30% DTO ANUAL 24,50€/año

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

El palmerar que necessitem

Ruta por el Palmeral, antes de la pandemia

Ruta por el Palmeral, antes de la pandemia

La nova Llei del Palmerar segueix la seua tramitació parlamentària i s’espera que els propers mesos siga aprovada per les Corts Valencianes. A més de protegir i promocionar els valors del palmerar, l’objecte d’esta llei és trobar l’encaix d’aquest en la ciutat. Per això, cal que tinguem clar quin paper volem donar a aquest espai d’alt valor patrimonial, i lliure d’edificacions, que es troba al centre mateix de la ciutat. Un paper que ha de ser compatible amb la preservació i el foment dels valors que han portat al seu reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat; i que queden arreplegats en la nova llei.

El palmerar és un sistema agrícola que permet reduir l’aridesa de l’entorn i aprofitar millor els recursos d’aquest per a traure produccions i rendiments que haurien estat impossibles sense ell. Això ha estat la base de la prosperitat de la ciutat al llarg de mil anys. Tanmateix però, l’activitat agrícola ha anat desapareixent de l’interior dels horts urbans, i han quedat les palmeres que s’alcen al voltant de les parcel·les buides; i que ben bé podrien evocar l’espectre d’una ciutat després d’un bombardeig intens. De la mateixa manera que en una ciutat bombardejada s’haurien de reconstruir els edificis, les infraestructures i els serveis per a que tornara a ser funcional i viable, al palmerar s’ha de reconstruir el sistema agrícola dels horts, amb tots els elements necessaris per a la seua funcionalitat, per a donar-li sentit i assegurar la seua viabilitat.

A banda de que se pogueren recuperar de manera parcial algunes de les activitats agrícoles del passat, existeixen altres modalitats de conreu que són possibles hui dia. Com els horts urbans, els horts terapèutics, la producció de planta ornamental o simplement el cultiu dels horts com qui manté un jardí. Amb cultius rotatius que vagen esponjant i enriquint el sòl en nutrients i donant color al paisatge, al temps que fomenten la biodiversitat. De qualsevol d’estes maneres, els horts que encara són cultivables han de ser cultivats, perquè pel contrari, a poc a poc, anirem perdent els valors que han portat al reconeixement de la Unesco; i després perdrem definitivament el palmerar. Els horts no tenen cap sentit sense esta funció agrícola.

De forma encertada la nova norma defineix amb claredat el model per al palmerar, posant la seua funció agrícola i ramadera al centre de tot. El repte per a totes les administracions i per a tota la ciutadania, serà col·laborar per obtindre la necessària rendibilitat social i econòmica. Una rendibilitat que en absolut és contrària a la naturalesa pròpia del nostre palmerar. A més, segons la nova llei, les funcions principals del palmerar han de ser compatibles amb el seu ús social, cultural i ambiental. Per això, preveu un Pla Director que ha de promocionar i regular tots estos usos. Aquest consta, entre d’altres, d’un Pla Rector d’Ús i Gestió del Palmerar (PRUG), que ha de ser el document bàsic on s’especifiquen els usos possibles i com s’ha de portar a terme la gestió. Un document imprescindible que ja hauria d’estar aprovat des de fa dècades; i que no admet més demora. Perquè sense ell, no podem tindre una idea precisa del consens necessari sobre el que ha de ser el nostre palmerar, ni sobre com l’hem de gestionar. Un PRUG que ha de ser redactat de manera participativa, donant veu a tots els sectors interessats; tal com ha estat elaborada la llei i tal com esta preveu també la gestió del palmerar.

D’esta manera tindrem un gran espai al centre de la ciutat per a ús i gaudi de la ciutadania i que serà un potent atractiu turístic per la seua singularitat. Ja no estarem davant d’un jardí estàtic per a ser contemplat, sinó que estarem davant d’un agrosistema viu i funcional. Un sistema agrícola que, a més d’admetre usos socials i econòmics, hauria de preveure la realització de determinades activitats agroambientals per aquelles persones que ho demandaren; donant així un encant especial a la visita. Així, al mateix temps que gaudim del palmerar, estarem potenciant els seus serveis ecosistèmics; que són importants tant per a la salut i el benestar de la ciutadania, com per a fer front a greus problemes ambientals com el canvi climàtic i la pèrdua de la biodiversitat. És fonamental per tant, que cap esmena d’última hora modique el model que es va definir per a la llei des del Patronat del Palmerar d’Elx; de tal manera que la nova norma siga útil per a recuperar l’ús propi del palmerar, defensant i impulsant de forma decisiva la seua singularitat. No ens equivoquem, la millor manera d’obtindre rendibilitat econòmica del patrimoni és potenciar les seues singularitats.

Des del punt de vista del finançament, cal tindre en compte que contemplat així el palmerar, ja no estarem parlant de la conservació d’un monument estàtic, sinó del finançament d’un servei dinàmic i funcional. Si se fan bé les coses, els costos no tenen per què ser elevats comparats amb el manteniment d’altres serveis. A més, aquest model de palmerar generarà activitat econòmica al voltant de l’oci, la cultura, l’educació, el turisme, etc., amb repercussions importants per a l’hostaleria, el comerç i altres sectors. A més, a través dels serveis ecosistèmics, potenciarà alguns dels bens intangibles que tant cotitzen actualment en economia; i per als quals existeixen actualment línies de finançament a traves programes com el Pacte Verd Europeu o l’Agenda Urbana. Tot plegat ho hauríem d’incloure en el balanç dels costos i els beneficis; amb l’afegit de que tant els uns com els altres, serien per a tota la ciutadania.

Davant d’una proposta com esta és legítim que ens preguntem si és una proposta assumible o si estem davant d’una utopia. És la mateixa pregunta que molts se feien davant la proposta de tancar el transit rodat a la Corredora. Semblava un projecte impossible que, segons deien alguns, seria molt car i crearia molts problemes a la circulació de vehicles a la ciutat, al temps que enfonsaria el centre. Ara, en canvi, la majoria dels ciutadans i les ciutadanes estem encantats amb els resultats, tot i que el projecte encara no ha pogut desenrotllar-se amb tot el seu potencial. Doncs amb el cas del palmerar estem davant d’una tessitura semblant a la que estàvem fa uns anys amb la Corredora; i a l’igual que ho estàvem aleshores en relació a la Corredora, ara estem segurs també de que aquesta serà una idea igualment exitosa.

Curiosament els sectors que han manifestat la seua oposició a aquest model de palmerar, són els mateixos que s’oposaven en el cas de la Corredora; i que s’oposen, en general, a qualsevol iniciativa per a que els vianants o els ciclistes -els ciutadans en definitiva- vagen guanyant espais a la ciutat. Els mateixos també que pretenien privatitzar l’espai públic construint un aparcament per a vehicles en el Mercat Central i congestionant de transit la Vila Murada. Afortunadament però, la majoria dels ciutadans tenen clar que respirar aire net, no te preu; i per això, confiem que aquest model de palmerar tirarà endavant a l’igual que ho ha fet el de la Corredora.

Pau Ferrando (advocat) i Vicent Sansano (biòleg)

Pau Ferrando (advocat) i Vicent Sansano (biòleg)

Lo último en INF+

Compartir el artículo

stats