Els enllaços entre dones han superat als celebrats entre homes per primera vegada des de l'aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe en 2005. Així ho reflecteixen les últimes dades sobre aquest tema publicats per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), referits a 2018, que reflecteixen que aqueix any es van unir civilment 123 parelles femenines amb domicili a la província d'Alacant, enfront de 116 masculines. La diferència és minsa, però resulta significativa pel que implica quant a l'ús del dret a casar-se per part d'un col·lectiu que històricament ha patit una doble discriminació com és el de les dones lesbianes.

A més, el fet que aqueix major nombre de matrimonis entre dones que entre homes s'haja produït de manera general fa que aqueixa diferència de set parelles a la província d'Alacant siga molt més que una mera anècdota. Els enllaços femenins han superat als masculins en altres 32 demarcacions i, cosa que és encara més important, a nivell nacional, també per primera vegada des de 2005. En concret, 2.512 enfront de 2.358. En aquest sentit, les unions de dues dones han tingut en general una tendència ascendent des de l'aprovació del matrimoni igualitari, i tan sols s'han produït de manera puntual lleus descensos entre un any i un altre. El patró s'ha repetit a la província d'Alacant, on els 123 enllaços de 2018 són també un màxim històric.

En el cas de les unions masculines hi ha hagut més alts i baixos. Després d'una punta inicial de 3.000 matrimonis en 2006 -d'ells 168 a la província d'Alacant-, la xifra es va estabilitzar en uns 2.000 a l'any -al voltant de 90 a la província- i més tard va baixar a entorn de 1.600. En els últims anys també s'observa una tendència creixent, encara que més suau que en les dones.

En qualsevol cas, l'increment dels matrimonis entre persones del mateix sexe en els últims anys contrasta amb el descens dels heterosexuals. Les unions homosexuals van suposar en 2018 el 3,67% dels 6.512 enllaços matrimonials que es van dur a terme a la província d'Alacant. El percentatge tendeix a créixer de manera mínima, encara que es troba en nivells similars als de 2007, després de l'auge que va seguir a l'aprovació del dret.

Col·lectiu invisibilitzat

L'augment de matrimonis entre dones és vist com un avanç important per part de l'activisme LGTBI, tal com explica el president de l'organització alacantina Diversitat, Toño Abad. En la seua opinió, aquestes xifres «venen a demostrar que existeix una major visibilització del col·lectiu de dones dins de la població LGTBI» i que elles «accedeixen de manera igualitària als drets». Per a Abad es tracta de «una bona notícia, tenint en compte que les dones bisexuals i lesbianes pateixen una doble discriminació» per la seua simple condició i han tendit a quedar «invisibilitzades» històricament.

Per aquest motiu, el responsable de Diversitat considera que les xifres són motiu de celebració. Així mateix, posa l'accent que l'activisme LGTBI deu gran part de les seues conquestes socials a les dones, i que per això l'organització estatal FELGTB dedica a elles l'any 2020. Són, tal com recorda Abad, «dones bisexuals, lesbianes i trans que han estat sempre en la lluita i que han de ser visibilitzades i reconegudes», gràcies a les quals «hem aconseguit, entre altres persones, que s'aprovara el matrimoni igualitari a Espanya».

La llibretera alacantina Carmen Juan, que amb la seua parella Sara Trigueros forma un dels 957 matrimonis entre dones que s'han celebrat a la província des de 2005, corrobora aqueix increment de la visibilitat de l'homosexualitat femenina; «entre els homes estava més reconeguda des de fa més temps». En aquest sentit, afig que els 15 anys transcorreguts des de l'aprovació de la llei han contribuït a generar més conscienciació. No obstant això, apunta també «qüestions pràctiques» per a contraure matrimoni, com «el tema de la maternitat o contrapartides previstes» quan un cònjuge passa per situacions determinades com l'assistència mèdica. A més, incideix en què «la generació que s'està casant ara està en edat fèrtil i té una certa estabilitat econòmica», la qual cosa anima a fer el pas de formalitzar les relacions.