Información

Información

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Un bon bisbe s’encarna en la terra on va

Monasterio de Montserrat.

 Aquestes van ser les paraules del nou bisbe de Solsona, l’il·licità, Francesc Conesa, (Catalunya Religió el 8 de juny de 2022), tres mesos després de la seua entrada en aquesta diòcesi.

Bisbe de Menorca durant cinc anys, el papa Francesc va nomenar el valencià Francesc Conesa bisbe de Solsona, el passat 3 de gener.

Tot i que en un primer moment el seu nomenament com a nou bisbe de Solsona, va ser acollit amb recel pels sectors més progressistes del bisbat, en els tres mesos que porta a Solsona, s’ha guanyat la confiança dels qui el van rebre amb suspicàcies, perquè va ser qualificat de conservador.

A l’entrevista, Francesc Conesa diu: “Crec que l’Església ha d’encarnar-se en un territori, en la cultura d’un poble”. És el mateix que va fer el bisbe Vicent Enrique i Tarancon quan arribà a Solsona el 1946. El bisbe Francesc Conesa, amb molt bon criteri i sentit comú, afegeix encara: “L’Església ha d’assumir aquesta cultura per anunciar l’Evangeli”, que és el contrari del que fan els bisbes valencians i la majoria dels preveres del País Valencià.

El bisbe de Solsona, diu també: “És bo que l’Església i el bisbe coneguen la cultura del poble on està. Quan he estat a Menorca, he intentat fer-me un menorquí més. Això és fonamental per poder anunciar Jesucrist. Els bisbes hem de fer-ho, encarnar l’Evangeli en la cultura. Jesucrist es va fer home, es va inculturar”. I per això afegia encara: “Crec que l’Església de Catalunya està encarnada en aquest poble”.

I l’Església del País Valencià? Evidentment, no. Els bisbes valencians, amb l’excepció del bisbe de Tortosa, continuen menyspreant, marginant i excloent la nostra llengua de la litúrgia, la catequesi i els estudis als seminaris. Son bisbes que ni coneixen la nostra cultura, ni tenen cap sensibilitat pel valencià, ni fan possible l’encarnació de la nostra Església en la cultura del nostre poble. Son bisbes castellanistes i castellanitzadors, que a diferència del bisbe de Solsona, ni coneixen la cultura del poble que els acull, ni encarnen l’Evangeli en la nostra llengua, ni tampoc s’han fet valencians amb els valencians, com el bisbe Francesc Conesa que es va fer menorquí a Menorca i ara s’ha fet català a Catalunya.

Les paraules de l’il·licità bisbe de Solsona, són una bona lliçó per a la jerarquia valenciana que menysprea la llengua i la cultura del País Valencià. Per això, els bisbes i els preveres valencians haurien de tindre molt en compte el que ens diu el papa Francesc: “No hi ha diàleg amb l’altre sense identitat personal, de la mateixa manera que no hi ha obertura entre pobles, si no és des de l’amor a la terra, al poble, als propis trets culturals. Només és possible acollir el diferent, si estic arrelat en el meu poble, amb la seua cultura” (Fratelli tutti nº 143).

Molts pensàvem que el nou bisbe d’Oriola-Alacant, pel fet de parlar eusquera, seria sensible a la nostra llengua. Però com els altres bisbes valencians, sense fer cas del que diu el papa, menysprea la llengua i la cultura del País Valencià. El bisbe Munilla hauria de recordar, com ha dit l’il·licità Francesc Conesa, que “un bon bisbe s’encarna en la terra on va”.

Lo último en INF+

Compartir el artículo

stats