Aquest estiu s’han posat de manifest les queixes dels sanitaris del Departament de Salud d’Alcoi, per causa dels dèficits de personal i de recursos en alguns serveis, que els impedeixen realitzar el seu treball en les condicions de qualitat que serien desitjables. És una situació prèvia a la Covid-19, que el virus ha fet esclatar. Però no és un problema exclusiu dels sanitaris. Realment tots els dèficits acaben pagant-los els usuaris del sistema sanitari de l’àrea d’Alcoi. I els dèficits comporten desigualtats socials en l’accés al sistema per al rural i l’urbà, i també entre Departaments sanitaris, on el d’Alcoi està molt perjudicat.
Tota la ciutadania és susceptible de necessitar els serveis sanitaris en algun moment, i per això hem d’unir els nostres esforços als dels sanitaris i institucions públiques com els municipis, per exigir el dret a una atenció sociosanitària equitativa en tota la comunitat autònoma i sense desigualtats lligades al lloc de residència. Hi ha una frase que resumeix la situació actual, però que ve de lluny, que diu que “el codi postal és més important per la teva salut que el codi genètic”.
Perquè el codi postal marca en quin barri o poble vivim, les possibilitats d’accés a la cultura i formació, els ingressos econòmics, etc, que al seu torn marcaran el sentit personal de la gravetat d’una dolència, l’accés a l’atenció sanitària de les urgències i a un trasllat ràpid i amb seguretat per al pacient al centre sanitari, etc. També hem de tindre clar que el Sistema sanitari és un patrimoni públic, i que la salut i una atenció sanitària de qualitat i igual per a tots són un dret, i no una gràcia dels polítics.
És clar que en l’Atenció sanitària tots els professionals, treballadors i agents socials de la mateixa tenen dret a reclamar la dignitat de la seva feina. El dèficit de recursos no és el problema d’un únic estament, és un problema en la solució del qual tots poden tindre qüestions a plantejar. Però el problema és més profund, i afecta a més parts interessades, com veurem tot seguit.
Reclamem l’atenció dels Ajuntaments, i especialment dels despoblats, que, en nom de l’interès general i del principi de subsidiarietat, haurien de preocupar-se i ocupar-se de la salut de la ciutadania dels seus municipis. La salut i la malaltia són de l’interès de tota la població, siga conscient o no dels seus drets. Els Ajuntaments poden dir que la Sanitat no és competència seva, però és de la seva incumbència. Poden fer arribar les seves demandes directament a la Conselleria de Sanitat, o mitjançant el Consell de Salut del Departament, tot exigint la participació activa en la gestió del Departament. A més, alguns representants municipals accepten els dèficits de serveis com un problema econòmic, quan és un problema inalienable de drets.
Per últim, les ciutadanes i ciutadans, usuaris actuals i potencials, hem d’exigir un Sistema sanitari eficient, de qualitat i equitatiu. Ho hem de fer aprofitant tots els elements actius del territori: associacions de tot tipus i persones individuals interessades per la salut en el territori. També tenim representació en el Consell de Salut del Departament, un òrgan pseudo-participatiu i inoperant, que caldria fer funcionar. La ciutadania som el col·lectiu més interessat en que la Sanitat funcione bé. Per tal motiu hem d’organitzar-nos i cooperar amb els treballadors del sistema i amb les institucions locals, en la implementació dels recursos necessaris per garantir el dret a la salut.
L’Associació “Grup d’Interès del Comtat Viu” (xylellacomtat18@gmail.com) , és nascuda arran de la plaga de Xylella que afecta als ametlers, per desacord amb el tractament instaurat per les autoritats de Sanitat Vegetal, que és ineficaç i perjudica l’economia dels pobles, i de retruc al comerç comarcal. L’Associació fa una crida a la confluència de forces i persones a favor, en aquest cas, d‘una Sanitat Pública de qualitat i igual per a totes les persones. Però no és qüestió d’una batalla i després se’n anem a casa. Estem davant diversos problemes locals i comarcals (productius, de comunicacions, de creació de llocs de treball, de sanitat, d’educació, de finançament, etc), i el futur dels nostres pobles i ciutats depèn de la forma en que decidim resoldre aquests problemes a curt termini. Cal solidaritat i cooperació entre els diversos sectors amb problemes.
És per això que proposem bastir una cooperació ampla que estudie i plantege solucions integrals a curt, mitjà i llarg termini, per tal transformar el model actual de descapitalització de recursos públics, de despoblament del territori, de manca de serveis, de manca de perspectives laborals, de mala gestió ecològica del medi ambient, i,en resum, d’abandonament del territori. Exigim que les subvencions que reparteixen les diverses administracions deuen estar coordinades i dirigides a solucionar problemes que permeten a les persones tindre una vida digna. Ara, més bé semblen dirigides a domesticar diverses organitzacions i institucions i a fer clientelisme polític.
La prova és que no hi ha cap planificació oficial a 10-30 anys vista de què es vol que siga el territori, i com aconseguir-ho. Per tant, cal canviar eixa dinàmica i decidir entre tota la ciutadania com volem que siga la vida per a la població futura en aquest territori, i participar en la planificació de les prioritats, necessitats i recursos, en l’execució dels programes, i en l’avaluació periòdica de la situació. Ara de la Sanitat.
