Estancament en el clúster del plàstic i el joguet d’Alacant: la facturació es queda en 2.300 milions

La comarca de la Foia de Castalla o, cosa que és el mateix, el clúster provincial del plàstic i el joguet ha vist com la seua facturació anual s’ha quedat estancada en els 2.300 milions d’euros. Qüestions com la caiguda de la productivitat i la incertesa en la qual estan instal·lats els mercats són les principals causes que expliquen esta situació. També l’efecte rebot, després d’uns anys, els posteriors a la crisi de la pandèmia, en què el creixement va ser exponencial. Les empreses de la zona, en qualsevol cas, continuen exhibint fortalesa en qüestions com la inversió i la solidesa financera, la qual cosa els fa ser optimistes, malgrat els núvols negres, de cara al futur.

L’Associació d’Empresaris de la Foia de Castalla (IBIAE) ha presentat, este dijous, l’informe sobre l’evolució econòmica i empresarial d’un territori en el qual la indústria del plàstic i el joguet són puntes de llança, sense perdre de vista la presència destacada també del metall. L’estudi, elaborat per la consultora Económicamente, oferix una radiografia del comportament recent de la comarca, marcada per un procés que, després de diversos anys de fort creixement, apunta cap a una fase molt més moderada.

L’informe ha sigut presentat per Pablo Fambuena i Fernando Vicedo, responsables de la consultoria, sobre la base de les 1.147 empreses situades en la comarca. Així, una de les dades que més crida l’atenció és la corresponent a la facturació, que s’ha quedat pràcticament estancada en els 2.305 milions d’euros. Tot, en un context en el qual l’ocupació ha crescut a penes un 0,8 %, fins als 12.225 empleats, i en el qual s’ha registrat un increment del valor agregat brut del 3,5 %, que se situa en el 6,7 % en el cas de la inversió productiva.

Doncs bé, malgrat este esforç inversor, la veritat, i eixe és un dels elements que més s’han destacat, és que la productivitat s’ha ressentit, al passar en tres anys dels 212.700 euros en vendes generades per cada empleat a 199.700 euros. El pes del cost laboral sobre les vendes ha augmentat un 18,7 % i el cost mitjà per treballador ha passat, també en tres anys, de 34.300 euros a 37.400.

En el costat positiu, els autors de l’informe han fet referència a la solidesa financera de les empreses de la zona, amb un grau de capitalització del 71,7 %, molt per damunt del que és comú, la qual cosa els porta a comptar amb 2.229 milions d’euros de fons propis.

El director d’IBIAE, Héctor Torrente, ha atribuït l’estancament en el creixement a dos factors diferenciats. D’una banda, la incertesa existent en tots els mercats internacionals. Segons les seues paraules, “això és el que més afecta les empreses, perquè si no hi ha certeses del que pot passar en un futur més o menys immediat, l’activitat comercial s’alentix”.

I tot en un entorn advers en el qual, segons assenyala, “hem encadenat una crisi darrere d’una altra des de la irrupció de la pandèmia. Primer, amb la paralització de l’activitat, després, amb l’increment dels costos, i, últimament, amb la guerra aranzelària. A la qual cosa cal afegir ara el conflicte bèl·lic de l’Iran, que pot tindre un impacte fort, sobretot si es prolonga en el temps”.

L’altre factor és el de la caiguda de la productivitat, una cosa davant de la qual les empreses estan molt preocupades. “Cal analitzar-ne les causes, si té a veure amb l’absentisme o els costos laborals, per posar alguns exemples, però la veritat és que les dades són les que són i caldrà veure com es pot posar remei a esta tendència”, indica.

Dinamisme

Malgrat totes estes qüestions, Torrente es queda amb el positiu i assenyala que hi ha dades que demostren que “a la Foia de Castalla comptem amb un teixit empresarial fort i dinàmic, amb una bona evolució si el comparem tant amb altres territoris nacionals com, sobretot, europeus”.

També els responsables de l’informe, Pablo Fambuena i Fernando Vicedo, han destacat que el teixit empresarial de la comarca manté una base sòlida, amb empreses de llarga trajectòria que sostenen l’activitat industrial, al costat d’unes altres companyies amb més dinamisme i capacitat de creixement.

Suscríbete para seguir leyendo