Andreu Castillejos (1942-2013) és conegut com a dibuixant, fotògraf, muralista, viatger, practicant de la solidaritat, etc.; no obstant això, quan es fa inventari de les múltiples activitats que l'han ocupat, i a les quals entregà les seues energies mentre visqué, sovint s'oblida que fou pintor des d'una edat molt primerenca fins al final de la seua vida. A més, el seu mestratge el compartí i transmeté mentre va ser professor en diversos col·legis d'Elx i l'Escola de Pintura de l'hort del Xocolater. Dos anys després de morir, el Casal Jaume I d'Elx organitzà un acte en record del seu soci Andreu Castillejos. Amb un saló a rebentar d'amics, coneguts i, en general, persones que s'estimaven l'artista, prengué la paraula Quito Soler, que compartí una amistat íntima de ben antic. Quito, amb la veu amb indicis de corc ja aleshores, alenà i descarregà amb força per damunt d'un auditori que se silencià al moment, i sentencià: «cal reivindicar l'Andreu Castillejos pintor, és un deure que tenim amb ell. És l'Andreu desconegut».

No és cap novetat que, al dia següent d'un acte com aquest, molt emotiu, les paraules se les emporte el vent. Quito, però, parlava de veres, i ja des d'aquell moment es posà a pensar en l'organització d'una exposició «Homenatge a Andreu Castillejos, pintor». Sabíem que Quito tenia obra d'Andreu, però em quedí de pedra quan comproví que es tractava de 45 quadres! Què vol dir això, és a dir, tenir la col·lecció més gran i completa (abasta totes les èpoques de l'autor) d'Andreu? En primer lloc que era un admirador del seu amic, però, no ens enganyem, si no et convenç el treball del pintor no li compres més de quaranta obres com féu Quito. En segon lloc, és un indici clar de solidaritat en vida (els homenatges a un mort no li fan nosa ni fan bé, són per als vius), Andreu trià un camí de llibertat, despullat de lligams, això, però, en aquesta societat té un cost evident: anar curt de diners. Quants viatges haurà pogut fer pel món Andreu amb càrrec a aquelles vendes? En conseqüència, crec que puc dir que Quito ha sigut una de les persones més solidàries, si no la que més, de les que ha tingut en vida Andreu.

La salut de Quito, però, ha experimentat uns canvis que li impedeixen finalitzar el seu projecte reivindicatiu. Un grup d'amics d'Andreu Castillejos i de Quito Soler ?sota el paraigua de l'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, amb la col·laboració de la Fundació CAM, i diversos patrocinadors i col·laboradors-, ha agafat el testimoni que ens ha passat el col·leccionista Quito i vol presentar a la ciutat d'Elx, a la sala d'exposicions del carrer Hospital, l'exposició «Homenatge a Andreu Castillejos, pintor» a finals del mes d'octubre d'enguany.

L'Ajuntament ha mostrat públicament, i de manera oficial en alguna ocasió, l'interés perquè Elx reconega la figura, i l'aportació a la ciutat, d'Andreu Castillejos. Podem citar com a acte recent, l'aprovació per la Junta de Govern de la dedicació d'un carrer important a la memòria del pintor d'Elx, cosa que cal valorar molt positivament. Esperem, però, que aquest acte institucional siga el principi de molts altres a venir (entre els quals caldria esmentar la protecció del seu llegat). No obstant això, les persones que han conegut Andreu, i saben de la seua vàlua i la contribució desinteressada a la ciutat, tenen un deure amb la seua memòria, l'«Homenatge a Andreu Castillejos, pintor», ideat per Quito Soler i bastit amb els quadres de la col·lecció de Quito Soler-Francis Navarro vol sumar-se a la reivindicació d'aquesta memòria. Hi serem per a fer costat a la memòria d'un bon home que fou un excel·lent pintor, qualificatius de Quito a Andreu que fem nostres.