Información

Información

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Al bisbe José Ignacio Munilla, d’Oriola-Alacant

El obispo Munilla durante la homilía celebrada en el interior del monasterio por el mal tiempo Álex Domínguez

 Benvolgut bisbe José Ignacio: hui, 28 d’abril (com cada dijous de la segona setmana de Pasqua), vostè presidirà per primera vegada la romeria a la Santa Faç, la primera després de la pandèmia, un esdeveniment que la ciutat d’Alacant estima d’una manera particular. Sóc un monjo de Montserrat nascut a l’Alcúdia i com a valencià estic preocupat per l’exclusió (incomprensible pastoralment), de la nostra llengua a l’Església. Per això li escric aquestes ratlles.

Vaig seguir per mitjà d’internet la seua entrada i l’inici del seu ministeri episcopal com a nou bisbe d’Oriola-Alacant, el 12 de febrer. Va ser una celebració, a la catedral del Salvador, d’Oriola, molt digna, ben preparada, amb uns cants bonics.

Des de fa molt anys, massa anys, el rebuig i l’animadversió de la jerarquia pel valencià, fa que molts cristians valencians ens trobem orfes a l’Església Valenciana. Per això vull dirigir-me públicament a vostè, per demanar-li que faça comprendre als altres bisbes valencians, la necessitat d’introduir la nostra llengua a la litúrgia. Així, els cristians valencians no ens sentiríem forasters o orfes a la nostra Església.

L’Eucaristia d’inici del seu servei episcopal a Oriola-Alacant, el 12 de febrer passat, hauria pogut ser perfectament una celebració celebrada a Salamanca, Sevilla o Sòria. La llengua pròpia del País Valencià va estar totalment absent al llarg de la missa. Només es va sentir el castellà i el llatí en els cants i (em vaig alegrar molt) del parenostre en eusquera. Va ser un gest molt bonic que es cantara el parenostre en la seua llengua materna. Però i el valencià? ¿Com és possible que la llengua de Sant Vicent Ferrer estiguera absent en la seua primera Eucaristia com a nou bisbe d’Oriola-Alacant? Sí, ja sé que Oriola i la comarca de la Vega Baixa té per llengua materna el castellà. Però els qui s’omplen la boca parlant i defensant el bilingüisme, arraconen i marginen el valencià. Ni en els cants no es va sentir ni una frase en valencià.

Gràcies a la web de la “Diócesis de Orihuela-Alicante” (una web també únicament en castellà), he vist la seua homilia en la seua primera Eucaristia a la cocatedral d’Alacant, una ciutat valencianoparlant. Tampoc cap paraula en valencià, tot i que va ser rebut amb unes albaes i els balls del grup “Postiguet”. ¿Per què l’Església Valenciana arracona la nostra llengua? A l’homilia a la catedral d’Alacant, vostè va demanar un temps per conèixer la realitat de la diòcesi. M’agradaria que també tinguera temps per aprendre el valencià, una llengua molt més fàcil d’aprendre que l’eusquera.

Per això li demane que es deixe configurar per la terra i la gent que l’acull i que vostè ha de servir. No vinga amb idees preconcebudes. Deixe’s amarar per la cultura del nostre País, que hauria de fer seua, de seguida. Treballe per una Església oberta a totes les sensibilitats eclesials i teològiques, lluny d’uniformisme estèril. Valore i done un paper actiu a les dones, massa sovint en un segon pla al si de l’Església. Siga un bisbe acollidor, sense prejudicis, capaç d’escoltar, més que de parlar, capaç de perdonar sense condemnar i d’acollir sense jutjar.

Siga, com el Bon Pastor, un home ple de tendresa, allunyat de rigorismes, de rigideses, d’intransigències. Siga sol·lícit per l’ovella perduda i no tanque mai la porta del seu cor a ningú. Al contrari, eixint del palau episcopal (quin nom tan lleig per a la residència d’un bisbe), vaja a les perifèries com a servidor de l’Evangeli, recordant, com ens ha dit el papa Francesc, que l’episcopat no és un honor sinó un servei. I que (com deia el bisbe Jacques Gaillot), una Església que no serveix, no serveix per a res”.

Recorde que Jesús va ser qualificat com “amic de publicans i pecadors” i, pel contari, no ho va ser mai ni d’Herodes ni de Pilat. Siga amic i company de camí de la gent més marginada, sense tindre por a ser desqualificat, perquè Jesús també ho va ser.

Siga capaç de denunciar les mentides i la corrupció. I també la indecent ordenança municipal de l’Ajuntament d’Alacant (aprovada pel PP, Cs i Vox), que, vergonyosament, expulsa de l’espai comú els més pobres, fins i tot imposant-los multes que van fins els 3000 euros, per demanar almoina al carrer. Aquests partits no deuen recordar (o no volen recordar-ho), que Jesús acollia els pobres, els marginats i tots els que la societat rebutjava, i pel contrari, l’ajuntament d’Alacant criminalitza els qui no tenen res, i que són els preferits de Jesús.

Desitge que el seu ministeri siga ben fecund, en aquesta diòcesi i espere també que aviat vostè puga parlar valencià i la web de laDiócesis de Orihuela-Alicante puga tindre també una versió en la nostra llengua.

Una abraçada amb la meua pregària.

Lo último en INF+

Compartir el artículo

stats