L’Hèrcules, més a prop, però també més lluny

Moment transcendent. El marge d’error és minso. L’empat amb sabor de derrota firmat a Torremolinos, més enllà de la sensació de ràbia, deixa una cosa mínimament positiva: l’objectiu queda un poc més a prop. Els alacantins retallen un punt al quint classificat, el Vila-real B, encara que de manera parcial, atés que ho fan amb l’excepció que els sis equips que ara mateix estan just davant d’ell en la classificació, han jugat un partit menys que els blanc-i-blaus.

Des del quart fins al nové, és a dir l’Eldenc, pròxim rival este dissabte en el Rico Pérez (21:00 hores); el filial groguet, l’Algesires, el Terol de Vicente Parras i Rafa de Palmas, l’Antequera i el Cartagena encara han d’esgotar la bala sense gastar pel tren de borrasques i temporals que ha assolat la Península este hivern i que va obligar la Federació a ajornar-los una jornada a tots ells en algun moment.

Mentres que eixe decalatge classificatori es resol i s’equilibra el nombre de partits disputats, l’Hèrcules entra en l’últim terç de la competició firmant uns números impropis d’un clar favorit a l’ascens, molt per davall del nivell que s’espera d’un històric en el seu segon any seguit en l’avantsala del futbol professional. A falta de tretze jornades, i amb el duel de proximitat a tocar, els blanc-i-blaus no poden permetre’s més concessions com la d’El Pozuelo.

Mirada crua

No obstant això, la realitat estadística està lluny de convidar ara a l’optimisme que es va apoderar, el juny passat, de l’amo de l’equip quan va confiar que el seu entrenador de llavors, Rubén Torrecilla, podia estar capacitat per a retornar el club a Segona Divisió arran del debut protagonitzat en Primera Federació després del miraculós (i ben celebrat) ascens firmat en 2024.

La situació ara és pitjor fins i tot que fa just un any. L’Hèrcules 2024-2025 va arribar a este mateix punt del recorregut amb dos punts més que l’actual. En realitat, i sona molt cru, este que ara ha heretat Beto ha obtingut pitjor puntuació, ha guanyat menys partits i està més lluny de la promoció i més prop del descens que el de l’exercici passat. Resulta descoratjador.

Beto Company ha deixat escapar més de la mitat dels punts en les 13 jornades que porta al capdavant de l’equip, just les que resten per disputar-se en l’últim terç de la competició

El balanç, després de 25 jornades, és insuficient: el mateix nombre de victòries que de derrotes, huit, i nou empats. En les tretze jornades que resten, aldria millorar en gran manera el que ha aconseguit el nou entrenador en les tretze anteriors, en què l’Hèrcules ha sumat 19 dels 39 punts en joc. Deixant escapar més de la mitat dels punts en lliça no li bastarà per a estar en la posttemporada i aspirar al salt de categoria cap amunt.

Comparació

L’Hèrcules de Torrecilla va arribar a este mateix punt amb deu victòries, dos per damunt de l’actual, però també va acumular un parell d’entropessons més. Aquell bloc continuista portava 35 punts, dos més que ara, i veia més a prop la promoció d’ascens: a dos punts, és a dir, un menys. També tenia més marge amb la zona de descens: sis enfront dels cinc d’este curs.

En qualsevol cas, no són dades que permeten establir diferències notables per a bé, senzillament referenden la idea que l’Hèrcules no li ha agafat el pols a la tercera categoria, que encara no està a l’altura del que s’espera d’ell com a entitat històrica amb el suport d’una massa social notable que el diferencia de la immensa majoria dels seus rivals. I eixe és el verdader problema, convéncer-se que, en les tretze jornades restants, un altre Hèrcules serà possible.

Suscríbete para seguir leyendo