Alicante Diferente. No, no us penseu que avui vull parlar-vos d’algun fet diferencial de les persones que vivim a alguna de les poblacions d’Alacant. Ni de llengua, ni de cultura, ni d’ideologies, en absolut. Avui vull contar-vos que, a través de les xarxes socials, he conegut un projecte que porta aquest nom. Es tracta d’una pàgina web que intenta oferir informació al voltant del turisme rural del territori que tenim més a mà i que no sempre coneixem. Tot d’una perspectiva ampla, diversa i inclusiva. Així s’inclouen rutes de senderisme amb xiquetes i xiquets en Alacant. Es parla dels beneficis per als més menuts: augment de la resistència, autoestima, el respecte per la natura i el coneixement del medi. Unes propostes que condueixen al naixement del riu Vinalopó, a les dunes de Guardamar, al barranc del Cint d’Alcoi, al pantà d’Elx o a l’àrea recreativa de Sant Jeroni al parc natural del Montgó, entre altres.
Em recorda així una altra iniciativa que també he descobert recentment, la que porta endavant la Fundació Miranda en els Pirineus. En aquest cas, presenten una iniciativa lloable en la recuperació de cavalls i la connectivitat d’aquests amb el territori, tant a nivell animal –que recuperen la seua manera de viure en llibertat–, com a nivell humà –amb l’oferiment de treballar amb persones en tractament per alguna disfunció física o emocional que els condueix a una reconnexió amb el seu entorn i, en definitiva, amb la seua vida. Busqueu a les xarxes socials i als vostres navegadors les dues iniciatives: fan goig, de veritat.
Perquè conéixer el nostre entorn va més enllà de la voluntat de passar un dia amb les amistats o la família. Ens possibilita créixer i entendre on vivim o en quin món ens trobem. Potser el nom Alicante Diferente em va motivar a escriure aquest article. Sí, vivim en una terra diversa i molt rica: una varietat geogràfica impressionant, la convivència de dues llengües, la fragmentació en diverses poblacions al voltant d’una ciutat que no sempre ha estat en la història la capital de la província. Som una terra diferent, ben cert. Sabíeu que som la quarta província amb més muntanyes de tot el país? En tenim més de 175, amb unes 45 superiors als 1.000 metres.
Potser per això, en una terra com la nostra, té més sentit que mai promoure activitats en cada població, del més menut Tollos amb 35 habitants, al més gran, Alacant amb 337.482. Tenim 1.863.000 habitants. Ben cert és, per tant, que Alicante es diferente. La nostra capital concentra una part menor de la població, tenim, a més de la capital, set ciutats que superen els 50.000 habitants: Elx, Torrevieja, Orihuela, Benidorm, Alcoi, Elda, Sant Vicent del Raspeig (seguisc les denominacions oficials que cada ajuntament ha decidit). No podem entendre, per tant, que els nostres governants o responsables de qualsevol iniciativa no tinguen en compte la diversitat que ens caracteritza.
Cal actuar, per tant, des d’aquesta realitat innegable. Descentralitzar activitats, com és en el cas de la cultura, que no és un element sense importància. Si volem aproximar-nos a la realitat, sense deixar d’entendre Alacant com el punt d’origen o d’arribada, hem de promoure que el teixit social i humà del nostre entorn se senta representat i puga interactuar a nivell cultural i social. Sí, no sobra ningú, tots som necessaris. I ben cert és que les activitats online permeten l’accessibilitat des de qualsevol lloc que ens trobem. Però les dues iniciatives que us he comentat ens permeten ser optimistes, pensar que algunes tendències canvien i que la ciutadania anem entenent que la descentralització de la cultura, el sentit divers, igualitari i multilingüe no és cap problema, sinó un element d’enriquiment i d’integració en la realitat social i cultural que ens trobem. Per això, faig meua la cita que l’escriptor urugaià Mario Benedetti va pronunciar: “en ciertos oasis el desierto es sólo un espejismo”. Així m’agradaria entendre la transformació que a poc a poc va aplicant-se a la nostra societat. Alacant és diferent, sí, i això és un regal que el destí ens ha oferit.
