Francesc J. Monjo i Dalmau es va doctorar en Història per la Universitat d'Alacant amb la tesi «Expulsió, exili i retorn dels jesuïtes del País Valencià (1767-1816)». És tècnic de Cultura a l'Ajuntament de Calp i director de l'Institut d'Estudis Calpins.

P Quin és l'objectiu central del llibre?

R L'objectiu és fer arribar al gran públic la història de l'orde religiós més important, o almenys el més influent, de l'Església catòlica en els temps moderns: la Compa- nyia de Jesús. El llibre ens aproxima a les vicissituds que va viure l'orde a terres valencianes des dels inicis fins a la seua supressió i posterior restauració, i ens acosta, també, al coneixement dels jesuïtes valencians més importants, com Francesc de Borja o Joan Andrés i Morell.

P Com està estructurat el llibre?

R Són 24 capítols que ens conviden a fer una passejada de més de 300 anys per la història de la Companyia. El llibre s'obri amb el pròleg del professor, i jesuïta, José Antonio Ferrer Benimeli, el màxim expert en la història de la maçoneria i en l'expulsió de la Companyia de Jesús dels dominis de Carles III.

P Per què van expulsar els jesuïtes?

R La Companyia tenia una gran influència en la societat, la política, l'educació i la religió. Els jesuïtes tenien, a més, un quart vot d'especial obediència al papa, fidelitat que xocava amb la ideologia regalista del moment i resultava intolerable per al centralisme borbònic i el despotisme il·lustrat. Per això, Carles III va optar per fer-los fora del país. Però a més dels elements ideològics o polítics, en el bandejament de la Compa- nyia actuaren altres interessos: educatius, socioculturals, econòmics i rivalitats internes al si de la mateixa Església.

P Com està la Companyia de Jesús hui?

R La Companyia de Jesús torna a estar d'actualitat a través de la figura del papa Francesc, el primer pontífex jesuïta de la història, que és durament criticat pels sectors més integristes de l'Església i més hostils als canvis de caire aperturista. La setmana passada una periodista li preguntà quan vindria a Espanya, i el pontífex respongué: «Primer han de posar-se d'acord vostés», un toc a la Conferència Episcopal Espanyola, reticent a la dinàmica de canvi proposada per ell i que tant està costant d'implantar a les diòcesis espanyoles.

P Com és que a la UA hi ha una línia d'investigació dedicada als jesuïtes?

R Enrique Giménez López i Mario Martínez Gomis van impulsar, en els anys noranta del segle passat, investigacions sobre la qüestió jesuítica. Això va fer que un grup d'historiadors relacionats amb l'àrea d'Història Moderna de la UA ens dedicàrem a l'estudi de l'orde jesuïta en el segle XVIII. Després de la jubilació del professor Enrique Giménez, és Inmaculada Fernández, la meua mestra, la que està al capdavant d'aquesta línia d'investigació.

P Per què us vau animar a coordinar un llibre de divulgació sobre els jesuïtes, amb una atenció especial amb els expulsats?

R Perquè era un bonic i engrescador projecte que m'oferia la possibilitat d'acostar a la societat, a un públic ampli i divers, la història d'uns valencians de vida consagrada que van viure en carn pròpia un amarg exili i la supressió del seu orde religiós, però que, com el Fènix, van renàixer de les seues pròpies cendres quan Pius VII va restablir la Companyia de Jesús a tot el món.

P En què van destacar els jesuïtes valencians?

R En l'exili a Itàlia, que va tindre una durada de 47 anys, els jesuïtes valencians van ser els que més es van distingir per la seua erudició i per les seues creacions en les ciències i en les lletres; també pel seu oberturisme als corrents culturals europeus. Joan Andrés, natural de Planes, es convertí en una de les figures centrals de la cultura del segle XVIII. Un savi fill de la Il·lustració. Un home que donà una gran lliçó de cultura a tot Europa.

P En què esteu treballant ara?

R Acabe de presentar un article sobre l'expulsió i l'exili dels jesuïtes de Girona, i ara m'he posat a treballar sobre la vida quotidiana dels jesuïtes en el seu exili a l'illa de Còrsega, i també el cas dels novicis de Tor- rent.