Sempre hi ha regals en la vida que t’omplen especialment per un motiu o un altre. Regalar és compartir, donar a l’altre un objecte que penses que serà del seu interés. En aquest cas, fa un parell de mesos va ser un llibre, un estudi de l’amic Manolo Santana, on recollia una de les seues passions: la història, els seus protagonistes i el seu pensament. En aquesta ocasió era l’assaig que ell havia anat elaborant minuciosament sobre un dels alacantins més rellevants però que, més enllà del seu nom en un dels carrers més xicotets de la ciutat d’Alacant, ningú recorda la seua existència. Félix Berenguer de Marquina (Alacant, 1736-1826) va ser un oficial naval, mestre de matemàtiques i astronomia en la Real Compañía de Guardias Marinas de Cartagena i capità general de Filipines (1787-1793) i virrei de Nova Espanya (1800-1803). Uns curts càrrecs de gran importància en un país que veia desaparéixer progressivament el seu paper com a estat colonial.
L’estudi de Santana esdevé una guia fonamental per a entendre una etapa apassionant de la nostra història. Una redacció impecable, on cada frase de l’extensa prosa aporta una dosi de documentació i de reflexió. Sabeu quina és la part més interessant d’aquest volum de pretensions biogràfiques sobre aquest personatge que va viure entre els segles XVIII i XIX? El narrador de la història, o siga, l’autor. Perquè quan vaig començar a llegir-lo –sense pressa i prenent-me les pauses necessàries per a un volum de quasi 600 pàgines–, sense fer cap ostentació posterior del tipus “jo me l’he llegit”, vaig recordar una sentència de Voltaire que temps enllà havia assenyalat d’un compendi d’articles sobre el pensador francés: “la part més filosòfica de la història és fer conéixer les ximpleries fetes pels homes”. Tota la raó tenia el filòsof quan la història de la nostra espècie està farcida de tantes absurditats i bestieses que, alguns historiadors que tenen com a objectiu enaltir uns passatges o uns personatges, obliden i deixen de banda.
Per això, la lectura d’aquest volum em va fer recuperar la creença que una visió de la història real és possible. Sense haver-li preguntat a l’autor si havia llegit la frase de Voltaire –que, pels seus coneixements sobre la filosofia, n’estic segur que la coneix–, vaig entendre des de la introducció la sinceritat del seu treball. Així, més enllà de dades procedents d’un treball intens de documentació i de recerca arxivística, Santana aporta una aproximació a la psicologia del personatge. Coneixem al llarg de l’assaig un Berenguer de Marquina amb una forta consistència de valors i de conviccions, però amb una manca important del que ara anomenaríem “intel·ligència emocional” per fer front als conflictes que comporta la gestió. Un home estricte i escrupolós en l’assoliment de les funcions del seu càrrec.
L’autor del llibre és, si em permeteu la confiança, una de les persones més brillants i intel·ligents que conec. Manolo Santana, al qual l’atzar (o el destí) va voler que coincidírem mentre jo feia les meues pràctiques en l’IES Leonardo da Vinci, és llicenciat en Filosofia i Lletres, doctor en Dret, catedràtic d’Història del Dret de la nostra Universitat, però sobretot és un home culte. A més, va ser degà de la nostra Facultat de Dret. En tota trobada, reunió o acte que hem compartit, tant a nivell oficial com a nivell privat, he pogut assaborir les seues reflexions lúcides i punyents sobre la realitat més immediata i, com no, del nostre passat. Una persona de conviccions, amb una seguretat i una fortalesa de pensament que, sense dubte, li ha aportat alguna conversa intensa que ha acabat en discussió on alguns dels participants no acaben d’entendre el seu joc dialèctic. És, per això, que el regal que vaig rebre de les seues mans em va sorprendre. No sols per l’oferiment a participar en la seua presentació, sinó perquè recull el testimoni intel·lectual d’un autor que, amb el pretext del personatge històric, ens aporta als lectors una nova manera d’entendre el nostre passat i al mateix temps reflexionar sobre la quotidianitat.
Busqueu el llibre publicat per Sanz y Torres. Llegiu-lo, assaboriu-lo sense pressa. Perquè a més de conéixer una biografia apassionant, entendreu els intents per a fomentar la riquesa d’una part del nostre país en aquella època com era Filipines, la voluntat per a resoldre els conflictes amb l’Audiència i els oficials reals i com aquests van acabar amb la seua gestió de manera perniciosa i el seu trasllat com a virrei de Nova Espanya en una difícil etapa per a limitar el contraban i les sublevacions d’aquells territoris. 90 anys de vida que se sintetitzen en un volum minuciós i ben redactat. Un regal per als qui volem saber alguna cosa més dels noms dels nostres carrers...
