Información

Información

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Carles Cortés

Desig i orgull

Archivo - Banderas LGTBI. JAMIE MCCARTHY - Archivo

Vaig ser conscient de la importància del desig allà el 1991. Ho sé ben cert per la relectura que estic fent aquests dies del meu dietari d’aleshores. Peces aïllades de reflexió quan acabava els meus estudis universitaris. Sí, novament la literatura va ser la culpable, si és que podem trobar responsables de l’assumpció d’un sentiment com aquest. Vaig entendre el desig en llibres autobiogràfics com el Retrato del artista en 1956 de Jaime Gil de Biedma o en el ja clàssic El retrat de Dorian Gray d’Oscar Wilde. Lectures que van arribar a les meues mans per companyes de classe, després amigues, com Conxa Aliaga. Gil de Biedma escrivia sobre la força del desig d’un antic amor amb la frase: “hablando o escribiendo, noto un calor conocido”.

Sí, podem oblidar les persones, però els sentiments poden quedar latents durant molt de temps. Si vam sentir desig per algú, encara que hi haja hagut un trencament, es manté fins a extrems que de vegades ens sorprén. Amb tot, avui no volia parlar-vos del desig com a tal, sinó com a pretext per abordar una de les paraules que més hem escoltat en la premsa en els últims dies: “orgull”. En el meu cas, el desig conegut a través de la literatura, que em va servir per a identificar les meues preferències sexuals, em va portar a l’orgull de ser com soc, sense cap tipus de vergonya ni voluntat d’amagar res.

Fa uns mesos vaig optar per tatuar-me la paraula “sinceritat” en el meu braç dret. Potser, fins i tot, alguns dels més pròxims, es va sorprendre, no pel dibuix en si, sinó per la paraula. Durant molt de temps he hagut de lluitar per ser sincer amb mi mateix, una feina complexa de veritat. Per sort, allà la meua post-adolescència –un terme que darrerament s’aplica al grup generacional de vint anys que no acaba de superar l’etapa anterior– vaig decidir no mentir-me i ser jo mateix. Eren els anys 90, una època apassionant que vaig viure. Sempre m’ha sorprés per què quan una persona és heterosexual no ha de comentar-ho a tot el món: “hola, bon dia, soc home i m’agraden les dones”. Per què hem d’explicar amb qui anem al llit (o ens agradaria anar!)? No, jo mai ho vaig fer, per l’època que jo llegia els autors anteriors vaig decidir no donar explicacions de la meua vida, però tampoc amagar res o mentir. Fer la meua i ja està.

Per això m’entristeix les accions contra persones que no són heterosexuals per la seua opció afectiva. Què m’importa a mi que cadascú tinga les preferències que tinga? He llegit amb estupefacció les iniciatives d’un partit (polític?) contra les activitats del Dia de l’Orgull a Elx. I he conegut les actuacions, amb pintades incloses, contra Ponts d’Igualtat, l’associació pels drets LGTBIQ+ d’Alcoi i comarca. I la llista seria molt més llarga. Sí, des del respecte a la diversitat, cal reivindicar un “orgull” clar i decidit. El gran Pedro Zerolo escrivia “sea cual sea su voto, quiero decirle que los homosexuales no somos orientaciones sexuales que vagamos por el espacio: somos sus hijos, sus hermanos, sus compañeros de grupo, sus colegas de partido”. Ben cert és que l’època que ens ha tocat viure és ben distinta a la que visqueren Gil de Biedma i Wilde, però en l’actual no hem de tolerar cap pas enrere en l’assumpció de llibertats.

Ser com som, aquesta és la base de la societat actual. Que no ens avergonyisquen ni tinguem por cada vegada que fem el que volem, que estimem a qui considerem. Que no ens amaguen el desig ni ens obliguen a confondre’l. De vegades pense que qui ataca les persones que han mostrat amb orgull la seua preferència sexual és per què té enveja de no poder plasmar el seu desig lliurement. Em direu que soc un exagerat per entendre que vaig conéixer el desig a través de la literatura, però és ben cert (recordeu el valor del meu tatuatge): una vegada més, llegir em fa fer sentir lliure. Aquest va ser per mi el primer dia de viure en “orgull”, perquè vaig entendre el que necessitava per ser feliç: sinceritat.

Lo último en INF+

Compartir el artículo

stats