L’Iran amenaça de portar la guerra “fora de l’Orient Mitjà” si és atacat de nou pels EUA

L’Iran ha amenaçat, este dimecres, de portar la guerra “fora de l’Orient Mitjà” si és atacat per part dels EUA i Israel en els pròxims dies. Davant del fracàs de les negociacions, el president estatunidenc, Donald Trump, va assegurar este dimarts que, si no hi havia avanços o un acord “en qüestió de dos o tres dies”, reprendria l’ofensiva “tan prompte com divendres, dissabte o diumenge… Potser a principis de la setmana que ve”.

Des de fa setmanes, Teheran i Washington estan en un punt mort en les converses, realitzades sempre a través de la intermediació del Pakistan. Els dos països estan en posicions extremadament llunyanes sobretot en dos grans punts: el futur de l’estret d’Ormuz, que l’Iran vol controlar, i el programa nuclear.

“Si l’agressió contra l’Iran és repetida, la guerra s’estendrà fora de l’Orient Mitjà, i llançarem atacs destructius en llocs que mai hauríeu imaginat. Ja vam avisar abans que un atac dels EUA sumiria la regió en la guerra. Els nostres avisos, a diferència dels de l’enemic, no són buits”, ha declarat este dimecres en un comunicat la Guàrdia Revolucionària iraniana, el cos d’elit politicomilitar de la República Islàmica.

Després del primer atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran el passat 28 de febrer —que va aconseguir assassinar el líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei—, el país persa va començar a castigar diàriament quasi tots els seus veïns amb atacs de míssils i drons diaris. Teheran, a més, va forçar el tancament de l’estret d’Ormuz, que continua bloquejat.

“Nosaltres som hòmens de guerra. Veureu el nostre poder en el camp de batalla, no en publicacions buides en xarxes socials. El nostre avís és que, en cas de nova agressió, activarem les nostres capacitats d’atacar fora de la regió”, ha continuat la Guàrdia, en la primera ocasió que l’Iran llança una amenaça així.

La República Islàmica, això sí, ha avisat en múltiples ocasions que, en cas de tornar a ser atacada, llavors no només mantindrà el tancament d’Ormuz, sinó que també farà el mateix amb l’estret de Bab el Mandeb, que separa l’oceà Índic de la mar Roja. Esta és la gran via comercial entre Europa i Àsia, i el seu bloqueig seria un revés molt més gran per a l’economia mundial que el bloqueig d’Ormuz.

“Sorpreses”

Trump va anunciar esta setmana que cancel·lava temporalment els seus plans de tornar a la guerra “a petició de Qatar, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units”. Filtracions a la premsa des del Pentàgon, però, asseguren que els cercles de defensa estatunidencs van aconsellar a Trump no atacar l’Iran, ja que el país persa “ha augmentat la seua capacitat d’atacar posicions estatunidenques” durant l’últim mes i mig d’alto el foc.

La situació, però, es troba en un punt mort absolut: les negociacions —almenys segons el que anuncien l’Iran i els EUA públicament— no avancen ni s’espera que ho facen. Tampoc queda clar què podria aconseguir Washington si torna a la seua campanya de bombardejos i atacs. La República Islàmica ha demostrat en esta guerra la seua alta capacitat d’absorbir les morts dels seus alts càrrecs en els atacs dels EUA i Israel.

“Hem aprés molt en este temps. El retorn de la guerra vindria amb moltes més sorpreses per part nostra”, ha dit este dimecres el ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi.

Suscríbete para seguir leyendo