultura Valenciana i Hauf de la Universitat de València». Son recuerdos de Verònica Cantó Doménech, presidenta de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) desde 2022, secretaria institucional durante 15 años y académica desde 2001, fecha en que se constituyó esta institución y cuando el Pleno de las Cortes Valencianas nombra por un periodo de quince años a los primeros 21 académicos de la AVL,17 hombres y 4 mujeres: «Si les coses no tenien un consens ampli es retiraven no sols per la responsabilitat que teníem i perquè representàvem a tota la societat».

Cantó lo resume así: «L'Acadèmia és una institució estatutària democrática, que cada cinc anys es renova en un terç dels seus membres; els primers 15 anys, l'Acadèmia estava sota la tutela de les Corts Valencianes, però en el 2016 es fa la primera renovació i es fa per cooptació, és a dir, són els propis acadèmics i acadèmiques qui trien les persones que els substituiran». Sus nombramientos desde entonces llevan a las 10 académicas y 11 académicos actuales. Así, la AVL en su 25 aniversario, «espera continuar treballant com ho ha fet fins ara per la llengua i per la cultura dels valencians i les valencianes», expresa su presidenta, quien personalmente tiene «la desiderata que el valencià no siga percebut des d’un conflicte permanent i que el seu ús social s'estenga a tots els àmbits». Precisa Cantó que «a més de 21 acadèmics i acadèmiques, hi ha 26 funcionaris, tècnics lingüístics i d'administració general, molt compromesos amb les funcions de l'Acadèmia, encomanades per llei, que són fonamentalment tres: la normativització lingüística; l'onomàstica, on l’AVL té la competència legal administrativa tant de la zona valencianoparlant com de la castellanoparlant; i la de vetlar per l'ús normal del valencià, la més ampla de totes, perquè això permet treballar i intentar contribuir a fer del valencià una llengua de prestigi, de cultura, absolutament apta per a tots els àmbits».

La AVL distribuye sus competencias en cinco secciones —Foment de l’Ús del Valencià, Documentació i Literatura, Onomàstica, Terminología, Lexicografia i Gramàtica y Publicacions i Comunicació— y dos comisiones —Textos Religiosos y Escritor o Escritora del Año—, a las que se referirán las académicas alicantinas. «Totes les aplicacions informàtiques són d'accés lliure i gratuït en el web de l'Acadèmia, una institución que és del segle XXI, que viu en la societat actual d'una manera natural», explica Verònica Cantó, que recuerda especialmente el 31 de enero de 2014 «quan es va aprovar el Diccionari normatiu valencià». El DNV tiene casi 94.000 registros y en línea se actualiza mensualmente; se complementa con el Portal Terminològic Valencià (Porterval), un glosario de neologismos y términos de lenguajes específicos que tienen su correspondencia en castellano, inglés y francés. También ofrece las Gramàtiques Normatives Valencianes y el Nomenclàtor Toponímic Valencià, que supera los 123.000 identificadores geográficos de la Comunidad Valenciana; y el Corpus Informatitzat del Valencià (CIVAL), con más de sesenta millones de documentos donde localizar la evolución de cualquier palabra valenciana desde su nacimiento hasta la actualidad.

Con todas estas potentes herramientas digitales, y «preveient l’arribada de la Intel·ligència Artificial s’ha col·laborat amb el CENID de la Universitat d'Alacant i s’ha firmat un conveni amb el Ministeri per a la Transformació Digital per a facilitar els textos i l'oralitat i fer que la IA parle també en valencià». En cuanto al presupuesto, Cantó expresa que «es de 3.500.000 euros després de la retallada a l’any 2024, la primera vegada que el Consell va retocar el pressupost de l'Acadèmia», después, continúa «en maig del 2025 van decaure totes les línies nominatives per potenciar l'ús del valencià, la seua internacionalització i les inversions per al manteniment i la millora de tots els programes i les aplicacions informàtiques. Quan veus que les partides deixen de cobrir-se tu intentes veure, des de la responsabilitat que exerceixes, quines són les possibilitats que tens perquè l'Acadèmia continua funcionant, i això passa també per acceptar la col·laboració que se t’oferix des d’altres administracions i institucions».

«Los dos idiomas oficiales de la Comunidad son el valenciano y el castellano» establece el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana en 1982; un año más tarde, la Ley de Uso y Enseñanza del Valenciano reconoce el valenciano como «lengua histórica y propia de nuestro pueblo y parte sustancial del patrimonio cultural de toda nuestra sociedad»; en 1997 las Cortes Valencianas solicitan al Consell Valencià de Cultura un dictamen sobre las «cuestiones lingüísticas» valencianas, que presenta en 1998, y sugiere la «creación de un ente de referencia normativa del valenciano», como así sucede ese mismo año, creándose la Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Verònica Cantó Doménech

Filóloga, editora y autora de libros de texto

"El lideratge femení és una mostra de l'avanç d'una societat"

«Recorde perfectament eixe dia que estava treballant —directora de publicaciones desde 1989—a l’Editorial Marfil d’Alcoi, em van telefonar per a comunicar-me que era una de les candidates per a ser membre de l’Acadèmia. Vaig haver d’eixir a fer un passeig i agafar aire; vaig respondre positivament pensant en la meua llengua, i sempre i quan es considerara útil la meua aportació», son los recuerdos de Verònica Cantó Doménech cuando, en 2001, recibe la llamada para ser propuesta para la AVL. Es la primera alicantina en ser nombrada académica. De aquel primer equipo comenta: «Que pensàrem sempre en positiu i diguérem açò ha de eixir bé sí o sí, perquè la responsabilitat era tan alta que no ens podíem permetre el luxe d’equivocar-nos».

Nacida en Cocentaina en 1964, realiza toda su enseñanza en castellano, aunque «assistia, amb 13 anys, a classes en valencià com a extraescolar». De pequeña, cuenta, «volia ser mestra, també m’agradava molt llegir, fins al punt que llegia totes les nits fins a ben tard. De més jove, vaig voler ser periodista, però a casa no em van permetre anar-me’n fora i aleshores vaig decidir estudiar Filologia per l’amor als llibres. No va ser fins arribar a la universitat quan vaig descobrir que tenia una llengua amb la qual es feia literatura; en descobrir això va ser com una revelació». Y continúa Verònica Cantó: «És com quan eres dona i lliges per primera vegada Una habitació pròpia, de Virginia Woolf i t’adones que les dones tenim una genealogia, que hem sigut objecte constant de criptogínia. Per cert, és l’AVL la primera acadèmia en incloure esta paraula al seu diccionari». Para Cantó, «el lideratge femení és una mostra de l’avanç d’una societat. L’entenc com a bona governança, com a participació, amb generositat cap als altres» y sobre las cuotas, opina que «han sigut una manera d’assolir llocs de responsabilitat».

Presidenta de la Associació d’Editors del País Valencià hasta 2002, y otros cargos editoriales diversos, profesora de valenciano, colaboradora de Aula, de Levante-EMV y autora de varias obras para la enseñanza del valenciano, recibe en 2003 el Premi Joan Valls i Jordà d’Alcoi per l’Ùs i Promoció del Valencià. Para Cantó sus referentes están en sus padres, Pepe i Chelo, y en su familia, «l’esperit de lluitar com a dona i de no renunciar a estudiar, a una carrera professional, va vindre de ma mare i després m’han marcat també molt els llibres que he llegit, especialment em va colpir la lectura de Nosaltres, els valencians de Joan Fuster», mientras respira hondo y comenta que se ha ocupado «sempre per aprendre altres llengües diferents a la meua i això m’ha enriquit i m’ha reafirmat en el que faig, en el que sóc».

De su amplio cometido en la AVL, destaca su trabajo en las secciones de Lexicografía, Gramática y Terminología, y en la comisión de Textos Religiosos, «que va ser la primera que es va crear en la institució per la necessitat de disposar d’una traducció al valencià dels textos litúrgics i d’oferir-la als bisbes com a proposta». Otra comisión es la del Escritor o Escritora del Año, «projecte que va començar en 2004 i de la qual he format part en els anys dedicats a Enric Valor (2010), a Carmelina Sánchez-Cutillas (2020-2021) i a Maria Ibars (2024)». El año 2026 está dedicado a Francesc Almela i Vives (Vinaròs, 1903-València, 1967); y, como el propio Almela escribiera «Avant i sempre avant…», para el futuro Verònica Cantó «demanaria poder viure en valencià amb tota normalitat i naturalitat; deixar d’instrumentalitzar i de conflictivitzar el valencià; i transmetre una llengua forta, de prestigi i de futur, així com també una institució normativa sòlida i plenament consolidada, com a llegat a les generacions venidores».

M. Àngels Francés Díez

Doctora en Filologia Catalana, profesora y miembro del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana

"Cal continuar lluitant pels drets conquerits per les dones precedents"

«El valencià és viu i en constant evolució, i acusa la profunda transformació que la comunicació digital i instantània ha implicat en els darrers anys», explica M. Àngels, que también es filóloga inglesa y estudia la promoción de la literatura en los espacios virtuales. Además, considera que el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) «és un dels projectes més importants de l’AVL, que hi dona raó de ser, està atent a l’evolució de la llengua i determina la solució adequada per a les necessitats del món modern». Ser acadèmica, continúa Francés, es «un gran honor, un privilegi i una oportunitat única per a contribuir a la normativització, la difusió i la defensa del valencià, pedra de toc de la nostra identitat com a poble». Desarrolla su labor en la sección de Documentació i Literatura, donde «col·laborem en el manteniment, renovació i millora del Corpus Informatitzat del Valencià (CIVAL), una base de dades, disponible a la web, de gran valor per estudiar l’evolució i vitalitat de la llengua. També ens ocupem de dissenyar i executar activitats literàries per difondre les nostres lletres i elevem al Ple de l’AVL la proposta per a l’Escriptor de l’Any, amb programació per tot el territori. Finalment, tenim l’Arxiu de la Paraula, amb entrevistes a personalitats cabdals de la societat valenciana, i altres projectes futurs, com l’elaboració de pòdcasts sobre obres literàries».

En Lexicografia y Gramàtica, «elevem mensualment a l’aprovació del Ple la revisió i actualització del DNV, que incorpora la reproducció sonora de la pronúncia, la conjugació dels verbs i la connexió amb el CIVAL i el Portal Terminològic Valencià. També ens ocupem dels aspectes gramaticals, consultables a través de l’aplicació web Gramàtiques Normatives Valencianes». Además, afirma que «la faena d’edició i difusió de l’obra d’escriptors i escriptores contribueix a traure a la llum la riquesa del nostre patrimoni literari. Així, recorde amb especial estima els anys 2020-2021, que l’AVL va dedicar a Carmelina Sánchez-Cutillas com a Escriptora de l’Any, perquè vaig començar a col·laborar-hi, juntament amb Joan Borja, com a comissària externa, i després des de dins de l’AVL. Em sembla de gran importància, a més, la col·laboració amb el projecte Lletres Compartides, que uneix l’espai literari comú dels diversos territoris lingüístics, per difondre l’obra dels escriptors valencians a Catalunya i les Illes Balears, entre d’altres espais, i rebre’n a València».

Nacida en Alcoi, M. Àngels explica que su «força, llengua, identitat» proviene de su familia, «una genealogia de dones fortes, que han hagut de renunciar a les seues aspiracions perquè no han tingut l’oportunitat de desafiar una història feta a mida del món patriarcal». Sus referentes también están en «professors i professores que em van encomanar l’amor per la literatura catalana, com Enric Balaguer, i van compartir amb mi perspectiva crítica des d’un feminisme lúcid i revelador, com Montse Palau; i les escriptores que em van descobrir un univers ple de llum i d’orgull, com Montserrat Roig». Por su libro Literatura i feminisme: L’hora violeta de Montserrat Roig (2012), recibe en 2013 el Premi d’Estudis Lingüístics i Literaris de l’IIFV. Cree Francés que «necessitem dones referents que demostren que les coses es poden fer d’una altra manera i tomben els estereotips que encara ens defineixen com a persones dèbils, poc intel·ligents, passives o sense iniciativa pròpia», y que «cal continuar lluitant per no cedir davant els embats involucionistes que amenacen els drets conquerits per les dones que ens van precedir en el temps, amb gran esforç i sacrifici». Y para el futuro «demanaria poder continuar dedicant-me amb la mateixa il·lusió i passió de sempre a la llengua i la literatura que estime i que compartisc amb milions de parlants de tots els signes i colors ideològics».

Mar Iglesias García

Ciberperiodista, profesora y expresidenta de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació

"Les dones exercim un lideratge de consens per trobar solucions"

«Enguany faig 25 anys com a professora a la Universitat d’Alacant i per això ja tinc la Medalla de Plata», comenta Mar Iglesias García. «La meua primera vocació és el periodisme i durant deu anys vaig treballar a la ràdio, però també vaig assumir la vocació docent dels meus pares. Des del començament vaig demanar fer un grup de docència en valencià, i així el vam crear. Fer la classe en valencià —Redacció en mitjans escrits, del grau de Publicitat i Relacions Públiques— és també una manera de treballar per la nostra llengua: tenim dues llengües que hem d’utilitzar i, per treballar en els mitjans de comunicació, cal dominar-les totes dues». Mar y su familia son «xabieros» y sus padres, «la Loli i el Marià, els dos mestres, em van ensenyar a estimar la llengua amb l’exemple quotidià i el seu parlar de la Marina Alta», son, junto a su «iaio», el primer «record del valencià» y sus referentes. «Amb el temps m’he trobat professores que m’han fet veure la importància de l’ensenyament i de la llengua, com Carme Miquel (La Nucia, 1944–València, 2019), mestra i escriptora que dona nom a un dels premis de l’AVL —organitzat des de la secció de Foment de l’Ús del Valencià— per a experiències educatives que impulsen l’ús de la llengua a les escoles». Años después, Mar también fomenta en su alumnado que «utilitzem la intel·ligència artificial però sempre amb esperit crític: si només copiem i apeguem, en realitat no aprenem».

Tras estudiar Periodismo en Madrid, Mar «desenvolupa una activitat professional en diversos mitjans de comunicació»: trabaja en Ràdio 9, funda el primer diario digital de Alicante, AlacantExpress; dirige una década el Gabinet de Comunicació de la Universitat d’Estiu de Guardamar y es nombrada vicepresidenta (2016-2020) y posteriormente presidenta (2021-2023) de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC-À Punt). Afirma que «en els càrrecs de responsabilitat les dones sovint exercim un lideratge diferent, basat en el consens i la col·laboració, en parlar, escoltar i trobar solucions conjuntament». També considera que «la presència de les dones en les institucions és molt important, no només per representació, sinó perquè aporta pluralitat de mirades», i es mostra «a favor de les mesures de discriminació positiva, perquè històricament les dones hem estat infravalorades». Sobre la conciliación: «No pot dependre només de l’esforç individual de les dones; necessitem polítiques responsables, tant empresarials com institucionals».

Mar es «la nouvinguda de l’AVL», entró en el verano de 2025 y forma parte de las secciones de Terminologia, Foment de l’Ús del Valencià y Publicacions i Comunicació. «Totes són seccions connectades. En Foment treballem en les jornades AVIVA amb tècnics lingüístics de municipis per compartir experiències i coordinar accions. També es coordina el treball de l’AVL amb universitats i altres institucions i col·laborem en les jornades de sociolingüística d’Alcoi. L’objectiu és que el valencià no només siga correcte, sinó també útil i present, especialment entre la gent jove i a les comarques del sud». Y desde Publicacions i Comunicació, explica, «tenim el repte de fer arribar el treball acadèmic a la ciutadania: publiquem informes, llibres i còmics —cada any es dedica un còmic a l’Escriptor/a de l’Any, una manera d’arribar també a altres públics—. Però no només es tracta de publicar, sinó també de difondre i fer que siguen accessibles a tothom». Des de Comunicació, afegeix, «tenim el repte de fer visible tota aquesta activitat, especialment en l’entorn digital, perquè sabem que la gent jove arriba a través d’internet i les xarxes socials». Concluye Mar que «el valencià és una llengua que camina» y «la llengua només viu si la fem servir, només perdura si la fem útil i només prospera si la fem desitjable».

Sandra Montserrat Buendia

Doctora en Filología Catalana, profesora y miembro de l’Institut d’Estudis Catalans

"La conciliació és una cursa d’obstacles"

«La llengua és la porta d’entrada al teu cor, a qui ets, la que et connecta amb la família, els costums, el paisatge que has viscut… amb tot el que han viscut totes i tots els que l’han parlada abans que tu. Per això treballar, com fem nosaltres, per la nostra llengua és fer feina per la nostra cultura, per qui som. I això té una part positiva i una negativa. La positiva és t’hi impliques amb tot el cor; la negativa és que quan ataquen la teua llengua, ataquen el teu jo, la teua gent, la teua cultura… La teua llar. I aquest atac també va directe al cor», esto conversaba Sandra Montserrat Buendia «amb Josep Martines, company a l’Acadèmia». Martines dirigió su tesis y es un referente para Sandra, compañero en la Universidad de Alicante, miembro de l’Institut d’Estudis Catalans y con quien comparte «la passió per la investigació sobre el canvi lingüístic en diacronia». Otras referencias son su «professora Helena Fernàndez, que emocionava explicant la relació entre llengües i llenguatge»; su «avi Daniel, de qui vaig heretar l’amor per les paraules»; su madre y hermana, de quienes aprendió «a implicar-se en la societat com una peça més al servei de causes justes i a tocar de peus a terra». Sandra nace en Barcelona y años más tarde su família se traslada a Elche.

Para Montserrat, también licenciada en Lingüística General, con casi una veintena de publicaciones sobre lenguas, ser académica «és un servei públic a la meua llengua; em sent una privilegiada per arribar a tota la societat valenciana en la investigació, difusió i tasca de dignificar el valencià». En la AVL, continua, «tinc la sort de formar part de les tres seccions que se centren en la normativa lingüística: Onomàstica, Lexicografia i Terminologia. Onomàstica s’encarrega de fixar la forma correcta dels topònims. Ja a la primavera 2026, hi haurà la nova Consulta del Nomenclàtor Toponímic Valencià, ben intuïtiva i que posarà a l’abast de la ciutadania tota la riquesa dels nostres noms de lloc. Ens agrada especialment l’elaboració dels fullets Toponímia dels Pobles Valencians; ara estem acabant el fullet d’Elx, que em fa una il·lusió especial. N’hi ha 284 ja publicats, dels 542 possibles. En Terminologia, revisem els termes d’especialitat. Ara treballem en els vocabularis de Micologia, Ceràmica Industrial, Seda i del Dàtil i la Palmera. Quan estan revisats i aprovats pel Ple de l’AVL, s’introdueixen al Porterval, a disposició del públic. És important la presència de les dones en aquestes seccions perquè estem ben atentes a les novetats del nostre món des de la nostra mirada, per això, ja hi ha termes actuals de la sociologia, com ara sòl apegalós, efecte Matilda o ecofeminisme, entre d’altres».

Considera Sandra que «ser dona no t’obri portes», que «les portes s’obrin quan es fan lleis perquè se’ns visibilitze», que para la llegada professional de la mujer al lugar que le corresponde, «cal moltíssima tasca a fer» y que la barrera que lo impide «és la criança i la llar, sense cap mena de dubte perquè encara recau sobre la dona». Montserrat cree que la conciliación «és una cursa d’obstacles» y que, cuando piensa en abandonar «perquè no és gaire compatible amb la cura dels fills i filles, pense el següent: hi ha cap home que es plantege deixar una institució per poder tenir cura dels fills? Doncs, per què ho he de fer jo? I opte per lluitar, sempre lluitar». Por eso Sandra desea «que totes les hores que esmerce fent feina pel català siguen enteses per la meua família i que la societat entenga també la tasca de l’AVL, dirigida a millorar la situació del valencià, una tasca feta amb molt de cap i molt de cor».

Suscríbete para seguir leyendo