La batalla per Medicina torna a Alacant quasi 30 anys després

La guerra per Medicina torna a esclatar a Alacant. Quasi 30 anys després, la Generalitat, la Universitat d'Alacant i la Miguel Hernández d'Elx s'enfronten de nou per qui imparteix aquest grau a les comarques del sud de la C. Valenciana. Des del passat curs, a instàncies del Botànic, aquest títol pot cursar-se en els dos centres, separats per només 12 quilòmetres de distància. La decisió va ser recorreguda per la universitat il·licitana en els tribunals, que van denegar la suspensió cautelar que reclamava la Miguel Hernández —on fins a 2023 es cursava Medicina— per considerar que la doble oferta no perjudicava la universitat que ja la impartia. El curs va començar en els dos centres, però la Miguel Hernández no va cedir i va presentar un contenciós administratiu contra el Consell. 

La notícia va saltar el divendres quan es va conéixer que, a les portes d'eixa resolució i ja entrats a l'agost, la Conselleria d'Educació de José Antonio Rovira ha optat per retirar-se del procés judicial, i dona així per bona la demanda de la Miguel Hernández i deixa a l'estacada la UA, que es queda sola en la seua defensa del grau. La rectora, Amparo Navarro, no amaga la seua "sorpresa" per una decisió que retrotrau a allò que ja s'ha viscut, també amb Medicina com a protagonista, en temps del Consell d'Eduardo Zaplana. I que, a més, deixa despenjats quasi un centenar d'alumnes que han iniciat el grau enguany. 

Era 1996 quan el llavors president de la Generalitat va ordenar la segregació forçosa de diverses carreres de la UA, entre elles Medicina, per a crear la Miguel Hernández. Aquella decisió, que va desencadenar una guerra entre la direcció de la UA i el Consell de Zaplana, va ser recorreguda pel PSOE davant el Constitucional, que després de quasi deu anys va acabar avalant la creació de la nova universitat il·licitana. 

"Posició neutral" qüestionada

L'actual conseller d'Educació va assegurar que la decisió de retirar-se del contenciós (aprovada en l'últim ple de l'executiu del curs, però que no va ser publicitada) respon a la voluntat de la Generalitat de "mantindre una posició neutral" en una disputa entre dues universitats, la qual cosa segons l'actual govern no va fer el Botànic. Però els efectes pràctics d'aquest acte jurídic emprés pel Consell no casen amb la imparcialitat argumentada pel titular d'Educació. 

En primer lloc, perquè encara que Rovira va incidir en el fet que la inhibició de la Generalitat del cas no deté el procés judicial i va prometre obrir un procés negociador entre universitats una vegada es conega la part dispositiva, la sentència només eixirà perquè la UA es va personar en el recurs. En cas contrari, fonts consultades confirmen que la retirada de l'administració autonòmica significaria que donava per bo el recurs, donant la raó a la Miguel Hernández. 

D'altra banda, la inhibició en el cas ve després que la Generalitat no presentara conclusions, segons va reconéixer el conseller. El tribunal, doncs, prendrà la decisió amb la base de la documentació de les dues universitats, però sense la valoració del principal actor, l'executiu valencià, que és l'administració competent en les titulacions. 

Malgrat tot, Rovira va confirmar que es va comunicar amb els dos rectors, encara que va evitar donar detalls sobre la reacció d'aquests. De fet, el titular d'Educació va reiterar la bona relació amb els màxims responsables educatius i va destacar que, des que està al capdavant de l'àrea, ha fet diversos intents per reconduir l'enfrontament.