Elogi de la lectura

Us agrada llegir? Penseu uns segons i responeu de tot cor. Com que la vostra resposta no es farà pública, podeu ser sincers: ho heu de fer per vosaltres mateixos. La lectura no és sols la capacitat de reconéixer les lletres i les paraules i de comprendre-les. Ben cert és que presenta, tant a nivell personal com social, molts avantatges: millora de les habilitats lingüístiques, de la memòria, de la concentració, de la cultura en general, entre altres. També podem parlar de les seues capacitats terapèutiques com la reducció de l’estrés i de l’ansietat o el foment de la curiositat per a conéixer temes nous. En el meu cas, voldria destacar la seua potencialitat per a frenar el pas del temps, això és, la percepció que sempre he tingut que llegint guanye temps. Heu pensat la quantitat de reflexions i de coneixements que un bon llibre pot oferir-nos en unes quantes hores de lectura? Des d’una novel·la o un assaig, l’autor o l’autora han intentat incloure diversos fragments de la seua ment entorn a uns personatges o a una veu que ens parla i que pot inspirar-nos i ajudar-nos a desenvolupar la creativitat i la imaginació.

Potser un dels trets que més m’interessa del fet de la lectura és la millora de l’empatia que pot crear en les persones lectores: ens permet posar-nos en la pell d’altres persones i entendre millor les seues emocions i els seus pensaments. Per això, aquest procés, que és exclusiu de la nostra espècie, no té limitacions d’edat, de gènere o de procedència d’especialització. Penseu que llegir és cosa només de les persones de lletres? Qui ho pense així va una mica perdut, perquè no hem d’oblidar que, a més de concretar-se com una font d’informació o d’estudi en la nostra formació, l’exploració d’un llibre forma part del temps de lleure. No oblidem que l’acció de llegir, com deia l’autor francés Daniel Pennac, no admet l’imperatiu: no podem obligar a ningú que ho faça si no és del seu gust. Si forcem, com tantes vegades alguns pares o mestres han tingut la temptació, a la seua execució, podem aconseguir la rebel·lió, això és, fer com si llegírem sense realitzar-ho. Ara m’entendreu perquè continue pensant que es tracta d’una activitat que em serveix per a guanyar temps.

Es tracta, doncs, d’una acció que, si es realitza quan tenim temps lliure, no presenta una finalitat immediata, no està lligada a cap objectiu específic. Li apliquem el ritme que considerem i ho fem sense cap tipus de meta. Necessitem una certa concentració i calma i, per això, ho portem endavant en l’espai que preferim, siga en un interior o a l’aire lliure. L’escriptor de l’Empordà, Josep Pla, afirmava que “llegir et fa lliure i et transporta a altres llocs, temps i realitats, i això et fa créixer com a persona i t’enriqueix en molts aspectes”. N’esteu d’acord? M’és difícil intentar transmetre-vos el sentiment de llibertat que sent quan m’endinse en un llibre que m’agrada. Davant d’una lectura plaent, trobada per atzar en moltes ocasions, recuperem l’equilibri perdut en el dia a dia. Creixem com a persones i fem un punt i seguit en els maldecaps de la nostra quotidianitat. Així, per exemple, m’ha passat aquests últims dies amb els primers relats que llegia d’un assagista de casa nostra, Enric Balaguer, que ha decidit endinsar-se en la narrativa de ficció. Enmig de les ressonàncies autobiogràfiques i del coneixement més profund de la literatura contemporània, El llibreter Mendel i altres relats és d’aquelles publicacions que us recomane. Després de llegir-lo, entendreu per què de vegades guanyem temps amb la lectura; una frase d’un dels contes “sempre costa dir com és un escriptor” que faig meua: “sempre costa dir com és una persona que llig”.

Comptat i debatut, he volgut contar-vos una de les meues passions –no en penseu què és l’única–, perquè compartir-la fa goig quan et trobes que no ets l’única persona que ho fa. Això no lleva que somriga cada vegada que veig un fals lector, això és, qui diu que llig perquè socialment és ben valorat i t’adones fàcilment que és el contrari. Quan parlen d’un escriptor com si estiguera viu i algú els diu a l’orella que ja fa trenta anys que ens va deixar. Quan asseguren que s’han llegit Ulisses de James Joyce i observes que és impossible que hagen superat les més de tres-centes pàgines de monòleg interior sense signes de puntuació de la novel·la. Quan afirmen que els encanta la literatura, que comptes amb ells per un club lector o per un recital i, amb una mica d’atenció, observes que no han passat dels poemes de Gloria Fuertes de la seua infantesa o de les lectures obligatòries que va tenir a l’institut com ara Juan Ramón Jiménez o Manuel de Pedrolo. Siga com siga, benvinguda siga la lectura com a font de coneixement i de lleure.