L'acusat de la salvatge violació d'Igualada, condemnat a 35 anys de presó per agressió sexual i intent d'assassinat

Brian Raimundo Céspedes ha sigut condemnat a 35 anys de presó i 10 anys de llibertat vigilada per la salvatge violació d'una adolescent de 16 anys en un polígon industrial d'Igualada l'1 de novembre de 2021. L'Audiència de Barcelona imposa al jove, d'origen bolivià, 20 anys menys un dia de presó per un delicte d'assassinat en grau de temptativa, amb l'agreujant de discriminació per raó de gènere, i altres 15 anys per agressió sexual "amb introducció de membres corporals o objectes". La pena, que ha de ser complida tota a Espanya, es completa amb la prohibició d'acostar-se a menys de 1.000 metres de la víctima i a comunicar-se amb ella per qualsevol via i el pagament d'una indemnització de 332.727,65 euros. El fiscal va sol·licitar durant el juí 45 anys de presó. Els magistrats qualifiquen de "tortura" els 20 minuts que va durar l'atac, alhora que subratllen que l'acusat va deixar a la jove en "un estat agònic i amb escasses possibilitats de sobreviure".

La violació va ocórrer en la nit de Halloween de 2021, durant la matinada del 31 a l'1 de novembre. La víctima, que llavors tenia 16 anys, havia eixit de festa amb unes amigues i va acabar en la discoteca Èpic, situada en un polígon industrial als afores d'Igualada. De matinada, va abandonar el local i es va dirigir caminant a l'estació de tren d'aquesta ciutat per a tornar a Vilanova i la Geltrú, on resideix la seua mare. La sentència de la Secció 10 de l'Audiència de Barcelona relata que al voltant de les 6.10 hores, el processat va seguir a la víctima. A l'altura d'un carreró del polígon industrial, "escassament il·luminat i enfront d'un descampat barrat i apartat de les mirades dels possibles transeünts", va atacar a la jove "de manera sorprenent" amb "un objecte contundent i rom", amb el qual la va colpejar fortament i repetides vegades al cap, "sabedor que amb això hi havia una alta probabilitat que posara fi a la seua vida".

L'acusat va actuar "amb absolut menyspreu" a la condició de dona de l'adolescent, a la qual li va causar "patiments innecessaris"

La víctima es va desplomar i l'acusat la va arrossegar fins al carreró, on ningú podia veure'ls. Una vegada allí, "amb absolut menyspreu cap a la seua condició de dona", aprofitant el seu estat de semiinconsciència i "amb el propòsit d'incrementar el dolor", va tornar a colpejar-la per tot el cos, "causant-li patiments innecessaris". Després, "amb absolut menyspreu cap a la seua lliure determinació sexual", Céspedes la va violar brutalment, fins i tot amb objectes contundents i punxeguts, durant aproximadament 20 minuts, relata la sentència.

Lesions "atroces"

Després de la "brutal agressió", el processat, "coneixedor de les baixes temperatures" i de la falta d'assistència mèdica immediata per a tractar l'hemorràgia i les greus lesions que li havia infligit i que posarien fi a la seua vida, la qual cosa "incrementaria el seu sofriment fins que arribara aqueix moment", va deixar a l'adolescent tendida en el sòl nua, semiinconscient, dessagnant-se i sense la roba que vestia. Céspedes es va emportar alguna de les seues peces de roba.

La víctima va ser trobada en aqueix estat per un camioner que, en veure-la tendida en el sòl, la va tapar amb una jaqueta abans de cridar als servicis d'emergència. Quan van arribar els sanitaris, es van adonar que l'adolescent estava viva i va ser traslladada d'urgència a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. Va ingressar amb un traumatisme cranioencefàlic i amb greus lesions. Els metges van haver d'operar-la diverses vegades. 

El tribunal destaca que no va haver-hi intimidació perquè la víctima va "ser agredida violentament des del primer moment", i va quedar en estat de semiinconsciència i sense poder defendre's del "brutal atac rebut”. La sentència afegeix que el processat va utilitzar una "desmesurada violència". De fet, els forenses van descartar que sense objectes es pogueren haver provocat "tan atroces lesions" que els mateixos facultatius van qualificar "d'autèntic empalament" susceptible de causar, per si mateix, la mort de la jove.

Per als magistrats, el processat va actuar, de la mateixa manera com van argumentar el fiscal i les acusacions, amb "un evident 'animus necandi' (dol de matar)", "pels colps propinats al cap i les greus lesions" causades en la zona vaginal. A la qual cosa cal afegir "les condicions físiques i psíquiques en què la va abandonar", el lloc escassament visible en què ho va fer i l'escassa probabilitat que fora assistida per altres persones. L'adolescent no va morir per la intervenció del camioner que la va trobar i dels equips sanitaris que es van desplaçar al polígon. Els forenses van assenyalar en el juí que la totalitat dels casos en què es produeixen les lesions patides per la jove acaben en defunció.

Atac per sorpresa

El tribunal valora "la letalitat de l'objecte emprat (no es va trobar), el mode en què es va utilitzar i la zona del cos que es va atacar amb ell". En la seua opinió, els fets es van cometre amb "acarnissament" i Céspedes "va manejar a la seua voluntat" a la víctima, no sols propinant-li colps, sinó agredint-la sexualment d'un "mode salvatge" per a "causar-li el màxim patiment possible". Per això, s'aplica al processat l'agreujant de traïdoria, perquè és clar que el seu "ànim homicida anava encaminat a facilitar la comissió del delicte contra la llibertat sexual". Així, incideixen, va ser un "atac sorprenent, per l'esquena, a traïció i sense que fora reconegut, per a acabar amb les possibilitats de defensa de la seua víctima en llaures a facilitar el seu propòsit depredador sexual, com així va ocórrer", ressalta la sentència.

"Es reprodueix un patró de conducta violenta, vexatòria i humiliant del processat cap a les dones, exterioritzant i imposant una situació de dominació"

En definitiva, afirma el tribunal, “es reprodueix un patró de conducta violenta, vexatòria i humiliant del processat cap a les dones, exterioritzant i imposant una situació de dominació o subjugació pel mer fet de pertànyer al gènere femení”. En aquest cas, explica la resolució, “la situació de dominació i humiliació es va posar de manifest no només en colpejar repetides vegades i de manera innecessària a la víctima, sinó desplegant una violència desmesurada amb aquelles parts del seu cos més representatives de la sexualitat femenina, arribant literalment a destrossar-les i fer-les inviables per a la seua satisfacció en el lliure exercici de la seua llibertat sexual”.

Aqueix "sentit de dominació es va posar de manifest quan va abandonar el cos de la menor amb exhibició dels seus òrgans genitals i zones erògenes violentament danyades i ensangonades, en estat d'extrema debilitat, debatent-se entre la vida i la mort i sense possibilitat de rebre ajuda de cap mena", relata la sentència. Els togats indexen que "aquest sotmetiment" només pot obeir a la seua condició de dona que el processament "va menysprear palesament", la qual cosa justifica l'apreciació de l'agreujant de discriminació de gènere.