El “Monopoly” públic en la Cambra de Comerç d’Alacant

En els últims deu dies, les cinc cambres de comerç de la Comunitat Valenciana han actualitzat els seus portals de transparència després de publicar INFORMACIÓN una radiografia de buits informatius en algunes d’estes i de faltes greus en unes altres, cas de la d’Alacant. La rapidesa amb la qual es va fer demostra que, malgrat les obligacions que marquen tres normes legals i un codi ètic intern, els seus responsables i els qui tutelen el compliment d’eixes obligacions van fer un desistiment de funcions com a gestors de diners de tots els ciutadans. L’escàndol de les vivendes de promoció pública en la ciutat d’Alacant és la prova palesa que la publicitat activa no és un capritx.

Malgrat eixe crit d’atenció públic, març comença amb el reiterat incompliment per part de la Cambra d’Alacant. Seguixen sense ser accessibles ni les subvencions ni els convenis que ha subscrit esta entitat que enguany es finançarà amb la barbaritat de 8,8 milions de fons públics.

En estes dos setmanes, a més, ha tingut lloc la visita del president de la Cambra de València i del Consell de Cambres de la Comunitat, Vicente Morata, a la seu de l’alacantina —pagada amb fons públics— per a dir, a través d’un comunicat oficial, que —cita literal— estes corporacions “no reben subvencions, desenrotllen funcions de caràcter publicoadministratives”, sinó que desenrotllen “programes”. No es va donar cap dada. Això sí, es va felicitar el president alacantí per ser l’entitat cameral que més fons va executar en 2025 i la que més pressupost té este 2026 en eixa matèria.

El que hauria de ser una felicitació sincera responia a una altra publicació d’INFORMACIÓN, en la qual es reflectia que Carlos Baño ha portat l’entitat a un dels seus nivells màxims de dependència de fons públics, concretament al 88 %, un percentatge molt per damunt del que succeïx a València (66 %) i Castelló (64 %) en este exercici. Les xifres, extretes dels portals de transparència, no s’han traduït en un exercici d’autocrítica o d’anàlisi pels qui gestionen, sinó que ha derivat en un joc de termes administratius, en què els diners públics són menys públics si s’anoten com a programa que com a subvenció.

Així, és fals que les cambres de comerç no reben subvencions. Ho fan. Les cinc de la Comunitat Valenciana en van rebre un total de 29 per valor de 4.025.629,97 euros en 2025, segons les dades publicades en la Base de dades nacional de subvencions, que depén de la Intervenció general de l’Administració de l’Estat i a la qual estan obligats a donar compte totes les administracions públiques d’este país. Per demarcacions, Alacant va obtindre 9 subvencions per import d’1,2 milions. En el cas de la de València, en van ser cinc per una quantitat de 2.385.967,92 euros; després hi ha Castelló, amb 11 ajudes i una quantitat de 285.558,85 euros, i, finalment, les d’Alcoi i Orihuela, amb dos cada una i 44.041 euros i 35.562,05 euros, respectivament.

La Cambra d’Alacant depén en un 88 % de fons públics, un percentatge molt per damunt del que succeïx a València (66 %) i Castelló (64 %) en 2026

D’altra banda hi ha els programes, que sens dubte són la principal font de finançament de les entitats. Estes iniciatives es computen com a “subvencions”, tal com reflectix el pressupost de la Cambra d’Alacant, perquè són ingressos que procedixen de fons públics, principalment europeus. No obstant això, el seu sistema de gestió és diferent i, per este motiu, administrativament no pengen d’esta línia, la qual cosa obri un joc que convida a trampejar en l’explicació de com es financen les cambres.

Ningú ha computat el lloguer que pagava l’Ajuntament d’Alacant com a “subvenció” a pesar que es pague amb diners de les arques públiques. És un “ingrés per explotació”, els quals, per cert, s’han desplomat, i, per tant, imputable a la gestió de la corporació.

Sense rendició de comptes

Ara, quin impacte tenen eixos programes, quantes empreses se’n beneficien i quins perfils hi assistixen? Eixa informació es publica en les memòries, però la Cambra d’Alacant no ho fa des de 2023.

Però, sense desviar-se de l’ús dels diners públics, cal destacar una altra qüestió que Baño oblida i és la inversió que s’ha fet en Panoramis. L’adequació de la fallida nova seu que ha costat quatre milions d’euros la pagaran les empreses camerals? Es farà una derrama per part d’aquells que van donar el sí a tot sense tindre llicència? Ningú n’assumix la responsabilitat?

Una altra qüestió és que el retrocés en la independència econòmica visibilitza la pèrdua d’ingressos “privats”. La major és la relativa a la fi del lloguer de l’antic Palas. Els 600.000 euros de l’Ajuntament d’Alacant. Això tampoc preocupa, pel que sembla.

Finalment, el fet de posar l’accent en la dependència de fons públics té una segona conseqüència, com és la pèrdua de múscul empresarial. Les aportacions del Club Cámara han baixat, segons va reconéixer el tresorer en la presentació dels comptes a l’assemblea. Però “la caiguda d’ingressos privats d’uns 800.000 euros respecte a l’any anterior (…) es veu àmpliament compensada amb els ingressos per execució de més programes finançats amb fons públics i de la UE”, diu textualment l’acta de la Cambra del passat 26 de novembre. Així que, amb esta filosofia, tan allunyada del món empresarial, es gestiona el pressupost d’una entitat en la qual 9 de cada 10 euros són de procedència pública.

Suscríbete para seguir leyendo