Treballadora social i missionera laica en la vulnerable Rivera Hernández
Silvia Heredia: «Per moltíssims anys les dones hem sigut invisibles i a Hondures encara continuen sent-ho»

Pas a pas més les amistats que es van unir a la caminada de la XXI Jornada en Defensa de la Vida (2024).
Silvia naix en 1976 dins de «una família religiosa compromesa socialment amb els qui —els seus pares i dos germans d'igual nom, Juan Antonio i Elvira— vaig aprendre els valors de la solidaritat i la generositat; crec que som un poc resultat del que aprenem a casa; si veus al teu pare involucrat amb el seu entorn i a la teua mare bolcada en la parròquia —Immaculada del Pla— aprens que ‘gastar la vida pels altres’ —en expressió del periodista i jesuïta espanyol Lluis Espinal, assassinat a Bolívia per defendre la justícia social— és una opció». En acabar Treball Social, i després de formar part de la Plataforma contra la Pobresa d'Alacant, marxa tres mesos a Guatemala, a conéixer de prop el que seria el seu futur. En tornar, va cursar Misionologia durant un any en Ocasha-CCC —Laicado Missioner, Cristians amb el Sud—; ja estava preparada.

Dempeus, d'esquerra a dreta: Carol, Lety, Mariela, Kerlyn, Tatiana, Monsenyor Miguel Lenhihan, Silvia Heredia, Maura, Karina, P. German i Gustavo; assegut: Tino. Falta Nelson, de l'equip, que sempre fa les fotografies. / .
El segle XX acabava i monsenyor Ángel Garachana, bisbe de la diòcesi de Sant Pere Sula, arriba a Madrid sol·licitant un equip missioner perquè «hi havia xavals ‘al carrer’ convivint amb maras i colles, estructures on és impossible ficar-se i eixir sencera; sorgixen quan la gent no té treball, malviu, i ha de buscar-se la vida; ací està el narcotràfic, darrere estan les Forces Armades, polítics, Policia…». Així va nàixer Pas a pas en 2002, el 24 de març, en memòria del salvadorenc Monsenyor Romero —també assassinat per defendre els drets humans— «perquè crec que la seua és l'Església que necessita el poble. Molta gent pensa que ser de l'Església catòlica és estar tot el dia resant; per descomptat, cal resar, la fe t'ajuda a no perdre l'esperança. Crec que la vida és sagrada, a mi la religió em fa lliure».
Conversem un calorós matí de juliol en la seu alacantina de Mans Unides, una de les associacions que donen suport a este programa socioeducatiu de desenrotllament comunitari. «Apostem perquè tinguen oportunitats de treball i formació, no sols acadèmica. Ens preocupa que entenguen que han vingut a la vida perquè esta siga digna». Des de la seua fundació, Pas a pas, guardonada en 2023 amb el Premi Drets Humans de l'associació italiana Operation Daywork, està coordinat per l'alacantina Silvia Heredia, paladina de la justícia social, qui creu «que la Terra és la casa de tots». Parla ràpid i acaba les seues frases amb «entendés?», perquè les seues explicacions queden clares, que ja bastants laberints hi ha en la Rivera Hernández —comptabilitza els més alts índexs d'inseguretat i violència d'Hondures—, municipi al qual secunden amb un programa d'alfabetització per a «més de 100 dones cada trimestre; això és al·lucinant, per a mi l'educació obri la teua ment».
Silvia conta que Pas a pas «és una gran comunitat, soles no fem res. No hi ha fórmules, és esforç, constància, creure que es pot. Pas a pas, que també rep suport econòmic de Cantero de Letur, Coni Lustenberger —voluntària suïssa—, Diòcesi d'Orihuela-Alacant, Germanor Obrera d'Acció Catòlica i la parròquia Immaculada del Pla, és assembleari —les normes són posades per l'equip, les dones i els menors—, coordinat per Faustino Martínez; el cap és el Consell del Bon Viure, encarregats d'avaluar i rebutjar el que no funciona. Per descomptat, sé que soc ací perquè Déu vol, no és màgia. Et salves en comunitat amb les dones». La formació en Pas a pas està basada en l'educació alliberadora proposada pel pedagog brasiler Paulo Freire encaminada a educar per a transformar. Este projecte té cinc eixos: Educació; Feminisme —tots són iguals, de 10-16 anys aprenen a cuinar, agranar, netejar, cuidar…—; Béns naturals; el «Buentrato» —seguint el model de convivència de la psicòloga valenciana Fina Sainz—, que prevalguen les relacions amables entre les persones i es cuide el mitjà; i No violència. Admire a l'equip educatiu —onze persones—; jo vaig triar esta missió, però huit —Carolina, Leti, Karina, Kerlyn, Mariela, Maura, Nelson i Tatiana— que van nàixer i van créixer en Pas a pas, van anar a la universitat i, podent haver-se anat, van tornar per a donar-nos suport. El seu compromís és gran i es convertixen en referents per a tots».
«En esta ‘família’ les dones col·laboren en totes les tasques; odiem el ‘assistencialisme’; s'atén més de 200 menors al dia d'entre 5 i 18 anys, que realitzen dos menjars en el centre; estan al matí o a la vesprada, com a complement socioeducatiu a l'escola; tenen activitats educatives i lúdiques, i formem part de Uremu, projecte hondureny de formació musical gratuïta perquè, durant la infantesa, cultiven art i s'allunyen de l'entorn conflictiu». En 2013, explica Silvia, «naix la Cooperativa ‘Somnis a mà’; va començar com a grup de costura i en l'actualitat també produïm desinfectants, productes lactis i venem café. Són quasi 70 dones rebutjades del sistema laboral; en complir 35 són descartades de les maquiles —fàbriques tèxtils— on són explotades des dels 18 anys». A més, «hi ha una botiga per a comprar el producte bàsic més barat, 17 horts solidaris, gallines i una xicoteta caixa d'estalvis. Els beneficis es repartixen cada mes; estes dones també tenen dret a ser feliços i gastar o invertir el que guanyen en el que vulguen. Per moltíssims anys les dones hem sigut invisibles i a Hondures encara continuen sent-ho; a diferència d'altres països europeus on existixen més oportunitats, la dona hondurenya té una realitat que a vegades no li permet triar perquè als quinze anys ja està embarassada». Hondures té un alt índex de feminicidis, segons un estudi recent de l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte; «l'Estat ens veu com a éssers de segona categoria».
Silvia vol acabar amb un cant a l'alegria diària, reivindicar la tendresa, agrair «el regal de ser dona, encara que siga conscient que ho tenim més difícil», mostrar «agraïment a les dones que va trobar en el seu camí i admiració cap a les dones de Pas a pas per la seua generositat i capacitat de cuidar i compartir».
- Endesa informa: devuelve el recibo si la factura se ha disparado en enero
- La predicción de Niño Becerra sobre las pensiones: 'En los próximos años...
- Aviso de Hacienda: prohibido hacer estos pagos en efectivo a partir de ahora, aunque sea en varios pagos
- Es una ruina': El economista Gonzalo Bernardos deja claro lo que NUNCA debes hacer con las tarjetas de crédito
- Confirmado por Hacienda: se perdona todas las deudas que sean inferiores a esta cantidad
- El SEPE lanza una ayuda de 6.000 euros en 30 meses si cumples estos requisitos
- Hacienda va a por Bizum: a partir de esta cifra hay que declararlos
- Operaciones de cataratas y de glaucoma menos invasivas y lentes más cómodas