La UA participa en una investigació mundial sobre l’impacte de l’insomni en els sanitaris

Una anàlisi codirigida per la investigadora del Departament de Psicologia de la Salut de la Universitat d’Alacant (UA), Josefa A. Antón Ruiz, revela que el 43,5 % dels professionals sanitaris va presentar símptomes clínicament significatius d’insomni durant i després de la pandèmia de COVID-19.

L’article, publicat en la revista Current Psychology, de la prestigiosa editorial internacional Springer Nature, es basa en l’anàlisi conjunta de 34 estudis realitzats en 14 països, amb una mostra de 32.930 professionals sanitaris.

Esta metaanàlisi oferix una de les estimacions globals més completes i actualitzades sobre la prevalença i severitat de l’insomni en este col·lectiu, ja que inclou tant la fase aguda de la pandèmia com el període posterior de normalització.

“Els resultats mostren que els nivells de severitat de l’insomni van superar els punts de tall clínics en els diferents instruments d’avaluació utilitzats”, assenyala Antón-Ruiz, autora de l’article al costat d’investigadores de la Universitat Catòlica de Múrcia.

Exposició laboral

L’estudi identifica diferències rellevants segons el tipus d’exposició laboral. Entre els professionals que van treballar en primera línia en contacte directe amb pacients que es van contagiar de la malaltia quan es va convertir en pandèmia, la prevalença d’insomni va arribar al 54,9 %, enfront del 33,5 % en aquells que no van exercir funcions assistencials directes. “Estes dades reforcen la hipòtesi que l’exposició continuada a situacions d’alta pressió, risc de contagi, sobrecàrrega laboral i presa de decisions crítiques van contribuir significativament a la deterioració del son”, afig la doctora en Psicologia de la Salut.

D’altra banda, la investigació també ha detectat variacions geogràfiques. A Europa es reporten dades més elevades amb un 58,2 % de prevalença, mentres que a Àsia la taxa és d’un 38,3 %.

Sistema sanitari

El treball posa de manifest que l’insomni no només va ser freqüent, sinó clínicament rellevant abans i després de la pandèmia. “Atés el vincle demostrat entre l’insomni i altres trastorns mentals a llarg termini, les nostres troballes plantegen implicacions importants per a la sostenibilitat i resiliència dels sistemes sanitaris”, destaca Antón-Ruiz.

Segons este article, els resultats obtinguts subratllen la necessitat d’implementar programes estructurats de suport psicològic dirigits al personal sanitari, així com establir intervencions específiques en regulació del son i gestió de l’estrés.

Seguretat del pacient

En este sentit, en paraules de la investigadora de la UA, “abordar l’insomni no és únicament una qüestió de benestar individual, sinó un factor clau per a la seguretat del pacient i la qualitat assistencial. La salut del son hauria d’integrar-se de manera sistemàtica en les polítiques institucionals i en els plans de preparació davant de futures crisis sanitàries”.

“Comptar amb evidència científica sòlida i a mitjà i llarg termini permet fonamentar les decisions en matèria de salut ocupacional, orientar polítiques públiques basades en dades i visibilitzar que la salut mental i, específicament, el son no és una qüestió secundària, sinó un element central per a garantir sistemes sanitaris segurs, sostenibles i de qualitat”, finalitza Antón-Ruiz.

Suscríbete para seguir leyendo