Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Carles Cortés

Sense pèls a la llengua

Carles Cortés

Escriptor

Entre la història i la novel·la

Estanterías con libros de lectura y texto

Si atenem als llibres que han guanyat els premis de narrativa de les últimes dècades, en qualsevol de les dues llengües oficials que tenim, hi ha una part important del que s’anomena novel·la històrica en aquests llistats. Ben cert és que tenim premis específics com el Nèstor Luján de Novel·la Històrica, des del 1997, o el Alfonso X El Sabio de Novela Histórica, des del 2001, convocat per narracions que tenen la història com a base de ficció. Estem davant d’un dels gèneres de la literatura narrativa que va sorgir durant el Romanticisme, amb el patró de l’obra de l’escriptor escocés Walter Scott o el francés Alexandre Dumas, entre altres.

La llista de novel·les històriques que formen part dels nostres clàssics és immensa: Els miserables de Victor Hugo, Episodios Nacionales de Benito Pérez Galdós, Un ianqui a la cort del Rei Artús de Mark Twain, Els pilars de la Terra de Ken Follet, El perfum de Patrick Süskind, Dins el darrer blau de Carme Riera, la trilogia 1714 d’Alfred Bosch, Memòries d’Adrià de Marguerite Yourcenar o El nom de la rosa d’Umberto Eco. Són aquestes dues últimes les que van popularitzar el gènere en el mercat lector de la segona part del segle XX. Una voluntat de versemblança i de ser fidel al marc històric en què es mouen que, de manera irònica, és contrastat en les paraules següents del narrador del llibre de l’escriptora francesa Yourcenar: “els llibres menteixen, fins i tot els més sincers”.

He tingut la sort, com a lector continuat al llarg de la meua vida, de poder assaborir tots els volums anteriorment esmentats. Potser des que vaig descobrir tenir entre les mans –recomanació insistent de la meua germana, una de les lectores més àvides que conec– dels volums del cicle de la fundació d’Isaac Asimov que vaig despertar en el món de les biblioteques. Sabeu que no he volgut rellegir-les per tenir por que no m’interessen com als meus dotze anys ho van fer? Tot seguint el decàleg de Daniel Pennac en el llibre Com una novel·la, em reserve el meu dret a no llegir –tot i que ell optava per defensar el dret a rellegir–.

Com podeu observar soc un ferm defensor de la novel·la històrica. Ella va ser la culpable de l’origen d’una de les moltes dèries que tinc: la lectura. He sentit crítiques terribles contra aquest gènere. No penseu que procedeixen majoritàriament dels historiadors, en tant que alguns d’ells són autors de novel·les esplèndides, com és el cas d’Alfred Bosch; em sembla que bona part de les crítiques procedeix de l’èxit comercial d’aquest subgènere. Deia el filòsof hongarés György Lukács que la novel·la històrica pren com a propòsit principal oferir una visió versemblant d’una època llunyana que exigia una gran preparació documental i erudita de l’autor. Una afirmació ben certa que ha provocat la proliferació de relats que pretenen seguir els paràmetres del subgènere però que traeixen les seues fons i que es converteixen en històries insulses que han desprestigiat aquest corrent, tot i haver obtingut guardons reconeguts en el nostre país i haver obtingut un cert èxit comercial.

Per aquest motiu, puc entendre les crítiques que s’hi fan: la novel·la històrica és una moda, una visió esbiaixada de la memòria de la humanitat, una reducció de la complexitat de l’època ambientada o un producte comercial per a unes editorials que lluiten per sobreviure en un món canviant com l’actual. Siguem defensors o no del subgènere, és obvi que la divulgació del nostre passat, amb el possible contrast amb les situacions que vivim en l’actualitat, esdevé un dels punts fonamentals davant d’un públic lector generalista que difícilment optaria per la lectura d’un assaig o llibre de comentari històric que alguns especialistes en la matèria preferirien. Per això faig meues les paraules del protagonista de Marguerite Yourcenar: “els llibres menteixen, fins i tot els més sincers”. Aquesta és la força de la novel·la històrica: estem davant d’una gran mentida, una novel·la, però que pretén ser fidel a la realitat.

Lo último en INF+

Compartir el artículo

stats