Información

Información

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Carles Cortés

Cultura 4.0

El teatro Al Rashid de Bagdad busca renacer de sus cenizas tras 18 años

Cultura 4.0. Ho heu llegit o escoltat? Potser no i només heu sentit parlar de Web 1.0, 2.0, 3.0 i, últimament, 4.0. Sí, lectores i lectors, no és cap delicte creuar denominacions tecnòlogiques amb les humanístiques, tot suposant que la cultura només siga per a gent de lletres i ciències socials. Sí, lectores i lectors, la cultura és de totes i de tots, dels matemàtics, dels enginyers, dels historiadors i, per què no, dels informàtics. I del mestissatge entre les ciències del saber podem aprendre a millorar el món que ens envolta. En un món que tendeix a la ultraespecialització, soc un ferm defensor de la transversalitat de les matèries i dels coneixements.

M’agrada el terme, sí: Cultura 4.0. Aquest és el repte que les institucions dedicades a promoure la cultura han de tenir per a generar una oferta atractiva i eficient que amplie el públic consumidor i facilite la sostenibilitat de la seua programació. Què és el que podem entendre com a Cultura 4.0? Conxa Rodà, cap d’Estratègia i Comunicació del MNAC de Barcelona, durant una jornada que va impartir l’any passat al Museu de la Universitat d’Alacant, comentava que, en l’aplicació de la tecnologia a la gestió cultural “No es tracta de contraposar sinó de complementar. I de fer més accessible.”. Això és, en una dimensió nova, amb una voluntat d’actualitzar la producció i el consum de cultura, res substitueix a res, tot és compatible i amplifica el seu grau d’acció i l’abast de la seua projecció.

No, no entengueu el meu article com una crítica a ningú. Hem de reconéixer la dedicació i la voluntat de totes les persones que coneixem que han sigut o són responsables de la gestió cultural de tantes institucions. En algunes ocasions, amb voluntat més encertada que altres, però sobretot amb el repte apassionant d’adaptar les antigues estructures heretades als canvis continus del marc d’actuació. Com ja comentava en anteriors articles, el temps de pandèmia, el confinament, ens ha accelerat la transformació dels centres de producció i cultural i de les vies de distribució, però era ben obvi que tot aquest món havia de créixer i caminar envers dels nous llenguatges i canals d’eixida.

Si apliquem, per tant, aquests paral·lels, entenem que veníem d’una Cultura 1.0 on les persones usuàries desenvolupaven un rol passiu, de mers espectadors; d’una Cultura 2.0 on s’iniciaven les interaccions entre els productors i els consumidors dels productes culturals; d’una Cultura 3.0 que iniciava les possibilitats digitals del consum cultural a través de la xarxa Internet, però encara amb un sentit unidireccional de les propostes. Ara és el moment de donar el salt, sense por i sense vergonya, per una Cultura 4.0 que facilite la versatilitat de les activitats, que amplie els canals de comunicació, que permeta la interacció entre productors i consumidors culturals en totes les vies de difusió, tant presencials com en la xarxa.

Aquest és el deure dels qui consumim cultura, que els nostres representants en els organismes públics, no tinguen por a transformar la gestió generada en les seues estructures. No cal fugir del passat, cal saber-lo adaptar als nous reptes i, com sempre, col·laborar entre totes i tots, els productors i els consumidors, perquè la cultura continue sent pedra angular de la nostra formació i, com no pot ser d’una altra manera, del nostre temps lliure i en l’àmbit més personal i íntim. Perquè canviar no representa cap perill, sinó un repte. Apassionant, sense dubte.

Lo último en INF+

Compartir el artículo

stats