Investigadores de la UMH d’Elx i el CSIC descobrixen a través de ratolins com el cervell regula l’oxitocina social

El cervell no només funciona mitjançant impulsos elèctrics ràpids, sinó també a través de senyals químics lents capaços de modular l’estat emocional i social de manera sostinguda. Un equip de l’Institut de Neurociències UMH-CSIC, centre mixt de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx i del Consell Superior d’Investigacions Científiques, ha identificat un mecanisme molecular clau que regula l’alliberament d’oxitocina dins del cervell del ratolí. L’estudi, publicat en la revista Communications Biology, aporta noves pistes sobre com esta hormona contribuïx a la qualitat de les relacions socials i al manteniment d’un to social estable.

Un mecanisme lent que modula la sociabilitat

L’oxitocina és coneguda pel seu paper en el vincle afectiu, la sociabilitat i la regulació emocional. No obstant això, enfront de neurotransmissors clàssics com el glutamat o el GABA, que s’alliberen de manera ràpida i localitzada, l’oxitocina pertany al grup dels neuropèptids i pot alliberar-se també des del cos cel·lular i les dendrites neuronals. Esta classe d’alliberament és més lenta, més difusa i actua sobre àmplies regions cerebrals, però les seues bases moleculars a penes havien sigut descrites.

La investigadora que dirigix el laboratori Neuromodulació Sinàptica de l’Institut i líder de l’estudi, Sandra Jurado, explica que “sabíem que l’oxitocina s’allibera dins del cervell des de compartiments distints a l’axó, però com es regula eixe procés era, en gran manera, una caixa negra. El nostre treball se centra precisament a entendre els mecanismes que permeten este alliberament lent i sostingut, que probablement actua preparant el cervell per a la interacció social”.

La proteïna SNAP-47, peça central del procés

L’equip va identificar la proteïna SNAP-47 com un component essencial en el transport i l’alliberament d’oxitocina des del soma i les dendrites de les neurones de l’hipotàlem, regió a on es produïx esta hormona. SNAP-47 pertany a la família de proteïnes SNARE, implicades en la fusió de vesícules i l’alliberament de senyals químics, encara que presenta propietats singulars.

La primera autora de l’estudi, Beatriz Aznar, assenyala que “mentres que altres proteïnes d’esta família medien alliberaments ràpids i molt eficients, SNAP-47 funciona de manera més lenta”. En esta línia, afig que “això encaixa molt bé amb el tipus d’alliberament que observem en el cas de l’oxitocina dins del cervell, que no es produïx en polsos ràpids, sinó de manera més sostinguda”.

Esta diferència resulta clau per a comprendre la funció de l’oxitocina en el sistema nerviós central. Les neurones oxitocinèrgiques de l’hipotàlem envien axons fora del cervell per a alliberar l’hormona en sang. No obstant això, dins de l’encèfal, el senyal que modula la conducta social procedix fonamentalment del soma i les dendrites mitjançant un mecanisme independent del sistema axonal clàssic.

Experiments cel·lulars i proves en ratolins

Per a desentranyar este procés, els investigadors van combinar estudis en cultius neuronals amb experiments en models animals. Primer van analitzar en cèl·lules en cultiu com la reducció d’SNAP-47 afectava el trànsit vesicular i l’alliberament d’oxitocina. Posteriorment, van traslladar eixos resultats a ratolins mitjançant manipulacions genètiques dirigides específicament a neurones productores de l’hormona.

Els resultats van mostrar que la reducció de l’expressió d’SNAP-47 altera l’alliberament d’oxitocina des del soma i les dendrites, sense afectar el mecanisme axonal. Esta modificació va tindre conseqüències funcionals en el comportament social dels animals: els ratolins mantenien sociabilitat, però les seues interaccions eren més breus i menys robustes.

Segons Sandra Jurado, “els efectes són subtils, però molt reveladors. No es tracta d’una pèrdua completa de la sociabilitat, sinó d’un fi ajust en la qualitat de les interaccions. Això suggerix que esta via d’alliberament manté un nivell basal d’oxitocina que prepara el cervell per a respondre adequadament als estímuls socials”.

Els autors apunten que este mecanisme podria actuar com un sistema de fons que regula l’estat social del cervell, mantenint un flux constant d’oxitocina que modula processos com l’ansietat social, la motivació o la disposició a interactuar. En paraules d’Aznar, “es tracta d’un to basal que no genera grans respostes per si mateix, però que condiciona com reaccionem quan apareix un estímul social rellevant”.

La troballa amplia la comprensió de la regulació hormonal cerebral i obri noves línies d’investigació sobre com alteracions subtils en estos mecanismes podrien contribuir a trastorns neuropsiquiàtrics en els quals l’oxitocina exercix un paper rellevant. Jurado conclou dient que “el següent pas serà identificar la resta de components d’esta maquinària molecular i entendre com es coordinen els diferents tipus d’alliberament d’oxitocina per a generar una resposta coherent”.

El treball ha sigut finançat per l’Agència Estatal d’Investigació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el Programa Prometeu de la Generalitat Valenciana i el Programa per a centres d’excel·lència Severo Ochoa.

La investigació apareix firmada per Aznar-Escolano, B., Royo, M., Madrigal, M.P., Portalés Montes, A., Villanueva, J., Gutiérrez, L.M. i Jurado, S. (2026), amb el títol SNAP-47 mediates somatic oxytocin dynamics in hypothalamic neurons, en Communications Biology, volum 9, article 137. La consulta completa es pot fer en: https://doi.org/10.1038/s42003-025-09442-5.

Suscríbete para seguir leyendo