Investigadores de la UA identifiquen una nova bretxa tecnològica en el disseny de les webs

Un equip d’investigadores de la Universitat d’Alacant (UA) ha identificat l’existència d’una bretxa tecnològica que transcendix la tradicional bretxa digital generacional i que situa el focus en les limitacions de disseny, usabilitat i accessibilitat de les plataformes digitals com a factors determinants d’exclusió social. Així ho arrepleguen les conclusions de l’article científic titulat “De la bretxa digital generacional a la bretxa tecnològica: una proposta qualitativa”. La investigació s’ha realitzat en el marc de la Càtedra de Bretxa Digital Generacional de la Universitat d’Alacant, entitat posada en marxa en conveni amb la Generalitat Valenciana.

Publicat recentment en la revista científica ICONO14. Revista Científica de Comunicación y Tecnologías Emergentes que edita la Universitat Rey Juan Carlos, el treball està firmat per les investigadores Alba María Martínez Sala, Natalia Papí Gálvez i Silvia García Espinosa, del Departament de Comunicació i Psicologia Social de la Universitat d’Alacant.

Entre altres conceptes, l’article analitza com determinades barreres tecnològiques interferixen en la realització de tràmits en línia quotidians, com les compres electròniques o les gestions amb l’Administració pública, especialment entre la població adulta major, però també en altres perfils d’edat. “Creiem que l’article és particularment interessant perquè proposa una aproximació a la bretxa en la qual no recau la responsabilitat en les persones, sinó en l’entorn digital”, indica Papí.

La investigació partix d’un context social marcat per una digitalització creixent i un progressiu envelliment de la població. En este escenari, les autores qüestionen que l’exclusió digital puga explicar-se únicament per la falta de competències individuals i proposen ampliar l’enfocament cap al que denominen “bretxa tecnològica, que és aquella que es produïx quan les plataformes digitals no estan dissenyades tenint en compte la diversitat real de les persones usuàries”, concreten.

Desigualtats

Enfront del terme “bretxa digital”, àmpliament desenrotllat en la literatura científica, les autores proposen l’ús dels conceptes “bretxa tecnològica” o “bretxa de la tecnologia”. “Les referències existents solen emprar-lo per a descriure desigualtats en investigació, educació, innovació o accés a infraestructures, però no per a al·ludir a les carències de disseny, usabilitat i accessibilitat de les plataformes digitals que condicionen de manera directa la vida de les persones usuàries”, afig Papí.

Segons expliquen les investigadores, encara que les polítiques públiques i europees han posat l’accent en l’alfabetització digital com a via principal per a la inclusió, la ràpida evolució tecnològica i la complexitat de moltes plataformes “fan necessari revisar també el paper que juga el disseny mateix dels entorns digitals en la generació de desigualtats”, comenta Martínez.

L’estudi es desenrotlla mitjançant una metodologia exploratòria en dos fases complementàries. En primer lloc, es va dur a terme una anàlisi sistemàtica d’accessibilitat, navegabilitat i usabilitat de quatre llocs web d’ús freqüent. En concret, es van sotmetre a examen analític tres plataformes de comerç electrònic àmpliament conegudes, com Amazon, Carrefour i Booking, i la pàgina web de l’Institut de Majors i Servicis Socials (Imserso), una administració pública d’àmbit nacional representativa de tràmits electrònics obligatoris.

És necessari revisar el paper que juga el disseny mateix dels entorns digitals en la generació de desigualtats

Alba María Martínez Sala

— Investigadora de la UA

Variables

Per a fer-ho, l’equip va dissenyar un instrument d’anàlisi específica que va permetre avaluar un total de 34 variables per pàgina, tant en versió per a ordinadors com en les seues adaptacions a telèfon mòbil. En total, es van realitzar més de 500 observacions revisades per les investigadores per a garantir la fiabilitat de l’anàlisi.

En una segona fase, abordada des d’una rellevant perspectiva qualitativa, l’estudi es va centrar en l’experiència real d’ús de 24 persones adultes majors, d’entre 65 i 75 anys, amb diferents nivells d’estudis i freqüència d’ús d’internet. A través de sessions presencials celebrades en les províncies d’Alacant, Castelló i València, les persones participants van fer diferents tasques de navegació mentres experts observaven i registraven tant les seues accions com les seues reaccions emocionals.

L’eficiència dels llocs web i l’experiència d’usuari varien segons el perfil sociodemogràfic i el grau de familiaritat amb la tecnologia

Silvia García Espinosa

— Investigadora de la UA

Els resultats mostren que “hi ha limitacions tecnològiques comunes que afecten de manera transversal diferents perfils col·lectius”, encara que també conclouen que “l’eficiència dels llocs web i l’experiència d’usuari varien segons el perfil sociodemogràfic i el grau de familiaritat amb la tecnologia”, explica García.

Entre les limitacions tecnològiques detectades destaquen els cercadors interns poc precisos, la saturació informativa, l’excés de finestres emergents, la falta de jerarquització visual dels continguts, l’escassa flexibilitat dels processos i la dificultat per a identificar enllaços i accions clau, entre altres.

L’exclusió digital està profundament condicionada per decisions tecnològiques i de disseny

Natalia Papí Gálvez

— Investigadora de la UA

Orientació real

L’article subratlla, a més, que el compliment dels estàndards d’accessibilitat i una orientació real cap a l’experiència de la població usuària “no només milloraria l’eficiència de les plataformes, sinó que afavoriria una inclusió digital més justa i efectiva”, matisa Martínez. En el mateix sentit, l’estudi defén la necessitat de revisar de manera prioritària les webs de l’Administració pública, “atés el seu caràcter obligatori i el seu impacte directe en l’exercici de drets bàsics de la ciutadania”.

La principal aportació del treball radica, segons conclouen les investigadores, a evidenciar que l’exclusió digital “no pot atribuir-se únicament a dèficits individuals, sinó que està profundament condicionada per decisions tecnològiques i de disseny”, emfatitza Papí. Des d’esta perspectiva, l’optimització de les plataformes digitals “es planteja com una línia estratègica clau per a garantir la igualtat d’oportunitats en una societat cada vegada més digitalitzada”, conclou.

Suscríbete para seguir leyendo