El DOGV publica la Llei de concòrdia de PP i Vox 18 dies després de la seua aprovació

La Llei de Concòrdia ja està publicada en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGV). La norma, pactada per PP i Vox i aprovada amb els vots dels dos grups en les Corts el passat 18 de juliol, veu la llum 18 dies després de rebre el vistiplau del parlament valencià. Malgrat la tardança, la polèmica llei naix sense modificacions, per la qual cosa, excepte sorpresa, serà recorreguda pel Govern central. La seua publicació deixa sense efectes la Llei de Memòria Democràtica de 2017 firmada pel Botànic.

D'aquesta manera, queden derogats els 65 articles d'aquella norma, es dissol qualsevol organisme o institució sorgit a l'empara d'aquella (com l'Institut Valencià de Memòria que es preparava a Alacant) i es frena tot procediment igualment impulsat en virtut de la llei anterior, excepte les exhumacions.

Se substitueixen pels només cinc punts de la nova norma, que com a principal novetat retrotrauen el període d'aplicació a l'inici de la Segona República, un dels aspectes més qüestionats per col·lectius memorialistes, que consideren que es dilueixen els crims franquistes i la protecció a eixes víctimes, així com que s'equiparen períodes democràtics amb la dictadura. La nova llei inclou expressament a víctimes de terrorisme etarra o islàmic.

Aquests aspectes li van valdre al Consell un retret exprés d'un grup de relators de l'ONU, que en un informe sobre aquestes normes que PP i Vox van promoure en diverses autonomies compartides va concloure que la valenciana "desvirtua" el reconeixement i l'atenció a les víctimes del franquisme i de la Guerra Civil en assimilar les "greus violacions" de drets humans comeses en aquests períodes amb un altre grup "heterogeni" de crims.

A la calor d'aquelles conclusions el Govern va advertir que recorreria totes aquestes normes autonòmiques. Ja ho va fer amb la d'Aragó i previsiblement ho farà ara amb la valenciana, ara que ja ha sigut publicada. El president Carlos Mazón va criticar fa pocs dies que la Moncloa "vaja envaint competències autonòmiques" amb aquests recursos judicials, si bé es va mostrar obert a "continuar parlant" a la recerca d'acords. Eixe diàleg podria tindre lloc en els 15 dies que l'executiu concedeix als governs regionals en casos com l'actual, en el qual considera inconstitucional una norma. El Ministeri de Política Territorial obrirà una bilateral amb el Consell i, en cas que no es consensuen els canvis requerits, acudirà al Tribunal Constitucional.

La norma s'ha convertit en el principal eix d'enfrontament polític del Consell no només amb el Govern central, sinó amb l'oposició en les Corts. De fet, encara que Vox ja no està en el govern valencià, el PSPV posava fa escassos dies l'exigència de derogar aquesta llei com a punt base per a poder explorar pactes puntuals amb el PP de Mazón.

L'últim ball de Barrera

Capritxos del destí, la norma amb més aroma a Vox de totes les tirades avant pel Consell de coalició es va aprovar en les Corts unes hores abans que Santiago Abascal ordenara la ruptura de tots els executius autonòmics compartits amb el PP. Va ser un ple carregat d'emocions i que va evidenciar que els representants de Vox en el Consell no compartien la decisió del seu líder nacional.

Prova del segell que deixa Vox en aquesta llei és que aquesta no estava inclosa en el programa electoral de Mazón. Així mateix, el primer esborrany de la norma proposat per Vox va haver de ser rebaixat pel soci majoritari, que va eliminar fragments que aprofundien en el caràcter violent de la Segona República.