La parcialitat d'un important homenatge

Homenaje a los exiliados republicanos del Stanbrook en el Puerto de Alicante

Homenaje a los exiliados republicanos del Stanbrook en el Puerto de Alicante / Áxel Álvarez

Josep Miralles Climent

El proper dimarts 28 de març, es celebra un merescut «Homenatge a les víctimes del tardofranquisme i la transició», al Centre Cultural la Beneficència de València, amb el suport de la Generalitat i quatre organitzacions memorialístiques.

Com a membre d’una de les organitzacions convocants i també repressaliat pel franquisme, vull fer una sèrie de consideracions:

En primer lloc he de dir que, com autor del llibre Els anys que vam viure perillosament. Cròniques de lluites i repressió al nord valencià (1938-1981) sobre repressió a les comarques de Castelló, se’m va demanar que aportés un llistat de gent afectada, cosa que vaig fer en una primera aproximació amb 75 noms d’entre els que apareixen al meu llibre.

Una vegada conegut el document elaborat per a l’homenatge, vaig poder comprovar que, a banda de fer una mínima referència a repressaliats de les comarques castellonenques i alacantines -cosa que també van fer notar altres companys- tots els partits mencionats eren de caire comunista. Tampoc hi apareixia cap menció a uns repressaliats tan significatius coneguts com «Els 10 d’Alaquàs» que varen ser detinguts a l’estiu de 1975 i que constituïen el Consell Democràtic del País Valencià, lo qual va significar que per primera vegada en la historia un organisme d’obediència valenciana era detingut al complet, i processats els seus membres, per un delicte que tenia a veure amb l’autonomia del País Valencià. (Cal fer notar que en aquest Consell, no hi havia cap membre ni del PSOE ni del PCE)

Quan ho vaig fer notar, es va afegir al document el cas dels d’Alaquàs i la menció a la lluita a la Fàbrica Segarra del la Vall d’Uixó, però afegint el nom d’un destacat militant del PCE que no era precisament dels més repressaliats. Vaig continuar queixant-me comentant -igual que altres companys-, que millor seria no fer cap menció concreta a cap partit u organització política.

Passat el termini de suggeriments per tal de perfilar el text final del document, encara es va afegir el nom d’una altra organització que se’ls havia oblidat... també comunista, naturalment.

Convidat que soc con un més, entre tantes víctimes de la repressió franquista, a assistir al dit homenatge, he decidit no acudir perquè que considero que el document final és totalment parcial, on sembla que només van ser repressaliats gent d’organitzacions de caràcter comunista -citant, inclosos noms i cognoms, a dos persones concretes de militància del PCE, ninguna d’elles d’Alacant-, doncs només mencione de manera explícita, tal com he dit, organitzacions d’aquest caire, fins i tot una de les quals tenia un biaix estalinista. Cap menció concreta a altres grups que també van ser repressaliats amb multes, detencions, maltractaments, etc. com ara CCOO, USO, CNT, HOAC, Plataformes Anticapitalistes, independentistes, nacionalistes i socialistes valencianistes, carlistes, catòlics, etc.

Per tot això, considero que aquest document fa el joc al mateix discurs que utilitzava el règim franquista per a qui tothom opositor era «comunista».

I el PSOE-PSPV -que hui governa la Generalitat, donant suport a aquest document, amb nous grups nacionalistes-, sembla que vullga fer-se perdonar per haver estat absent en les lluites antifranquistes durant el tardofranquisme al País Valencià.