Carles Esquembre presenta a Alacant la seua trilogia de poetes republicans

La llibreria Raíces seguix de celebració pel seu 50 aniversari i la programació dissenyada pel gestor cultural i especialista en còmic Paco Linares oferix este divendres la trobada amb el públic d’un pes pesant de la novel·la gràfica, Carles Esquembre, que presentarà la trilogia dedicada a poetes republicans, reunida a finals de l’any passat en l’estoig Las voces caídas. Poetas de la República, i editada per Planeta Cómic. La cita serà este divendres, a les 19 hores, en una xarrada que mantindran Esquembre i Linares en la llibreria alacantina.

Este estoig compta amb els tres còmics que homenatgen Federico García Lorca (Lorca, un poeta en Nueva York), Miguel Hernández (Las tres heridas de Miguel Hernández) i Antonio i Manuel Machado (Los hermanos Machado), este últim publicat en 2025, amb el qual Esquembre tanca la trilogia dedicada als poetes espanyols morts en la guerra i la postguerra espanyola, que va iniciar fa una dècada.

“M’he encasellat un poc”, fa broma l’autor i il·lustrador de còmic valencià establit des de fa anys al Pinós, que també va il·lustrar La Brigada Lincoln i els dibuixos del qual donaran forma pròximament a la novel·la gràfica España partida en dos, basada en l’obra homònima de Julián Casanova sobre la Guerra Civil espanyola.

“Tinc la sort que m’agrada abordar eixe context històric. Si no, ningú dedica deu anys de la seua vida a això. Estos poetes han estat a casa i no només vaig llegir les seues obres, sinó que vaig descobrir les seues vides, que tenien una relació simbiòtica amb l’escrit”, explica Carles Esquembre, un “virtuós del blanc i negre”, com el definix Linares pel seu treball en esta col·lecció, ja que és capaç de traduir a imatges una gran faena de documentació sobre els elements i les figures poètiques que han definit les obres d’estos autors.

Un “escenògraf” al capdavant d’una gran producció

Si bé les obres dedicades a Lorca i Miguel Hernández han estat més centrades en la seua biografia, l’última dels germans Machado és, afig Linares, “una obra major”, en què el dibuixant i autor es convertix en “un escenògraf al capdavant d’una gran producció, que té com a resultat una representació teatral en forma de tragèdia clàssica en què els germans poetes es troben des del més enllà”.

L’autor coincidix amb eixe canvi en la gràfica i reconeix que l’obra dedicada als poetes sevillans és “més ambiciosa” i la va escometre fent el camí al revés: com més senzilla és la poesia, més complexa és la novel·la gràfica.

“En Lorca, poeta en Nueva York, per exemple, la narrativa era més convencional per a eixa poesia més críptica, mentres que els poemes dels Machado són més senzills i vaig fer al revés la novel·la: he creat un escenari de teatre fictici amb uns personatges que no saps si són avatars i tot això vestit amb l’artifici del teatre clàssic grec”, assenyala el pinoser sobre la seua tragèdia en sis actes, que, al seu torn, acosta al públic més actual amb ferramentes “més pròpies d’un espectacle audiovisual”.

No obstant això, l’autor, a més d’unir els germans en un diàleg fictici, també inclou les presències dels altres dos poetes més jóvens, i amb eixa imatge dels quatre reunits de la portada de Las voces caídas. Poetas de la República, a on tots posen en una espècie de magatzem, tanca Carles Esquembre la seua trilogia.

Poques setmanes abans que arribe a les llibreries l’España partida en dos, Esquembre assenyala que este és un llibre “fet amb molt d’afecte” a partir de l’obra d’un historiador admirat per ell “que sempre ha reivindicat el valor de la cultura”.

Respecte a la presentació demà en Raíces, l’autor destaca que “és una llibreria de les que ja no en queden”, que ha freqüentat moltes vegades com a client “i em fa molta il·lusió presentar-la allí”.

Suscríbete para seguir leyendo