Tercer canvi de llei per a fer més «àgils» els projectes estratègics

El Pla Simplifica també canvia per tercera vegada la Llei urbanística valenciana per a fer més àgils els projectes estratègics. Està en vigor des del 10 de juliol, l'endemà de la publicació del Decret llei del Consell de simplificació administrativa de la Generalitat en el DOGV (Diari Oficial de la Generalitat Valenciana), encara que les Corts van aprovar el 15 de juliol que es tramitara com a projecte de llei, a instàncies dels tres grups de l'oposició (PSPV, Compromís i Vox, aquest últim des de la ruptura del pacte amb el PP l'11 de juliol). 

El nou retoc de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge (LOTUP) rebateja les antigues actuacions territorials estratègiques (ATE) o els projectes d'inversió estratègica sostenible (PEUS) que ara passen a denominar-se «projectes d'interés autonòmic». La nova denominació també va acompanyada de nous criteris de tramitació, que fins ara resultava «excessivament burocràtica i enrevessada». Unes decisions que s'adopten, segons el Pla Simplifica, per a donar un «tractament preferent» als projectes d'interés autonòmic amb la «gestió coordinada de procediments» que suposen «mesures urgents per a dinamitzar l'economia regional, facilitant la posada en marxa d'activitats econòmiques amb impacte positiu en ocupació i riquesa».

De fet, el Decret llei del Pla Simplifica també justifica que aquest canvi es deu al fet que «els agents econòmics que han mostrat interés a desenvolupar projectes d'inversió a la Comunitat Valenciana consideren el text refós de la LOTUP de 2021 com un fre considerable a aquests». 

Les ATE (després PIE) es van crear en 2011, junt amb l'Estratègia terrritorial de la Comunitat Valenciana (ETCV), per a impulsar projectes delicatessen que rebrien tota mena d'incentius urbanístics i administratius. I per als quals s'exigia qualitat urbanística i arquitectònica a través d'una guia que definia de 20 a 30 tipologies de nous espais: ecociutats, agrupacions d'empreses del mateix sector (per exemple els clústers), centres d'excel·lència d'I+D+i, complexos esportius, ciutats aeroportuàries, incubadores d'empreses, parcs tecnològics o barris creatius. Encara que en aquests tretze anys de vigència d'esta figura els projectes impulsats han eixit malament: l'ATE del València CF, la d'Alcoi Nova anul·lada pels tribunals o Puerto Mediterráneo, que el Botànic va descartar encara que van validar els tribunals. 

Únicament han tirat avant projectes territorials estratègics (PTE) com la gigafactoria de Sagunt, la seu de PLD Space a Elx o el projecte d'Edwards Lifesciences a Montcada, perquè no requerien reclassificar terrenys ni canviar el planejament municipal. 

Nous requisits

Els requisits que hauran de complir els nous projectes d'interés autonòmic (PIA) seran una inversió mínima de 50 milions d'euros en «actius productius» i «200 ocupacions amb contracte indefinit i jornada completa». O 75 milions en el cas d'«instal·lacions energètiques», impostos exclosos. A més, «només seran admissibles per a usos de caràcter terciari, industrial o logístic». I només excepcionalment es permetrà l'«ús residencial» que «no podrà sobrepassar el 5 % de l'edificabilitat total autoritzada». Els projectes hauran de tindre «congruència» amb l'Estratègia territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV) i ser compatibles amb la infraestructura verda (els sòls intocables amb tota mena de protecció). 

A més, com a novetat, la decisió del Consell sobre cada projecte d'interés autonòmic tindrà «caràcter executiu». Al contrari que fins ara, ja que el pronunciament favorable del Consell era «una mera determinació del caràcter estratègic de l'actuació i la procedència de la seua tramitació com a projecte d'inversió estratègica sostenible, però no suposava en cap cas l'aprovació del pla o projecte». Encara que esta última opció també era una protecció davant possibles responsabilitats patrimonials si el projecte no tirava avant.