Ser infermera a la Fe de València. I estar casada amb un metge, amb un de veritat, no amb un de capçalarera, no, de família, no. No un estomatòleg, amb consulta privada, no. Un metge de veritat, un ginecòleg, un neuròleg, un cirurgià. Conéixer-nos allà mateix, a l'Hospital la Fe perquè treballem a la mateixa planta, sí. I viure al carrer la Pau de València. Amb porter. Amb eixos porters que baixen el fem dels veïns. Cada nit. El deixes a la porta, el fem, i al s'endemà no hi és. Coses de porters.
Ser infermera a la Fe de València. I tindre una pell tersa, cuidada, i cada divendres anar a la perruqueria. I de vegades també els dimarts, per repassar. I comprar cada setmana un peça de roba, encara que siguen bragues, o uines ulleres de sol o un bàsic d'anar per casa. I tindre-ho tot molt ben cuidat. La brillantor del parquet, el planxat del meu cabell, el soroll hiptonitzant de les bosses de paper sobre la taula els dissabtes de matí després de passejar per Colom, Poeta Querol i Carrer de les Mantes.
A vegades em trobe gent del barri, a l'Hospital, em trobe gent del barri on jo he nascut, on he crescut. I jo els salude amablement i els mire amb pena perquè ells no estan casats amb cap metge de veritat. Ni tan sols amb cap advocat de veritat, un advocat amb bufet. Com a molt amb un llicenciat en Dret que porta la gestió d'una finca, un administrador, però no amb un advocat de veritat.
Conste que jo vivia al millor extrarradi del món, però el carrer la Pau m'agrada insaciablement. Jo vivia al millor extrarradi del món i tot anava com van les coses als millors extrarradis del món: pares obrers, xiquets al carrer, fogueres als descampats, camps de carxofes, sèquies amb aigua. L'extrarradi del meu cosí, al Barri de la Llum, sembla ser que no era tan bo com el meu, perquè fer-se ionqui als 15 anys no deixa anyil en els que t'envolten.
La gent d'extrarradi sol vindre d'altres ciutats, d'altres països, d'altres pobreses. Mirats per la gent del centre com si mai abans, al seu poble, a la seua ciutat, al món sencer, hi hagués hagut immigrants. De fet, cada migrant sent que és el primer migrant del món i cada poble ric creu que fins eixe moment cap estranger s'havia mogut de sa casa en tota la Història de la Humanitat, per què a mi!...
Així, molts valencians del centre pensen que Adan i Eva són un conte xinés perquè l'origen de tot es diu Jaume I que, diuen, va nàixer de l'espiga de l'arròs i era més bo que Martí l'Humà encara que el seu malnom fóra El Conqueridor, però escolta, un conqueridor assenyat i entranyable, un senyor que els va parir a tots fecundant una rata penada. Per això el bon valencià ha de ser besnet del besnet del besnet del besnet de la rata penada fecundada per Jaume I. Això passa també amb els espanyols, que per considerar-se espanyols autèntics han d'haver nascut de la nissaga descendent del poni fecundat pel Mio Cid. Perquè el Cid Campeador era més de follar amb ponis que amb cavalls. Malgrat no aparèixer al poema.
Diuen a l'Horta que tots els pobles són l'extrarradi de València. Si no ets de València, ets de l'extrarradi. Té igual que sigues d'Alaquàs, de Paterna, de Torrent o de Massalfassar. Extrarradi. Si damunt ja ets de l'extrarradi de l'extrarradi, que ta casa no és prop de l'església ni de l'ajuntament ni de la casa dels companys de classe que porten Levis, aleshores ets de l'extrarradi de l'extrarradi, descendent d'una rata ni penada d'aigua ni hòsties. Rata, a seques, de les de claveguera. La gent és experta en distingir rosegadors. En canvi no tenen cap coneixement sobre proboscidis. Paquiderms. Elefants!
Ser infermera a la Fe de València. I estar casada amb un metge, amb un de veritat, no amb un de capçalarera, no, de família, no. I portar als teus fills al Col·legi Alemany de València, per ells, no per nosaltres, per ells. I després al CEU, a la Universitat CEU Cardenal Herrera, sí. No som creients, però per ells, al CEU. Si l'amistat és important has de saber on fer amics. És cosa important els amics a qui encomanes els teus fills. Això és més important que dur-los tots els estius a Londres perquè aprenguen anglés. Que també. Encomanar els teus fills a una xarxa d'estima i protecció. Perquè què podria aconseguir jo dels meus amics d'extrarradi? Un treball de repartidora? Una reserva al bar Los Toneles per sopar un entrepà de calamars? Un dinar a l'aire lliure un diumenge a la muntanyeta del Vedat? Una caseta de 40 metres quadrats a Calicanto? Cupons del Dia? Un familiar que t'enxufe a Mercadona? Arreglar-te el termo de l'aigua calenta? Recordar la infantesa? Parlar de quan saltàvem séquies? Saltar séquies de casa a l'escola. Per arribar al Col·legi Alemany no hi ha cap séquia.
Els xiquets van a escola sense travessar descampats ni camps de carxofes.
Saltar la séquia.
Sense drames. Quan encara els pares no ho denunciaven tot, quan encara podies anar a escola a soles. Quan encara els pares no ho denunciaven tot. Quan encara assumien la seua part de culpa. Recordes aquell dia, entre el carrer de la Música i l'avinguda Miguel Hernández, aquell senyor amb jaqueta llarga que ens ensenyà el piu i nosaltres riguérem mentre fugíem amb cames de setze anys?
La culpa de tot la té la guàrdia civil. La culpa del col·legi Alemany i de la desaparició de les séquies. De les carxofes en safatetes de plàstic, fins i tot al supermercat d'El Corte Inglés.
La guàrdia civil, sí.
La policia tota.
La policia i els sumaris judicials.
I el futbol base.
El futbol base.
Homer Simpson també té la seua part de culpa.
I els apartaments vora mar. Els apartaments. I el ciment i les línies rectes. Sí, les vies alternatives per arribar d'un lloc a un altre, més ràpids.
Els arquitectes. Els arquitectes tenen la culpa de tot. Vull dir, la culpa de tot la té la guàrdia civil i els arquitectes. Perquè si la façana de la finca on jo visc, al carrer la Pau número sis estiguera a l'Avinguda del Cid, entrada de València per la A3, potser al Barri de la Llum haurien obert un British College, que també és molt bo encara que no tant com l'Alemany.
Ser infermera a la Fe de València. La Fe de València és el millor hospital d'Espanya. Sí, més que el Vall d'Hebron, a Bar-ce-lo-na. Més que els hospitals pri-vats de Madrid on s'operen el reis de genolls i d'hepatitis. Ser infermera a la Fe de València i entrar en la UCI, la Unitat de Cures Intensives, i seure al costat d'un malalt en coma i recitar-li un poema d'Estellés. Assumiràs la veu d'un poble, per exemple.
Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
Sí, això, Assumiràs la veu d'un poble, per posar-li pressió. Al del coma. I després del poema, enumerar-li tots els pobles de la comarca, tots els pobles de l'Horta: Alaquàs, Albal, Aldaia, Albalat dels Sorells, Alboraia, Albuixec, Alfara del Patriarca. Almàssera, Alcàsser, Alfafar, Benetússer, Beniparrell, Bonrepós i Mirambell, Burjassot, Catarroja, Emperador, Foios, Godella, Llocnou de la Corona, Massalfassar, Massanassa, Massamagrell, Manises, Meliana, Mislata, Montcada, Museros, Paiporta, Paterna, Picanya, Picassent, La Pobla de Farnals, Puçol, El Puig de Santa Maria, Quart de Poblet, Rafelbunyol, Rocafort, Sedaví, Silla, Tavernes Blaques, Torrent, Vinalesa, Xirivella. Així, sense classificar-los per pobles de l'Horta Nord, pobles de l'Horta Sud o pobles de l'Horta Oest. Però quina collonada és eixa de l'Horta Oest? Quan jo estudiava, a la meua escola pública d'extrarradi, el meu poble pertanyia a l'Horta Sud, i ara diuen que no, que ara és l'Horta Oest? Però oest a què? A la mar? A València? Tot això li diria al del coma una nit de guàrdia a la Fe. Senzillament per motivar-lo. Estellés i Viquipèdia. Pim-pam. Perquè jo seré el que seré i em direu el que voldreu i ja sé que això del parquet polit i el soroll hipnotitzant de les bosses de paper els dissabtes al matí sobre taules ordenades no cauen bé en gent que diu haver llegit a Marx, però si alguna cosa sé, per haver nascut al millor extrarradi de l'extrarradi del món, és que la hipocresia de l'obrer de l'Horta, siga rata penada o de claveguera, t'adorm com una siesta un diumenge al Saler, a la pinada.
