De punts de pas a espais segurs i confortables: així vol la UA transformar les parades del TRAM d’Alacant

Molt més que les parades de tramvia com hui estan dissenyades. Investigadors de la Universitat d’Alacant (UA) han iniciat el diagnòstic de l’accessibilitat en espais urbans pròxims al TRAM amb el focus en les necessitats de les persones cuidadores no remunerades, un col·lectiu considerat essencial per al sosteniment de la vida diària, però habitualment invisibilitzat en la planificació urbana.

La investigació es desenrotlla en els espais pròxims a tres parades de la línia 2 del TRAM d’Alacant (Mercado, Garbinet i Pintor Gastón Castelló), considerats punts estratègics a on convergixen diferents modes de mobilitat. L’objectiu és analitzar com el disseny i la qualitat d’estos entorns influïxen en la decisió de les persones d’utilitzar o no el transport públic, especialment en el cas dels qui fan tasques de cura en el dia a dia.

Des d’esta perspectiva, el projecte planteja que les parades i els seus entorns “no han de ser només punts de pas, sinó espais que faciliten la conciliació de les cures amb la mobilitat quotidiana”, explica Leticia Serrano Estrada, la investigadora del Departament d’Edificació i Urbanisme que dirigix el projecte INCLUSIVEnodes, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

Això implica, segons informen des de la UA, “dissenyar àrees accessibles, segures i confortables que permeten encadenar trajectes, fer xicotetes gestions o afavorir la interacció social”.

Segons la investigadora principal, “les ciutats estan canviant, perquè som una població cada vegada més urbanitzada i longeva, i això ens obliga a repensar com ens movem i com volem viure-hi”. Per això, considera que “apostar per ciutats més caminables i per una mobilitat activa (caminar, usar la bicicleta o el transport públic) és també apostar per mantindre la nostra autonomia, afavorir la socialització i cuidar la nostra salut física i mental”.

Per als artífexs d’este estudi, l’accessibilitat urbana cal entendre-la des de la cura en el seu sentit més ampli: “Cuidar d’altres persones, però també cuidar de nosaltres mateixos per a poder moure’ns per la ciutat amb autonomia, seguretat i confiança durant més temps. Perquè desplaçar-nos en transport públic també implica caminar, i eixe moviment quotidià no només afavorix la salut física, sinó també la salut mental, al relacionar-nos amb altres persones i sentir-nos part de la vida urbana”, agrega Serrano.

Càmeres 360º

D’esta manera, destaquen que si estos espais responen millor a les necessitats reals de la vida quotidiana, especialment dels qui cuiden, poden contribuir de manera decisiva a augmentar l’ús del transport públic i avançar cap a una mobilitat més sostenible.

En este sentit, l’equip desenrotlla un diagnòstic multidimensional que permetrà identificar barreres i oportunitats en estos entorns, i proposar estratègies de millora, integrant variables urbanes, socials, econòmiques i de salut, amb la participació d’experts en urbanisme, sociologia, economia, ciències de la salut i informàtica.

El projecte combina metodologies innovadores, com ara auditories tècniques de l’espai urbà Accesscity, recorreguts amb càmeres 360º basats en intel·ligència artificial i tècniques tradicionals d’observació del comportament i enquestes per a analitzar l’ús real de l’espai en moments d’alta afluència.

Suscríbete para seguir leyendo