Un inspector detalla les deficiències informàtiques del Banc de València

El Banc de València tenia moltes deficiències des del punt de vista informàtic, sobretot en la transmissió de dades que havia d’efectuar al Banc d’Espanya perquè este poguera inspeccionar els comptes. Eixa fallada tecnològica tenia les seues conseqüències, perquè afectava la inscripció de les operacions que havien entrat en mora. Quan un crèdit acumula tres mesos d’impagament, l’entitat financera, segons la Circular 4/2004, del supervisor, sobre normes bàsiques comptables, ha de dotar-lo amb un 25 % del seu import, que s’eleva al 75 % si la falta de pagament es prolonga més enllà d’eixe període. Eixes provisions es fan contra el compte de resultats i, en funció del seu volum, el banc podia entrar en pèrdues, com es va demostrar després de la seua intervenció el novembre de 2011.

Dades

L’inspector del Banc d’Espanya Julio Usuola va assegurar ahir durant el juí que se seguix en l’Audiència Nacional contra l’excúpula de l’entitat valenciana per un presumpte delicte de falsedat en els comptes de 2009 i 2010 que el Banc de València es trobava en el grup de les firmes financeres que no estaven entre les millors en tractament de dades, segons va explicar a este diari l’advocat de l’associació de xicotets accionistes Apabankval, Diego Muñoz Cobo, que va presentar la querella que dotze anys més tard ha esdevingut en el juí. Usuola va afirmar que hi havia dades que els directius del banc valencià tardaven un any a traslladar al supervisor després de nombroses ocasions en què els inspectors les sol·licitaven sense èxit.

Prèviament, va comparéixer el governador del Banc d’Espanya en el moment de la crisi financera, Javier Arístegui, que va admetre que va tindre coneixement de les dificultats que afligien el Banc de València a través dels inspectors que seguien diàriament esta entitat. També va recordar que als executius del banc se’ls constrenyia perquè dotaren els préstecs dubtosos. Així mateix, va narrar que va mantindre dos reunions amb José Luis Olivas, que des de principis de 2004 era president de Bancaixa i del Banc de València, controlat per l’entitat d’estalvis.

Ampliació de capital

Estes trobades van versar sobretot sobre la situació de la caixa, però també li va transmetre que el banc valencià havia de fer un major esforç de provisions. Olivas li va respondre, segons Muñoz Cobo, que faria el que fora necessari i li va avançar que faria una ampliació de capital que després no es va concretar. Per a llavors ja estava sota el perímetre de Bankia —després de la unió de Bancaixa i Caja Madrid— i el seu president, Rodrigo Rato, va declinar consumar-la en solitari en adonar-se que els altres grans accionistes, la majoria en el consell d’administració, no s’animaven a participar.