“Diga-li-ho amb bones paraules”, o, millor, “faça-ho amb bons actes”. Per exemple, una rosa, si és amor; un llibre, si a més d’estimar-se’l/la, li desitja el bé d’esperit i de cos. I ja tenim, així, la “festa del llibre i la rosa”, el 23 d’abril. Rosa roja que brollà de la sang vessada, conseqüència de l’espasada al drac de part de sant Jordi, per salvar la donzella; i llibre que quedà instituït en aquest dia pel gremi de llibrers en l’Expo Universal de Barcelona, commemorant en honor de les lletres universals la data de traspàs de Shakespeare, i de Cervantes (mort el 22, però oficialitzat el 23) per a la literatura en castellà, i i ara també diríem en honor del gran Josep Pla per a nosaltres, que finà el 23 d’abril de 1981.
Sant Jordi, venerat en molts llocs del nostre àmbit, fins i tot patró de Rússia i també d’Ucraïna per als quals el sant es porta d’aquella manera, que va ser dut des d’Orient a terres d’Occident amb les croades de la mà de Ricard el de Cor de Lleó, per tant patró també d’Anglaterra, ara resulta que el Papa de Roma no el vol vore en el seu santoral: en 1969 el Papa Pau VI el va traure del santoral cristià, per la seua nul·la fiabilitat històrica, tot i que permeté el seu culte allí on volgueren. En diríem que el sant cavalca sense llicència oficial. Després de tot, san Jordi representa el triomf del bé sobre el mal. I això a tot arreu és benvingut i aclamat.
Quina cosa més preciosa, que es regalen una rosa i un llibre, expressió d’estima i cultura, tot unit. I més en un món on s’exigeix per a qualsevol cosa autorització o qualificació: permís de pirotècnia, manipulador d’aliments, factor de barbacoes, talar un arbre, tirar un poal d’aigua al carrer... Vosté talle una rosa, o búsque-la, compre un llibre, i tot en un boliquet, sense permís ni autorització de ningú, regale-ho a qui vullga, a qui s’estime. Les obres i actes fan florir obres i actes del mateix estil. Aquí estima i cultura.
Clar, també resulta que la diada dels enamorats, a València, venia celebrant-se el dia de sant Donís, 9 d’octubre, quan s’oferia entre els estimats la renomenada “mocadorà”. Però ara, a més a més, s’ha introduït la diada de sant Valentí, 14 de febrer, com a dia dels enamorats. No passa res. Sumar mai és defecte, restar sí. Cadascú que celebre quan considere oportú, i, si cal o vol, que les celebre totes. No passa res. O... serà que tot és exigència del mercantilisme actual?... Siga com siga, veges per on, les roses i els llibres de Sant Jordi també han arribat al Japó, un dels països on més llibres es llegeixen, de la mà de l'Institut Cervantes de Tòquio. La vida és donar i prendre. Traspassem costums d’ací, com en prenim d’allà. Que tot siga per a bé, és a dir, per a estima i cultura. Com, afortunadament, és la diada de sant Jordi.
Ah!, i... “no digues hivern acabat, si Sant Jordi no ha passat”.
