Hi ha ocasions que el nostre treball com a docents és molt satisfactòria. Aquestes dues setmanes ho he pogut comprovar, gràcies al marc organitzatiu Cursos d’Estiu Rafael Altamira de la Universitat d’Alacant. Així, he pogut impartir diverses sessions sobre escriptura creativa i anàlisi d’escriptores contemporànies. Des del 2006 que no participava com a professor en uns cursos d’aquestes característiques i, en aquesta ocasió, l’experiència viscuda a la Sede Universitaria de Elda i la Sede Universitaria de Torrrevieja –les seues denominacions oficials–, dins de les activitats que es duen endavant des de fa més de trenta anys pels vicerectorats de Cultura o d’Extensió Universitària –segons les diverses denominacions que han tingut– han fet possible que visquera de primera mà la interacció amb l’alumnat. Professorat de secundària –procedents de la coordinació amb el CEFIRE d’Elda–, alumnat universitari, una amalgama diversa i enriquidora de persones que aprofiten les setmanes de juliol per a millorar la seua formació. Gràcies, per tant, a totes les persones que han fet possible l’organització com també l’execució.
Així, he pogut reflexionar aquests dies sobre la importància de la crítica contemporània a l’hora d’abordar des de múltiples perspectives per a conéixer els resultats literaris dels autors i de les autores que hem treballat, com també dels textos de creació que bona part de l’alumnat m’ha fet arribar. És obvi que el professorat universitari que l'exercim –normalment aplicat a una literatura concreta o, de manera comparatística, entre diverses– tenim un repte, aplicar davant de lectores i de lectors, de docents o de futurs docents, els coneixements que hem aprés i investigat sobre l’anàlisi crítica del producte literari.
Cal fer entenedors i comprensibles, ensenyar a aplicar-los, perquè un alumnat com el que he trobat puguen fer servir en les seues classes –siguen de l’especialitat que siguen– unes eines no sempre fàcils d’entendre. Sí, la crítica literària és una de les tres disciplines de la ciència de la literatura, al costat de la teoria literària i la història literària. La seua aplicació, davant d’un producte concret, permet analitzar i valorar el que unes escriptors o escriptors van produir sense ser-ne conscients que serien motiu d’estudi i de reflexió.
Així, vam tenir la sort de comptar amb escriptores en veu en directe, com la mexicana Cecilia Eudave –que va participar de la mà de les col·legues Carmen Alemany i Eva Valero– i la mallorquina Carme Riera –en una sessió conduïda pel col·lega Dari Escandell i jo mateix. De la narradora Cecilia Eudave, què us puc dir? Que ens va seduir com a figura de referència de les lletres de l’altra banda de l’Atlàntic, d’una nova generació ben formada i instruïda, que ens serveix per a entendre que les transformacions literàries que estem vivint, tant a nivell estètic com formal, són generals a totes les literatures. En el meu cas, em va tocar guiar la conversa amb Carme Riera.
La seua condició de membre de la RAE –cadira “n” minúscula, com ens va dir–, catedràtica emèrita de literatura espanyola del Segle d’Or, i escriptora de ficció en català –membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana– ens ha d’omplir d’orgull i de satisfacció, més enllà de les polèmiques estèrils sobre com fer compatible l’ús de les dues llengües oficials en la seua trajectòria personal i investigadora. Em quede amb una frase que destacàrem de Riera: “al nostre país, hi ha més escriptors que lectors”. Una sentència que ens pot doldre però que no amaga sinó una realitat, el repte que tenim pendent en la nostra societat: fomentar la lectura. Jo afegiria a la seua expressió: “al nostre país, hi ha més escriptors i crítics que lectors”. Així ho pense, encara que jo no siga el millor exemple per les meues dèries en l’escriptura i en la crítica, encara que també em considere un bon lector. Hem de buscar les estratègies d’adaptació de les tècniques d’anàlisi literària perquè siguem útils en la tasca ingent de foment de l’hàbit lector, que l’aplicació de les teories de la crítica servisquen perquè cada vegada que una persona se sent atreta per un llibre no el veja com un deure en una assignatura o com una obligació. Apliquem el coneixement que puguem transmetre per formar lectors crítics i àvids per avançar en la seua “dèria”: la lectura. Escoltem les nostres escriptores, els nostres escriptors, i emocionem-nos, coneguem els seus treballs i gaudim-los. No cal més objectius.
