La pandèmia ha paralitzat els nostres plans i projectes personals. El mateix li ha ocorregut a l'equip de Campanar. En efecte, pendent han quedat la possible implantació de la jornada contínua en el romanent de centres que encara gaudeixen de la jornada partida i l'aplicació del Programa d'Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI) que tan sols arribarà de forma gradual el pròxim curs 2021/22.
En ambdós casos, Conselleria ha trobat adeptes i detractors. Els agents implicats (sindicats, professorat, famílies, experts i Administració) han fet cara a tots els vents. Així és, si pel que fa al canvi d'horari lectiu, Conselleria comptava amb el suport incondicional de sindicats per a satisfacció del professorat i part de les famílies, quant a la implantació del Decret de Plurilingüisme, s'ha esmorrat davant el silenci dels sindicats i la posició adoptada pel seu professorat al Baix Segura.
D'una banda, resulta vergonyós que la plataforma “Docents per la Llibertat Lingüística”, dirigida per la branca dura del PP a la Vega Baixa, encoratge a les AMPA a difondre entre les famílies idees adscrites al més ranci nacionalisme lingüístic i, a més, a més, en contra dels interessos dels seus propis fills i filles. Per això, si des d'aqueixes files s'insta a perdre la por, també des d'altres posicions, ha de perdre's i dir clar i net que a la Vega Baixa hi ha famílies que lluiten perquè aquestes noves generacions no siguen una ciutadania de segona categoria. La llibertat d'elecció és de tots els progenitors i no sols d'aquells que advoquen pel monolingüisme.
D'altra banda, el fet que el professorat eludisca impartir la seua matèria en valencià, sota pretext de mancança de competències per a ensenyar en aquesta llengua o de llibertat d'elecció, deixa entreveure que la inversió del Pla Integral d'Aprenentatge de Llengües per al Professorat (PIALP) per a garantir el correcte desenvolupament dels programes plurilingües no dóna els fruits esperats. A més, aquesta falta a l'obligació de l'exercici de les seues funcions impedeix a l'alumnat desenvolupar les competències plurilingües i interculturals que deuria.
A això, s’hi afigen altres excuses esgrimides per aquests col·lectius que es mostren inconsistents, com ara: la necessitat d'una consolidació de la llengua materna abans d'introduir una altra llengua; la falta de coneixement de valencià per part de l'alumnat per a aprendre nous continguts en aquesta llengua etc. En aquesta línia, nombrosos estudis científics sobre bilingüisme han provat i confirmat, des de mitjan segle XX, que aquestes afirmacions no són més que falses creences.
Doncs bé, després de l'estrèpit fracàs patit en les votacions dels Consells Escolars, assistim amb estupefacció a la proposta de la Direcció de Conselleria: rebaixar l'ensenyament del valencià per davall del llindar fixat per la llei. Per ventura, plurilingüisme for dummies? Dummies, les meues filles? Tot això, senyor Conseller, és un infame despropòsit en contra de la igualtat d'oportunitats per a una part de la ciutadania d'aquesta Comunitat.
Així les coses, Conselleria hauria de reconèixer el seu error. Una rebel·lió com aquesta només pot perjudicar l'alumnat, les famílies i l'estabilitat del sistema educatiu de la Comunitat. Per això, s'hi imposa un pacte educatiu que garantisca l'estabilitat legislativa del sistema educatiu, al marge dels canvis de govern. Un sistema educatiu en pro d'una societat sana, justa, proactiva i decidida a fer front als nous reptes del futur.
