Suscríbete desde 3,99€/mes

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Opinión

Covid-19 i responsabilitat social

La responsabilitat social és el conjunt de compromisos voluntaris de divers ordre econòmic, social, ambiental i de bon govern, adoptats per les empreses, les organitzacions i institucions públiques i privades, que constitueixen un valor afegit al compliment de la legislació aplicable i dels convenis col·lectius. Esta és la definició de la llei valenciana de foment de la responsabilitat social que va aprovar el govern valencià fa quasi dos anys, una norma que va sorgir després d'un llarg procés de participació en el que van ser escoltats tots els grups d'interés. Per això, un correcte enteniment del que siga la responsabilitat social (empresarial o no) és vore-la com una serie de pràctiques voluntàries que suposen també la interiorització d'una ètica empresarial. Ara bé, tot i esta voluntarietat, cada volta mes assistim, sobretot per a grans empreses, a que siga el legislador el que en un exercici de transparència (obligatori en aquest cas) que afecta a la vida societaria, les exigisca una informació de caràcter no financer, per tant social i ambiental, de responsabilitat social en suma, que s'ha de fer pública.

És obvi que la crisi sanitària causada pel coronavirus ha colpejat a tota la societat. En primer lloc, és una de les majors catàstrofes a la qual han hagut d'enfrontar-se els poders públics. I ha posat a prova l'ordenament jurídic per a reaccionar, ja amb la declaració de mesures sanitàries ad hoc, ja amb la declaració de l'estat d'alarma i de les seues pròrrogues. Esta reacció ja s'està analitzant a través de nombrosos «webminaris», i s'analitzarà, sens dubte, en les Facultats de dret de tot el món, més enllà d'anecdòtiques publicacions del BOE a escassos minuts d'un diumenge a mitjanit perquè entre en vigor el dilluns següent.

En segon lloc, la Covid-19 ha colpejat de manera intensa l'economia, el mercat de treball, l'economia doméstica de bona part de la societat. De les mesures de suport, estímul o de foment (per a les persones treballadores, empreses, administracions públiuqe i població en general, etcètera) ja s'han ocupat en este periódic alguns articulistes. Cal afegir, encara que semble obvi, que aquestes exigències legals hauran de ser complides juntament amb les d'ordre higiènic i sanitari amb les quals hem d'acostumar-nos a conviure en el que s'anomenat «nova normalitat».

Em costa admetre, però, com s'ha dit en algun moment, que el que está passant amb el coronovirus puga ser vist com una oportunitat, almenys si es pretén fer amb això una relació causa-efecte entre «la desgràcia» i «el traure una cosa positiva». Ara bé, les organitzacions o empreses que ja tenen interioritzades aquelles pràctiques de responsabilitat social (i són bastants les que ho fan bé, i algunes altres que sota el rètol de responsabilitat fan accions que no són tals) sí que poden afegir al balanç de les mateixes uns nous compromisos per anar ara «més enllà». Dit d'altra manera, la crisi sanitària no deuria afectar les accions de Responsabilitat Social que pogueren tindre ja determinades empreses i, en canvi, potser un bon moment per afegir-ne altres. Com arara els referits a les condicions laborals (incloent la millor prevenció de riscos laborals, el foment del teletreball, la flexibilitat i la racionalització d'horaris, millorar la conciliació de la vida familiar, personal i profesional o augmentar la implicació del personal en accions de voluntariat, etcetera). A la protecció ambiental (sobretot ara en la gestió de residus), de mesures d'higiene per a garantir la seguretat del públic en general, o per buscar mesures mes socials com arar bonificar els rebuts d'aigua, electricitat, internet, etc. per les empreses del sector, el que em consta ja s'ha fet per algunes.

No hauria de ser estrany, amb totes les cauteles del que s'afirma, per a garantir la rigorositat del seu atorgament, que fins i tot poguerem vore algun tipus de segell o distintiu que dotara de transparència a aquestes bones pràctiques (pense en el sector serveis, sobretot, però no únicament) que singularitzara el compromís de l'organització en la lluita contra la Covid-19. I que també podría augmentar la corresponsabilitat de la ciutadania que, mitjançant les seues pautes o accions de consum, afavorira els establiments o serveis que estigueren en condicions d'oferir-los en un entorn segur o saludable. Tot aixó sense oblidar que esta autorregulació vinculant i vinculada al repertori de bones practiques, de responsabilitat social, en fi, també és possible estendre-la a proveïdors o contractistes, als grups d'interés latu sensu. A l'hora de crear majors sinergies amb el sector local, estimulant l'economia circular, a fi de fomentar, si fos posible, el consum de productes o serveis de proximitat. I sense descartar tampoc, si fos el cas, les pròpies pràctiques d'honestedat fiscal o financera referida, entre altres, a no operar en paradisos fiscals: aplaudisc la iniciativa governamental de no atorgar subvencions públiques en estos casos que, en el seu moment, no es va poder portar totalment des del punt de vista legal a l'àmbit de la contractació pública, per més que l'antic conseller del ram i el seu equip ho vam intentar.

Acabe recordant que també les administracions públiques poden ser socialment responsables, si bé la necessària subjecció a la llei i el dret les limita. Tenen en canvi una poderosa ferramenta en la contractacio socialment responsable o estratégica (o amb clausules socials i mediambientals, si voleu) que, per imperatiu legal, deu igualment facilitar l'accés a la contratactació pública a les xicotetes, mitjanes empreses i a les d'economia social. Ara potser es més necessari que mai posar en marxa (ben engrassat aixó, si) també este motor per a fer front a la emergencia, o usar encara més la reserva de contractes per als centres especials d'ocupació i empreses de inserció. Per a la resta d'accions em remet a la citada llei valenciana amb la qual començava esta reflexió. Si bé, tots tenim en estos moments una gran responsabilitat social, no el sentit d'aquestes reflexions, sino en el de ser part d'una societat trasbalssada en la que ara, més que mai, cal ser responsables.

Para continuar leyendo, suscríbete al acceso de contenidos web

¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión aquí

Y para los que quieren más, nuestras otras opciones de suscripción

Compartir el artículo

stats