Información

Información

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Teresa Pàmies i l'opi dels intel·lectuals

Teresa Pàmies i l'opi dels intel·lectuals

Se celebra enguany el centenari de Teresa Pàmies (1919- 2012) una escriptora que participà molt jove en la guerra del 36, visqué l'exili i, posteriorment, el desexili -com deia Benedetti. Va fer d'aquesta experiència vital la matèria d'una obra de reconstrucció memorialística, dúctil i amena. La seua escriptura dona compte d'un conjunt de vides marcades pel sacrifici i pel dolor, vides segades de manera arbitrària pel feixisme i per l'stalinisme. Però sobretot recull els relats de peripècies personals heroiques, alimentades per la generositat i els gestos solidaris.

Trenta anys després d'haver creuat la frontera amb França, T. Pàmies va tornar i s'instal·là a Barcelona. Havia guanyat el premi «Josep Pla», el 1971, amb les cartes del seu pare, Tomàs Pàmies, un militant comunista que va morir a Praga. Testament a Praga va ser el preàmbul d'una eclosió d'obres que, sens dubte, l'autora havia anat gestant en els anys d'exili. Aquest l'havia dut a França, la República Dominicana, Cuba, Mèxic, i després a Belgrad, Praga i París. El periple va ser, sens dubte, enriquidor i la galeria de persones i d'avatars personals immensa. La seua obra es dedica a donar-ne compte. Ho farà primer a Quan èrem capitans, on relata la guerra, viscuda en quasi una primera línia com a dirigent; continuà amb Quan èrem exiliats i Va ploure tot el dia, amb un lleuger embolcall ficcional, però expressió directa de les dificultats de la tornada.

La seua escriptura afegeix la visió de moltes altres persones, de vegades, diametralment oposada a la seua. Ho fa, sovint, incorporant cartes i testimonis de gent que li ha fet arribar la seua experiència i/o la seua versió dels fets. Fins i tot, Cròniques de nàufrags, és un volum dedicat a la gent que li ha enviat la seua història personal. Un projecte molt paregut al de la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx que la bielorussa anomena «la novel·la de veus».

L'obra de Teresa Pàmies mostra també una evolució ideològica on fa una sincera autocrítica i una denúncia contundent de l'stalinisme. Però és, amb tot, un exponent de la força i de l'entusiasme que la Rússia soviètica i la Revolució d'Octubre van exercir entre els intel·lectuals europeus. Raymond Aron ho va qualificar com «l'opi dels intel·lectuals».

Lo último en INF+

Compartir el artículo

stats