El Govern dissenyarà un pla de resposta integral a la guerra consensuat amb oposició i els agents socials

El Govern continua estudiant la situació derivada del conflicte en Orient Mitjà abans d’aprovar noves mesures per a pal·liar-ne les conseqüències. Encara que, segons ha avançat la ministra portaveu, Elma Saiz, l’executiu “fa temps que està preparant un pla de resposta integral” als efectes d’esta guerra.

Per això, segons ha assenyalat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, “al llarg d’esta setmana s’intercanviaran idees amb els grups parlamentaris i els agents socials —sindicats i patronal— i escoltarem propostes” de la Comissió Europea.

Per a tancar este pla, continuaran “monitorant l’evolució de les dades. Tot això per a posar en marxa una resposta calibrada i eficaç en un doble pla”, ha comentat la també titular de Seguretat Social.

Segons Saiz, el doble pla en el qual vol treballar el Govern implica un pla conjuntural, amb “mesures per a protegir llars, treballadors i empreses afectades”, i un altre “d’estructural, amb mesures per a accelerar la transició ecològica i enfortir la nostra autonomia estratègica”.

“Ja hem anteposat els interessos de la ciutadania en altres conflictes com en el d’Ucraïna i ho tornarem a fer, perquè estem preparats”, ha asseverat la portaveu de l’executiu.

La dependència espanyola d’Ormuz és mínima

Així mateix, la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, ha reforçat la idea que Espanya ha d’avançar en la transició energètica per a reduir la seua dependència dels combustibles fòssils. Així, la ministra ha insistit a posar de manifest “que l’agenda verda és econòmica, de seguretat i de prosperitat, tant a escala europea com nacional, i no podem fallar”.

“La dependència dels combustibles fòssils és una vulnerabilitat. Ja ho vam viure en el conflicte d’Ucraïna: eixa dependència es convertix en una arma de guerra”, ha reflexionat Aagesen, que ha indicat que les principals conseqüències econòmiques de la guerra de l’Iran s’han apreciat en l’alta volatilitat del preu del cru.

Malgrat el caos, Aagesen ha volgut traslladar als espanyols un missatge de tranquil·litat. “La situació dista molt de la que vam viure a Ucraïna, perquè la nostra exposició directa al subministrament bloquejat a Ormuz és molt inferior”, ha aclarit. En este cas, les xifres són del 2 % en el gas i del 5 % en el petroli, per la qual cosa Espanya pot recórrer a fonts de subministrament alternatives i la seua dependència és limitada.

Les dades avalen la transició d’Espanya

Al mateix temps, Aagesen ha volgut valorat el treball d’Espanya en transició ecològica. “En 2019, en el mercat elèctric, el preu a pagar pel 75 % de les hores del dia el marcava el gas natural. En 2025, la situació passa a ser molt diferent: només el preu del 19 % de les hores el marca en l’actualitat el gas natural”, ha explicat la ministra.

Així mateix, ha indicat que el Govern, que està tenint “moltes reunions” amb els seus col·legues europeus, està fent un seguiment del preu del cru, que ha crescut un 28 % respecte a l’època preconflicte, i també de l’evolució de la llum, que ha experimentat una alça del 80 %.

Quant a les mesures concretes, malgrat que no s’han anunciat de moment, la vicepresidenta ha sostingut que el Govern està “preparat per a actuar”. “Ho hem demostrat abans, en situacions tan complexes com Ucraïna o la pandèmia. Hem actuat amb un pla de resposta integral, amb mesures conjunturals, però també estratègiques, que estem implementant des de 2019, i ha demostrat que Espanya queda menys exposada a les altes volatilitats del combustible”, ha explicat Aagesen.

D’altra banda, la ministra ha declarat que, de cara a 2050, serà peremptori reduir la dependència dels hidrocarburs per a centrar-se en mercats nous que giren al voltant de matèries primeres noves, entre les quals destaca l’hidrogen.

Suscríbete para seguir leyendo