Per què no parlem de la menopausa?: "Tot allò que tinga a veure amb la salut de la dona és un tema tabú"

L'adeu a la regla encara ens costa. Existeixen moltes maneres d'obviar el seu nom, n'hi ha prou amb dir: “Encén l'aire condicionat”, “Dona'm un ventall” o “M'ha costat molt dormir aquesta nit”. Aquestes tres frases venen a dir el mateix: “Tinc la menopausa”. No obstant això, per a moltes de les dones que la pateixen és complicat pronunciar-ho en veu alta. “Ho associem a ser velles. Ningú vol això en una societat que no para de pressionar-nos amb suposades fórmules per a estar sempre joves. Per això, quan apareixen els primers símptomes, s'oculta”, conta a El Periódico d'Espanya, del mateix grup editorial que aquest diari, la ginecòloga Matilde Gómez.

L'especialista, que compta amb més de 25.000 seguidors en el seu perfil d'Instagram (@dr.matildegomez) acaba de publicar el llibre, ‘Mujeres sin reglas’ (Zenith), en el qual lluny de ser una guia avorrida i apàtica, és un relat sincer i pràctic de tot allò que ve després de la menstruació. “Estem en el millor de la vida, però no es percep així quan hi ha molts símptomes. Abans, quan les dones treballaven a casa es tractava amb més naturalitat, però ara si per exemple estàs en el teu lloc de treball amb un client i et dona un fogot, fa vergonya traure el ventall, i això no pot continuar passant”, explica.

Costa de creure-ho quan vora 8 milions d'espanyoles estan travessant per això, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), i més de 1.000 milions de dones del món ho estaran durant l'any 2025. Però també hi ha qui ho veu com un alliberament, de fet, un 20% de les enquestades en l'INE ho valoren així, “és una bona manera de veure-ho, no entenc això de la vergonya, abans si tenies dubtes sobre qualsevol aspecte relacionat amb la sexualitat havies d'anar a un diccionari, ara tenim mil professionals al nostre abast. Però ara sembla que tot el que tinga a veure amb la salut de la dona, és un tema tabú”, afegeix Gómez.

Quan arriba abans d'hora

La menopausa ocorre uns 12 mesos després de l'últim període. Abans d'aqueixos 12 mesos, les dones poden tindre canvis en els seus cicles mensuals, fogots o altres símptomes. Això es coneix com la transició a la menopausa, o perimenopausa. Sovint, la transició a la menopausa comença entre els 45 i els 55 anys. Però hi ha casos en els quals aquesta apareix abans d'hora, un trastorn que es coneix com a insuficiència ovàrica primària, quan aquesta ocorre abans dels 40 anys. La incidència és de l'1%, i del 0,1% en el cas de les menors de 30.

Les causes són múltiples, encara que en el 90% dels casos es deu a allò que els especialistes denominen com a fallada idiopàtica, que sol deure's al fet que els ovòcits estan en menor nombre per una malaltia genètica, autoimmune, metabòlica o infecciosa. En l'altre 10% es deu a un càncer, és a dir, per tractaments agressius com la quimioteràpia i la radioteràpia, o per un procés quirúrgic (per exemple si s'extirpen els ovaris per una endometriosi agressiva). Situacions, que de la mateixa manera com explica la ginecòloga, cal tractar i previndre, “s'entén que quan es diagnostica un tumor a una dona jove, el més important és que sobrevisca, però no podem deixar això a un costat. Tota dona que té una menopausa precoç, siga per un càncer, siga per una operació, per una endometriosi, o una qüestió genètica, cal tractar-la, perquè sí que té moltes repercussions en la seua salut”, explica.

Més enllà de la salut en general, que es pot veure molt afectada, l'especialista assenyala altres aspectes com per exemple, la salut mental. “La teua vida canvia, potser tenies planejat ser mare i ja no pots ser-ho. També és molt difícil lluitar contra aqueixa idea que tinc 35 anys, tinc la menopausa, però jo no sent que siga una vella. No cal qüestionar, cal tractar”, puntualitza. Un altre aspecte que es veu modificat és l'aspecte sexual. Una qüestió que Gómez defineix com molt complexa: “Hi ha un percentatge de dones que sí que ho passen malament, perquè se senten molt qüestionades. Socialment, s'han posat les expectatives molt altes, i es creu que cal tindre el mateix desig als 20 que als 40 i que als 60, i no és així. Tot evoluciona”, relata.

Quins són els primers símptomes?

Només el 20-25% dels canvis fisiològics que es poden experimentar en la menopausa (perquè també pot ser que no s'experimenten) podrien afectar la qualitat de vida de les dones que els viuen. Els efectes més comuns associats a aquesta etapa són, segons explica Gómez, “primer, la irregularitat menstrual i els símptomes vasomotors, com els fogots, les suors o les alteracions de la son”.

Després, a mitjà termini, entre tres i cinc anys després de l'última regla, pot aparéixer sequedat vaginal, incontinència urinària i altres símptomes genitourinaris. A llarg termini, hi ha altres malalties associades, com l'osteoporosi. “Quan les dones entenguen tot això, han de centrar-se a menjar bé, fer exercici per a mantindre les articulacions i començar a passar-s'ho bé en la vida”, anima la ginecòloga.