És un fet innegable que la concreció d’una societat digital obri a la humanitat una esperança de millora i de seguretat. L’ús de les noves eines tecnològiques té, però, una doble interpretació, positiva i negativa, en tant que els avantatges comporten una sèrie de riscos. Uns entrebancs per als drets i les llibertats fonamentals de la ciutadania ja que poden posar-se en qüestió valors com la dignitat, la llibertat, l’autonomia, la identitat o la igualtat. Així, el nostre sistema de drets i de llibertats pot quedar qüestionat.
Per aquest motiu, de manera ben encertada, el CENID (Centro de Inteligencia Digital de la Provincia de Alicante), impulsat per la Diputació d’Alacant, la Universitat d’Alacant i la Universitat Miguel Hernández d’Elx, va organitzar divendres passat una taula redona on els experts en la matèria van analitzar la Carta de Drets Digitals proposada pel Govern central en el mes de juliol dins de l’Agenda Espanya Digital 2025. La participació de Borja Adsuara, ponent d’aquest projecte, Elvira Rodríguez, de l’Asociación de Periodistas de la Provincia de Alicante, i de la catedràtica de Dret Penal de la Universitat d’Alacant, Carmen Juanatey, que comptaven amb la moderació de Nuria Fernández, va oferir una multiplicitat de perspectives davant d’un tema realment complex.
He tingut accés a aquest document on es recullen sis categories de drets entre els quals estan el dret a la identitat en l’entorn digital, a la protecció de dades, a la ciberseguretat i a l’herència digital. També s’hi fa esment dels drets d’igualtat a partir dels drets d’accés a Internet o a la protecció de les persones menors d’edat en l’entorn digital. La proposta és clara i sincera: els proveïdors dels serveis de la xarxa han de partir del principi de neutralitat, al temps que es reafirmen els drets a la llibertat d’expressió i d’informació en entorns digitals i el dret a rebre lliurement informació veraç.
No cal ser un expert en la matèria per a entendre que gran part d’aquests drets són vulnerats sistemàticament. On són els límits de l’aparent neutralitat d’aquests proveïdors d’Internet? En defensa de la llibertat d’expressió, podem abocar qualsevol tipus de comentari en els mitjans digitals? Debatre sobre aquests aspectes és essencial per a entendre en el nou tipus de societat que estem construint en l’actualitat. El document del Govern central apunta a les mesures de tutela que aquest durà endavant per assegurar els drets anteriorment esmentats, però permeteu-me que expresse la meua desconfiança davant de la dificultat de supervisar i de vigilar els excessos que s’hi puguen produir.
Estem, per tant, davant d’un repte nou on juristes, tècnics i usuàries i usuaris tenim molt a dir: cadascun en la seua àrea de responsabilitat. Com vam oir en la taula redona, cal una eina d’autoregulació del sector de les xarxes socials que puga revisar les decisions de les pròpies plataformes de suprimir continguts o suspendre comptes. D’igual manera, caldrà revisar el dret de les persones usuàries a mantenir el seu anonimat o a utilitzar un pseudònim. Hem de demanar als nostres governants, tant a nivell nacional com en l’espai europeu, que prenguen la iniciativa per no deixar que ataquen els nostres drets de manera impune.
“No estic d’acord amb el que diu, però defensaré amb la meua vida el seu dret a dir-ho”. S’ha atribuït falsament aquesta sentència a Voltaire, encara que procedeix del llibre “The friends of Voltaire” de l’escriptor Stephen G. Tallentyre (pseudònim masculí de l’autora britànica Evelyn Beatrice Hall). Tot i aquestes prevencions, és obvi que un món com el nostre ha d’aprendre a respectar la diversitat d’opinions i el dret a expressar-los. Aquest és, doncs, el “parany” d’aquesta realitat i el repte de la nova societat digital: fer-los compatibles.
