Elx redescobrix el refugi de la Guerra Civil al costat del Mercat Central en plena rehabilitació

Una posada a punt per a garantir que un dels pocs refugis de la Guerra Civil que queden a Elx es manté en condicions. Els túnels antiaeris de l'entorn del Mercat Central s'han reobert estos dies per a escometre un minuciós treball de neteja per a retirar enderrocs acumulats durant anys i generar una documentació precisa que permeta conéixer el seu estat actual, tot per a preservar estes conduccions construïdes en 1938.

La intervenció, que es desenvolupa en paral·lel a les obres de rehabilitació del soc comercial, marca un pas decisiu per a rescatar de l'oblit un dels vestigis més rellevants del patrimoni bèl·lic de la ciutat, encara que esta intervenció no suposa que l'enclavament es vaja a sotmetre posteriorment a una museïtzació com va ocórrer amb el refugi del passeig de Germanies. Sobre este punt, el bipartit de PP i Vox no ha dit que este espai puga arribar a ser visitable, i més en vista de les complexitats tècniques que va tindre en el seu moment la posada en valor del refugi del rebatejat Jardí de la Concòrdia, on fins a tres mesos i mig més tard de la inauguració, a la fi de desembre, no es van posar en marxa les visites guiades.

És més, les dificultats per a comptar amb personal estable en el lloc i seguretat suficient van fer inviable que este recurs històric i turístic es mantinga obert amb passes generals, per la qual cosa la demanda de grups s'atén amb reserva prèvia i només s'oferix entre setmana.

Turistes

Tot fa pensar que les galeries subterrànies al costat del Mercat Central no arribaran a ser explotades per al visitant, malgrat que al llarg de la història es va exposar esta possibilitat, com en 2014, quan l'exalcaldessa popular Mercedes Alonso confirmava que l'Ajuntament anava a conservar les dos construccions, incloent-hi els banys àrabs, perquè pogueren ser dos punts més d'interés turístic a la ciutat. Així ho apuntava l'executiu local de l'època, quan l'ara alcalde Pablo Ruz era coordinador de Cultura, en el transcurs d'unes excavacions arqueològiques prèvies al pla d'enderrocament previst llavors per al Mercat Central, procediment que va acabar paralitzat.

Si bé, aquells sondejos a la plaça de la Fruita van determinar l'entrada a la infraestructura subterrània, fins llavors poc documentada, que evidenciava l'existència d'un sistema de defensa civil en ple centre urbà. La troballa va introduir un element patrimonial de gran valor en un debat marcat per la transformació urbanística de l'entorn. Ara, sense indicis, almenys en el curt o mitjà termini, de fer visitable este espai, els treballs s'estan centrant en una primera fase en la neteja integral de l'interior del refugi per part de l'empresa especialitzada Arpa Patrimonio, subcontractada per l'UTE que està escometent la rehabilitació de l'edifici comercial municipal.

Enderrocs

La finalitat seria assegurar-ne unes condicions òptimes després que s'hi hagen estat amuntegant restes d'enderrocs durant anys, especialment a conseqüència d'intervencions urbanístiques passades que van afectar directament la seua estructura. La retirada d'estos materials, complexa per l'alt volum i les dificultats d'accés, permetrà alliberar els espais originals i facilitar-ne l'estudi.

De manera simultània, s'està fent un estudi fotogramètric del refugi, una tècnica avançada que permetrà generar un model tridimensional detallat. Esta documentació gràfica serà clau per a analitzar la seua evolució, detectar possibles deterioracions i establir les bases, per tant, de futurs estudis d'arqueologia de l'arquitectura. Quasi nou dècades després de construir-se, esta nova documentació permetria actualitzar el coneixement sobre el seu estat de conservació. Esta anàlisi permetria, per experiències en altres llocs, identificar fases constructives, alteracions i possibles patologies, a més d'establir criteris de conservació.

A partir d'ací, es podria obrir la porta a plantejar noves fases d'intervenció, que en el futur podrien incloure el seu condicionament per a visites, encara que esta possibilitat requeriria una inversió que no està damunt de la taula.

Xarxa de defensa

El refugi del Mercat Central, construït a la fi dels anys trenta en plena Guerra Civil, va formar part d'una xarxa d'infraestructures destinades a protegir la població civil dels bombardejos. La seua ubicació, en una zona d'intensa activitat comercial i social, responia a la necessitat d'oferir cobertura a un elevat nombre de persones.

Les característiques de l'espai apunten al fet que es tracta d'un refugi de gran mida, que podria ser fins i tot comparable al del passeig de Germanies, l'únic que fins a la data ha sigut condicionat per a visites a la ciutat.

Impactes

Després del conflicte, el refugi no va quedar completament abandonat, ja que es calcula que vora el 1950 es van fer obres de reparació, la qual cosa indica que la seua estructura continuava sent funcional. No obstant això, amb el pas del temps, l'espai va anar perdent protagonisme fins a quedar completament fora d'ús, i fins i tot hi va haver transformacions urbanes de l'entorn que el van condicionar, com un aparcament subterrani a la plaça de la Fruita que no va arribar a executar-se.

Suscríbete para seguir leyendo