Sense pèls a la llengua

Parlem-ne: per un bon decret d’homologacions de valencià

Imagen de archivo de la universidad

Imagen de archivo de la universidad / ALEX DOMINGUEZ

Carles Cortés

Carles Cortés

Sabeu que a partir de l’any vinent, el professorat de valencià de secundària de la nostra Comunitat tindrà, en les seues funcions docents, la clau perquè l’alumnat obtinga un nivell C1 de valencià? A més de fer seguiment del temari corresponent, de la seua qualificació, dependrà que es produïsca aquesta homologació. Per contra, els col·legues de castellà o d’anglés, no; ells podran tranquil·lament dur endavant les seues classes. Així, progressivament, els mecanismes avaluadors del nivell de valencià en la nostra societat, la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV), les proves homologades universitàries (CIEACOVA) o l’Escola Oficial d’Idiomes deixaran de tenir una raó d’existència en tant que progressivament les valencianes i els valencians podran obtenir-les directament per haver cursat i, en el cas del C1, haver obtingut una qualificació superior a 7 en les assignatures de valencià dels dos cursos de batxiller. Una revolució, sense dubte, feta sense cap tipus de consens i sense tenir en compte les conseqüències en l’evolució dels cursos de secundària i de batxillerat i la desaparició ipso facto dels itineraris en valencià de les universitats públiques valencianes. Tot això, amb la carassa d’un altre decret, el del requisit lingüístic per a l’accés a la funció pública, que intenta oferir una imatge positiva dels canvis imposats.

“Sé que no sobreviuré”. Aquesta colpidora expressió d’una de les supervivents de l’erupció del volcà neozelandés Whakaari es pot sentir en el documental que la cadena Netflix acaba d’estrenar. Aquesta és la història d’una imprudència, d’un viatge turístic que mai hauria d’haver estat autoritzat. Aquesta frase pot descriure perfectament l’estat d’ànim de gran part dels docents del sistema educatiu valencià davant del decret esmentat. Quina és la justificació que se’ns ofereix? Cap ni una. Estem davant de la degradació de les llengües com a tràmit administratiu: si volem incorporar el requisit lingüístic en la sanitat o la justícia, fem-ho fàcil, tothom podrà obtenir el C1 si el professorat de batxiller li posa més d’un 7 a l’alumne. A més, no s’ha volgut destriar que l’assignatura de valencià té continguts i competències no lingüístiques que també formen part de l’avaluació. El que sembla obvi, no s’ha tingut en compte.

Per tot això, les universitats públiques valencianes i altres entitats com Escola Valenciana o el sindicat majoritari de l’ensenyament STEPV han plantejat diverses al·legacions contra un decret que tomba tot el que s’ha pactat i acordat amb consens en els últims anys. Cap qualificació numèrica d’una assignatura que inclou continguts i competències no lingüístiques no és homologable a un nivell de competència lingüística! A més, no s’han avaluat els resultats de l’assignatura de Valencià en batxillerat abans de plantejar l’homologació del B2, ni tampoc s’ha fet cas de les conseqüències devastadores en la reducció d’alumnat dels itineraris en valencià en el sistema universitari valencià, d’ençà de la desaparició de la capacitació docent com a requisit per al professorat.

Una vegada més, alguns docents ens trobem orfes, sense uns interlocutors polítics que ens entenguen. Com els testimoniatges del documental anterior, cada parlant, cada docent, sabrà superar una decisió legislativa que, tot i ser legítima, ha tirat enrere tots els assoliments de les últimes dècades. Siguen quines siguen les sigles polítiques que tinga darrere, el bon polític ha de saber sentir, consensuar i actuar en consonància a la societat que l’ha elegit. Obrir, per tant, una porta al diàleg i a la reflexió sobre què cal per avançar en el coneixement del valencià i per assegurar-ne un ús correcte en els diversos contextos comunicatius. Volem sobreviure, sí, però no sols com a coneixedors de les dues llengües oficials, sinó també com a docents que veuen prestigiat el seu treball a les aules. Parlem-ne, per tant, sense por i sense prejudicis. Tot siga perquè compartim els mateixos objectius: avançar en el coneixement del valencià.