L'erudit Antoni Banyuls „una veritable institució, tractant-se de la història i el patrimoni benisser„ sosté en un interessantíssim treball titulat «Art i artífexs a la Benissa del Renaixement (1581-1612)» que el notari Joan Vives receptor de la imatge de la Puríssima va ser Joan Vives menor, fill del també notari Joan Vives major. D'aquesta manera, la pintura seria una encàrrec particular de Joan Vives, l'any 1581, a Nicolau Borràs, que des del febrer d'aquell any 1581 ja residia al monestir de Sant Jeroni de Cotalba. No debades, Antoni Banyuls aclareix que la germana de Nicolau Borràs, Leonor Borràs, era casada amb Miquel Piera de Benissa.
Siga com vulga, entre la documentació, la història, l'especulació i la llegenda hi ha un fet que sí que resulta incontrovertible: la delicada bellesa d'aquesta Puríssima Xiqueta de Benissa, envoltada de suggeridors apel·latius bíblics que, ben mirat, no deixen de ser „en últim terme„ exquisides i delitoses paraules d'amor: «resplendent com el sol», «porta del cel», «estrella del mar», «espill de perfeccions», «jardí clos», «font secreta», «llir entre cards», «bella com la lluna»...
