Esteu d’exàmens? A la Universitat, sí. D’ençà dels canvis del pla Bolònia del 1999 que va nàixer amb la voluntat de facilitar l’intercanvi de titulats i adaptar els continguts curriculars a les demandes socials, vam ajustar els calendaris acadèmics d’arreu d’Europa. Així, els famosos exàmens de febrer, ara són al gener, i els de setembre, al juliol. Tot un repte per les nostres institucions que ha significat l’aplicació del sistema de crèdits ECTS i una planificació més racional de les matèries docents i una tendència a minimitzar la importància dels exàmens finals dins de l’avaluació de cada assignatura. En resum, l’alumnat no s’ho juga tot a una carta, la de la prova escrita, mentre que allò que coneixem com a avaluació contínua, basada en la consecució de diverses pràctiques al llarg de l’assignatura, ha vist créixer la seua importància en la valoració final.
Comptat i debatut, amb major o menor èxit, les nostres universitats han fet els deures. Tenim un sistema de planificació docent comú a la resta d’Europa i una metodologia d’avaluació més compensada. D’igual manera, cada universitat ha implementat, en la mesura del possible, departaments o unitats que intenten assesorar l’alumnat en les pràctiques preprofessionals i en les eixides laborals del futur. Tenim, per tant, un alumnat engrescat en el grau que ha decidit cursar, en una estructura cronològica marcada per quatre anys –en lloc dels cinc que tenia el sistema anterior–, amb un Treball de Final de Grau (TFG) obligatori, i amb la quasi obligatorietat de fer després un màster d’un o de dos anys, segons l’especialització que vulga tenir. Ara bé, el repte que el pla Bolònia es marcava, el d’adaptar els continguts curriculars a les demandes socials, està contínuament en debat. La qüestió és: la universitat prepara adequadament els joves per al món laboral? Si atenem a l’opinió de l’estudiantat, segons dades fetes públiques en diverses ocasions, és que no. He pogut consultar una enquesta realitzada fa un parell de mesos sobre un conjunt de 4.700 joves del nostre país per conéixer les seues perspectives de futur i què pensaven del paper de la universitat en el seu accés en el món laboral. Així, en el treball de camp fet pel Grup Adecco, sis de cada deu enquestats pensen que les institucions d’ensenyament superior no els preparen correctament per a l’eixida al món laboral.
Les dades semblen oferir opinions que molt del professorat observem: cal incrementar les pràctiques en les empreses en l’etapa universitària, incrementar l’assessorament en la recerca de treball i impartir un major nombre d’especialitats d’allò que s’anomenen “soft skills”, o siga, a la combinació d’habilitats socials com les de comunicació, elements de la personalitat, actituds, intel·ligència social o emocional. Siga com siga, si seguim l’estudi anterior, quatre de cada deu joves veu amb pessimisme les perspectives de treball en finalitzar els seus estudis. Els enquestats apunten que el factor diferencial els ajudarà a trobar una ocupació, com és el cas del coneixement d’idiomes –tant les dues llengües oficials, com és en el nostre cas, com el d’estrangers–, de les habilitats de comunicació o d’altres estratègies apreses durant la seua formació.
Tot un repte, doncs, per als qui ens dediquem a l’ensenyament. Com és obvi, de l’experiència aprenem i, per això, no hem de tenir prevencions a modificar els nostres plans docents i a obrir el nostre alumnat al contacte professional a través d’empreses, bé a través de les pràctiques curriculars, bé a través de la innovació que pot representar la consecució de parcs científics o altres punts de trobada amb el teixit socioeconòmic del nostre entorn. Pel que fa a la nostra Universitat, no cal que recorde el lent caminar que ha tingut el nostre Parc Científic, un projecte que connectaria definitivament la institució amb el món empresarial. També podríem incloure, com ho fan, per exemple, les universitats catalanes, crèdits corresponents a iniciatives d’emprenedorisme. Qualsevol eina o acció que promoga la millora formativa del nostre alumnat sempre tindrà la seua importància, perquè no sols de grans projectes d’obtenen millors resultats. Com diríem als nostres pobles, “tota pedra fa marge (o paret)”, o com diria l’empresari de l’animació Walt Disney, “mai oblideu que tot va començar quan vaig dibuixar un ratolí”. Paraula d’emprenedor!.
