Información

Información

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Tribuna

Justo penja els guants

JUSTO PENJA ELS GUANTS VicentRipoll

El dia 29 de març el Sindicat Comarcal de Pensionistes de CCOO va celebrar el seu Congrés. I tot va anar com estava previst, hi havien companyes i companys presents i altres que ho seguíem telemàticament. També estava previst que Justo Linde deixara l’última responsabilitat dins l’estructura del sindicat.

Justo penja els guants i es retira a cuidar el seu trocet d’oliveres, la seva faeneta, allà per Matola. El vell lluitador es mereix un descans i un reconeixement agraït per part de tots nosaltres que lluitarem al seu costat pels drets de les treballadores i treballadors del nostre poble, per una vida més digna, en condicions de llibertat.

Aquesta persona representarà sempre tot un col·lectiu que conformà el que avui som com a societat. Elx va créixer amb les aportacions de gent com Justo Linde, que es van veure obligats a abandonar la seva terra, per les dures condicions que imposava la dictadura, i arribaren aquí plens d’energia i il·lusió, en plena joventut.

També era normal haver de marxar a França, Alemanya, Suïssa, ...i Justo se’n va anar al sud de França i va seguir treballant de gessaire i allí va descobrir que hi havia companyes i companys que treballaven per a que la llibertat tornara a Espanya, per a que les classes treballadores deixaren de ser explotades.

La seva intel·ligència natural havia de ser aprofitada per a obrir nous espais de lluita al si de la societat espanyola i el partit li demanà que tornara i treballara dins el Sindicat Vertical. Des de dins i des de fora, amb les persones de l’ HOAC i amb independents, treballant d’obrer ....poc a poc anigueren apareixent les CCOO. El treball de Justo, de Plaza, de tantes i tants altres , dona lloc a convenis en les empreses, gestionar les crisis favorablement a les classes treballadores , a que els barris obrers tingueren parcs, escoles, ....

És clar que moltes coses queden per fer i altres han sofert una regressió evident. En el mateix Congrés del dia 29, Justo ens parlà de la lacra de l’economia submergida, dels contractes brossa, de l’atur juvenil,...Sempre crític i autocrític com a bon home d’esquerres. Reconeixent errors, com no, en una trajectòria tan llarga. Sempre agut i senzill a l’hora d’analitzar les situacions fent pensar a qui l’escolta on podia haver arribat d’haver pogut estudiar .....com tantes altres persones de la seva generació.

Justo penja els guants conscient de tot el que queda per fer, però entrant clarament en la darrera de les categories que establí Bertolt Brecht : «Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. N’hi ha d’altres que lluiten un any i són millors. Hi ha els que lluiten molts anys i són molt bons. Però també hi ha els qui lluiten tota la vida i aquests són els imprescindibles».

Gràcies per tot Justo i, més que mai, salut!!

Lo último en INF+

Compartir el artículo

stats