Notes sobre la responsabilitat: ser un bon cap

Un dels elements positius de les vacances és tindre temps per a dedicar-te a les passions que no sempre tenim el temps suficient durant la resta de l’any. En el meu cas, la lectura i l’escriptura prenen de nou una part important de les hores del dia. Però què és llegir i escriure sense pensar, sense reflexionar? Tots aquests elements van lligats i els uns et porten als altres. Així, la memòria del passat reprén el seu espai, d’una banda, per fer balanç de tot el viscut amb anterioritat, d’una altra, per activar els nous projectes que poden albirar-se en l’horitzó. D’aquesta manera, tot aprofitant la polisèmia de la paraula cap, una de les més interessants per a explicar en els cursos d’iniciació a la llengua, he aprofitat unes notes perdudes enmig d’una lectura antiga per abordar novament el tema del lideratge o de l’assumpció de responsabilitats.

Cap és la negació més utilitzada en valencià que alhora esdevé clau en oracions interrogatives, dubitatives i condicionals per indicar alguna cosa. Al seu temps, també l’usem per esmentar la part superior del cos humà o de qualsevol extremitat. Per extensió, també pot designar el fet de tindre talent, coneixement o trellat, una paraula ben descriptiva. En general, tot allò que siga l’inici o part important d’un territori o d’un objecte es converteix en el cap de tot. I no oblidem el seu ús amb la preposició a per indicar una direcció concreta o per indicar aproximadament. Però en les meues notes perdudes, la referència era en relació a una persona que té l’autoritat i l’exerceix, o siga, algú que té la responsabilitat d’una entitat o damunt d’unes persones.

Ser el cap esdevé tot un orgull per qui rep la confiança de la resta. Assumeix la responsabilitat de dur endavant amb la major eficiència les seues funcions. L’article en qüestió sobre el qual vaig prendre aquestes notes parlava de les set característiques d’un mal cap per a reconéixer-lo des del primer dia. Vaig pensar de seguida: quina mala bava qui des del primer segon dissecciona el seu superior per observar-lo i anotar els seus defectes! Un fet lògic si qui ha obtingut el mèrit de ser reconegut és centre de gelosia i de competitivitat de la resta, però és obvi que qui escrivia el text coneixia bé situacions com les descrites. La relació de defectes indicada és aquesta: 1. Fica por a l’equip. 2. Humilia els membres del grup davant dels altres. 3. Canvia les seues pròpies decisions. 4. Obeeix cegament els seus superiors i es venja amb els que té per davall. 5. Mai lloa a ningú. 6. S’amaga i aïlla de l’equip. 7. Només accepta les seues pròpies idees. La relació, des del meu parer, és prou completa, tot i que, no cal complir els set punts per a presentar un desenvolupament deficient de les seues funcions.

Espere que aquesta relació no incentive la vostra anàlisi despietada del vostre cap, si és que el teniu, però almenys, i sobretot si heu d’exercir alguna responsabilitat en el vostre treball, us servisca com a incentiu per a millorar les vostres funcions. No entraré, per tant, a analitzar els qui són els meus caps, perquè en algun moment del meu passat, he hagut d’exercir com a responsable d’algunes àrees. En el meu cas, sí que m’ha servit per a entendre que tot ser humà hauria de rebre alguna tasca semblant per a entendre millor la importància del treball en equip. Si estem en alguna ocasió en les dues bandes, observarem i entendrem millor alguns possibles conflictes i aprendrem a trobar solucions satisfactòries per tothom. El creador de Apple, Steve Jobs, va dir en una entrevista: “la innovació és el que distingeix al líder dels seguidors”. Tota la raó per a unes paraules que pretenen consolidar el que un treballador espera del seu cap: que prenga la iniciativa i que oferisca solucions als entrebancs que s’hi generen en el dia a dia.

Assumir responsabilitats representa un repte per qui les té. De segur que té alguna experiència prèvia en la matèria –amb els casos estranys en el món de la política, on un pot arribar a ser el cap d’alguna cosa que desconeix totalment–, però sobretot tenir un sentit de l’exigència i un coneixement en la gestió de personal i del treball en equip. Les mediocritats i els dubtes interns poden provocar la creació d’una falsa cuirassa que distancia la resta de persones i crea una exigència preventiva que l’aïlla. Té por davant del desconegut i exigeix obediència cega sense cap tipus de diàleg ni voluntat d’entendre les postures dels altres. Exigeix que tota la informació passe per la seua taula i bloqueja qualsevol iniciativa que no tinga el seu vistiplau. Desconfia de tothom i tem que algú li faça ombra. Llança tones de sal al seu voltant perquè ningú puga sobreeixir i deixar-lo evidència davant dels seus superiors. Entengueu-me, si teniu algun tipus de responsabilitat i actueu així, feu-vos-ho mirar: potser vau assumir unes competències per les quals no estàveu preparats. Apreneu a treballar en equip i prepareu-vos a escoltar els consells dels altres, siguen positius o negatius des del vostre punt de vista. Sentir és de savis: aprenem els uns dels altres. Aquesta és la màgia de la vida: aprendre constantment i respectar les idees de tothom. Paga la pena, proveu-ho!