Així se les enginyen els bars de Teulada, Moraira i Benitatxell per a fer els cafés amb aigua potable

Un café, un simple café, té a Teulada, Moraira i el Poble Nou de Benitatxell el seu entrellat. Que l’aigua que raja de les aixetes no siga potable (és salobre i, a cada dia que passa, dona la sensació que té més sal) resulta un emprenyament. Els veïns han canviat les seues rutines i es van acostumant a omplir marraixes en els dipòsits o a arreplegar-les en els repartiments que fan els ajuntaments. Tampoc és que aquesta crisi hídrica faça trontollar el turisme. En aquests dos pobles, els veïns, propietaris de segona residència i turistes ja estaven més que habituats a comprar l’aigua que bevien. El turisme de la Marina Alta és a prova de sequeres.

I el fastigueig gran és per als restaurants i bars. També hi ha comerços que tenen una gran dependència de l’aigua. Un exemple: les floristeries. Aquests empresaris no reguen les seues flors i plantes amb aigua de l’aixeta. No poden arriscar-se al fet que es marcisquen.

Els negocis d’hostaleria han hagut fins i tot d’enginyar-se-les per a servir cafés elaborats amb aigua potable. Han desconnectat les cafeteres de la xarxa de subministrament. Ara les tenen enganxades a la marraixa. Els hostalers, en aquests dies en què treballen sense treva, han d’estar també pendents de canviar les marraixes. Tenen un rest preparat al costat de les cafeteres. Molts hostalers adverteixen que també repassen amb un drap o amb aigua dolça els gots, plats i copes, ja que ixen del rentavaixella amb solcs i sense gens de lluentor.

Ara, l’Ajuntament de Teulada Moraira ha decidit que els hostalers i comerciants puguen proveir-se a la setmana en els dipòsits amb fins a 80 litres d’aigua potable (el màxim per llar és de 20 litres). El consistori vol ajudar un sector essencial en l’economia local.

La Diputació d'Alacant busca solucions per al problema d'aigua a la Marina Alta

Un estiu de marraixes amunt i avall

Aquest estiu sense aigua potable en aquests pobles és un temps de marraixes amunt i avall. Els veïns rememoren el passat de fonts públiques i aiguaders. La cosa va per a llarg. Fins que no ploga amb ganes, els pous, que estan salinitzats, no es recuperaran.